Centenari de Joan Ferraté. La Biblioteca completa la digitalització del seu fons

dissabte, 23 novembre, 2024 - 15:30 Afegir al Calendari 2024-11-23 15:30:00 2024-12-16 08:00:00 Centenari de Joan Ferraté. La Biblioteca completa la digitalització del seu fons En el centenari del seu naixement, el 1924, la Biblioteca de la UdG ha completat la publicació al repositori institucional DUGi d’una sèrie de correspondència de Joan Ferraté i d’un conjunt de documents de treball del crític, poeta i traductor. Entre les 117 cartes hi trobem remitents com Maria Àngels Anglada, Carles Riba, Ramon Solsona a més de les del seu cercle de relacions i deixebles. Hi destaca la sèrie relacionada amb la publicació de “La Operación de leer” per Seix Barral el 1962, amb intercanvis amb Carlos Barral i Jaime Salinas i les 17 cartes de Jaime Gil de Biedma. Fragment d’una carta de Jaime Gil de Biedma a Joan Ferraté Entre els documents de treball hi destaquen el guió d’un curs inèdit sobre Rimbaud, els quaderns preparatoris per a “Cinquanta poesies de Du Fu” (1992) i versions de “La Terra gastada” de T.S. Eliot. Fragment d’un dels quaderns de treballs per a la traducció de "Cinquanta poesies de Du Fu"La Biblioteca ja havia digitalitzat i publicat un conjunt de deu diaris manuscrits de Joan Ferraté, amb un "primer diari" inèdit, en sis quaderns, que cobreix entre 1945 i 1950. S'hi afegeixen diaris posteriors, un d'entre 1957 i 1964 i tres escrits entre 1966 i 1975, que van ser publicats en el volum "Del desig: tres diaris" (2018). Els diaris de Joan Ferraté són un document imprescindible per intentar comprendre un "jo" complex, amb les seves zones d'ombra, i també per resseguir la construcció d'un teòric, crític, traductor i escriptor però sobretot, d'un lector complet i radical. El propassat divendres 15 de novembre es va celebrar la jornada “Joan Ferraté, 100 anys”, un acte d’estudi, debat i homenatge a un dels nostres pensadors sobre literatura més importants. La jornada es va iniciar amb una taula rodona, moderada per Jordi Sala, director de la Càtedra de Literatura Tom Sharpe de la UdG, amb la participació de Jordi Cornudella, poeta, crític literari, traductor i editor; Andrea Montoya, filòloga i investigadora; Salvador Oliva, poeta, crític literari, lingüista i traductor, i Manel Ollé, crític literari i traductor. La taula es va centrar, per un costat en el treball de traducció de Ferraté a partir de la poesia de Du Fu i en l’obra “Dinámica de la poesía”, com a formalització del seu pensament crític. Tot seguit, es va projectar el documental “Dol no hi ha més enllà ni desig entremig”, amb comentaris del seu director, Esteve Subirah i d’Amalia Ferraté, filla de Joan Ferraté. Xavier Pla, professor de la UdG, va moderar la conversa. La jornada es va cloure amb una visita comentada al Fons Joan Ferraté, a càrrec de Jaume Rufí, cap de la Biblioteca del campus Barri Vell, i d’Andrea Montoya, que està fent la tesi doctoral sobre el treball crític i de traducció de Joan Ferraté. El 2017, Amalia, la filla de Joan Ferraté, va cedir a la Universitat de Girona l'extraordinària biblioteca personal reunida pel seu pare. El Fons Joan Ferraté és una col·lecció que està formada per milers de volums que cobreixen àmpliament la literatura universal, de totes les èpoques i en una gran diversitat de llengües. Hi trobem també representada en profunditat la filosofia, la lingüística i la teoria i la crítica literària. A aquesta col·lecció s’hi suma ara un ric fons d’arxiu. Aquest article forma part del Portada 23 (Novembre 2024). Vols subscriure't i rebre els propers números? Biblioteca UdG biblioteca@udg.edu Europe/Madrid public

Inici:: dissabte, 23 novembre, 2024 - 15:30 Afegir al Calendari 2024-11-23 15:30:00 2024-12-16 08:00:00 Centenari de Joan Ferraté. La Biblioteca completa la digitalització del seu fons En el centenari del seu naixement, el 1924, la Biblioteca de la UdG ha completat la publicació al repositori institucional DUGi d’una sèrie de correspondència de Joan Ferraté i d’un conjunt de documents de treball del crític, poeta i traductor. Entre les 117 cartes hi trobem remitents com Maria Àngels Anglada, Carles Riba, Ramon Solsona a més de les del seu cercle de relacions i deixebles. Hi destaca la sèrie relacionada amb la publicació de “La Operación de leer” per Seix Barral el 1962, amb intercanvis amb Carlos Barral i Jaime Salinas i les 17 cartes de Jaime Gil de Biedma. Fragment d’una carta de Jaime Gil de Biedma a Joan Ferraté Entre els documents de treball hi destaquen el guió d’un curs inèdit sobre Rimbaud, els quaderns preparatoris per a “Cinquanta poesies de Du Fu” (1992) i versions de “La Terra gastada” de T.S. Eliot. Fragment d’un dels quaderns de treballs per a la traducció de "Cinquanta poesies de Du Fu"La Biblioteca ja havia digitalitzat i publicat un conjunt de deu diaris manuscrits de Joan Ferraté, amb un "primer diari" inèdit, en sis quaderns, que cobreix entre 1945 i 1950. S'hi afegeixen diaris posteriors, un d'entre 1957 i 1964 i tres escrits entre 1966 i 1975, que van ser publicats en el volum "Del desig: tres diaris" (2018). Els diaris de Joan Ferraté són un document imprescindible per intentar comprendre un "jo" complex, amb les seves zones d'ombra, i també per resseguir la construcció d'un teòric, crític, traductor i escriptor però sobretot, d'un lector complet i radical. El propassat divendres 15 de novembre es va celebrar la jornada “Joan Ferraté, 100 anys”, un acte d’estudi, debat i homenatge a un dels nostres pensadors sobre literatura més importants. La jornada es va iniciar amb una taula rodona, moderada per Jordi Sala, director de la Càtedra de Literatura Tom Sharpe de la UdG, amb la participació de Jordi Cornudella, poeta, crític literari, traductor i editor; Andrea Montoya, filòloga i investigadora; Salvador Oliva, poeta, crític literari, lingüista i traductor, i Manel Ollé, crític literari i traductor. La taula es va centrar, per un costat en el treball de traducció de Ferraté a partir de la poesia de Du Fu i en l’obra “Dinámica de la poesía”, com a formalització del seu pensament crític. Tot seguit, es va projectar el documental “Dol no hi ha més enllà ni desig entremig”, amb comentaris del seu director, Esteve Subirah i d’Amalia Ferraté, filla de Joan Ferraté. Xavier Pla, professor de la UdG, va moderar la conversa. La jornada es va cloure amb una visita comentada al Fons Joan Ferraté, a càrrec de Jaume Rufí, cap de la Biblioteca del campus Barri Vell, i d’Andrea Montoya, que està fent la tesi doctoral sobre el treball crític i de traducció de Joan Ferraté. El 2017, Amalia, la filla de Joan Ferraté, va cedir a la Universitat de Girona l'extraordinària biblioteca personal reunida pel seu pare. El Fons Joan Ferraté és una col·lecció que està formada per milers de volums que cobreixen àmpliament la literatura universal, de totes les èpoques i en una gran diversitat de llengües. Hi trobem també representada en profunditat la filosofia, la lingüística i la teoria i la crítica literària. A aquesta col·lecció s’hi suma ara un ric fons d’arxiu. Aquest article forma part del Portada 23 (Novembre 2024). Vols subscriure't i rebre els propers números? Biblioteca UdG biblioteca@udg.edu Europe/Madrid public
Fi:: dilluns, 16 desembre, 2024 - 08:00

En el centenari del seu naixement, el 1924, la Biblioteca de la UdG ha completat la publicació al repositori institucional DUGi d’una sèrie de correspondència de Joan Ferraté i d’un conjunt de documents de treball del crític, poeta i traductor.

Joan Ferraté retrat

Entre les 117 cartes hi trobem remitents com Maria Àngels Anglada, Carles Riba, Ramon Solsona a més de les del seu cercle de relacions i deixebles. Hi destaca la sèrie relacionada amb la publicació de “La Operación de leer” per Seix Barral el 1962, amb intercanvis amb Carlos Barral i Jaime Salinas i les 17 cartes de Jaime Gil de Biedma.

Ferraté correspondència — Fragment d’una carta de Jaime Gil de Biedma a Joan Ferraté

Entre els documents de treball hi destaquen el guió d’un curs inèdit sobre Rimbaud, els quaderns preparatoris per a “Cinquanta poesies de Du Fu” (1992) i versions de “La Terra gastada” de T.S. Eliot.

Quadern de treball Ferraté — Fragment d’un dels quaderns de treballs per a la traducció de "Cinquanta poesies de Du Fu"

La Biblioteca ja havia digitalitzat i publicat un conjunt de deu diaris manuscrits de Joan Ferraté, amb un "primer diari" inèdit, en sis quaderns, que cobreix entre 1945 i 1950. S'hi afegeixen diaris posteriors, un d'entre 1957 i 1964 i tres escrits entre 1966 i 1975, que van ser publicats en el volum "Del desig: tres diaris" (2018). Els diaris de Joan Ferraté són un document imprescindible per intentar comprendre un "jo" complex, amb les seves zones d'ombra, i també per resseguir la construcció d'un teòric, crític, traductor i escriptor però sobretot, d'un lector complet i radical.

Ferraté 100 Anys

El propassat divendres 15 de novembre es va celebrar la jornada “Joan Ferraté, 100 anys”, un acte d’estudi, debat i homenatge a un dels nostres pensadors sobre literatura més importants.

La jornada es va iniciar amb una taula rodona, moderada per Jordi Sala, director de la Càtedra de Literatura Tom Sharpe de la UdG, amb la participació de Jordi Cornudella, poeta, crític literari, traductor i editor; Andrea Montoya, filòloga i investigadora; Salvador Oliva, poeta, crític literari, lingüista i traductor, i Manel Ollé, crític literari i traductor. La taula es va centrar, per un costat en el treball de traducció de Ferraté a partir de la poesia de Du Fu i en l’obra “Dinámica de la poesía”, com a formalització del seu pensament crític.

Tot seguit, es va projectar el documental “Dol no hi ha més enllà ni desig entremig”, amb comentaris del seu director, Esteve Subirah i d’Amalia Ferraté, filla de Joan Ferraté. Xavier Pla, professor de la UdG, va moderar la conversa.

La jornada es va cloure amb una visita comentada al Fons Joan Ferraté, a càrrec de Jaume Rufí, cap de la Biblioteca del campus Barri Vell, i d’Andrea Montoya, que està fent la tesi doctoral sobre el treball crític i de traducció de Joan Ferraté.

El 2017, Amalia, la filla de Joan Ferraté, va cedir a la Universitat de Girona l'extraordinària biblioteca personal reunida pel seu pare. El Fons Joan Ferraté és una col·lecció que està formada per milers de volums que cobreixen àmpliament la literatura universal, de totes les èpoques i en una gran diversitat de llengües. Hi trobem també representada en profunditat la filosofia, la lingüística i la teoria i la crítica literària. A aquesta col·lecció s’hi suma ara un ric fons d’arxiu.

Aquest article forma part del Portada 23 (Novembre 2024). Vols subscriure't i rebre els propers números?