Un article desconegut d’Aurora Bertrana a una revista polinèsia

dissabte, 23 abril, 2022 - 08:00 Afegir al Calendari 2022-04-23 08:00:00 2022-04-30 20:00:00 Un article desconegut d’Aurora Bertrana a una revista polinèsia El novembre de 2020 va arribar una petició d’informació sobre Aurora Bertrana a la Biblioteca de la Universitat de Girona, que conserva el Fons Bertrana. La comunicació era singular per la procedència: Société des Études Océaniennes; Papeete, Tahití. L’entitat preparava un article al seu butlletí sobre l’estada a la Polinèsia d’una Aurora Bertrana i del seu marit, Denys Choffat, a finals dels anys vint. De seguida, amb la Càtedra de Patrimoni Literari Maria Àngels Anglada - Carles Fages de Climent amb la qual vetllem conjuntament per l’obra d’Aurora Bertrana en el marc de l’associació Espais Escrits. Xarxa del Patrimoni Literari Català, vam atendre la consulta i vam rebre un seguit d’informacions prou rellevants sobre l’etapa polinèsia del matrimoni Choffat-Bertrana. Entre aquestes dades, el descobriment que la que va ser “membre correspondant” de la Société des Études Océaniennes, ja retornada a Catalunya, va col·laborar en el seu Bulletin de la Société des Études Océaniennes (BSEO). Va ser així com va sortir a la llum, almenys a Catalunya, un article d’Aurora Bertrana que val la pena donar a conèixer. L’article, amb el títol “Enric Blanco” i signat amb data maig de 1931, pren la forma d’una carta de presentació d’Enric Blanco Alberich, nascut a la Barceloneta el 1891, considerat el primer navegant en solitari català. El 1930, Blanco creuà l’Atlàntic amb el balandre Evalú, acompanyat de la seva dona i la seva filla de set anys. Sortí de Boston el 10 de juliol i arribà a Barcelona el 5 d’octubre, on fou rebut per una gran multitud. Blanco va recollir la seva gesta a Boston-Barcelona: un campament a l’Atlàntic. Barcelona: Josep Monteso, 1931 Per a més informació sobre l’article: Rufí Pagès, Jaume, “Aurora Bertrana i Enric Blanco, aventurers catalans d’entreguerres: un article d’Aurora Bertrana al Bulletin de la Société des Études Océaniennes”. Revista de Girona, 331, març-abril de 2022. (enllaç a l’article a Racó: Aurora Bertrana i Enric Blanco | Revista de Girona (raco.cat)) Aquesta relació d’Aurora Bertrana amb una societat d’estudis no ens ha d’estranyar ni va ser aïllada, atès que va ser també la primera dona a associar-se a la Societat Catalana de Geografia, el 1935, el mateix any de la seva fundació. A banda de l’article, el contacte amb els estudiosos de la Polinèsia ha permès conèixer altres detalls de la trajectòria polinèsia d’Aurora Bertrana i de Denys Choffat, com ara que Aurora va exercir de com a professora de solfeig de l‘École Centrale de Papeete i també que el llavors marit d’Aurora Bertrana també va col·laborar amb el BSEO. Els tres articles de Denys Choffat són, però molt posteriors, dels anys 1977, 1978 i 1982, i tracten sobre exploradors i navegants espanyols i europeus en aigües polinèsies. La correspondència de la UdG amb la Société des Études Océaniennes ens ha fet avinent també l’existència d’una important col·lecció d’objectes polinesis de Denys Choffat al Musée Etnològique de Genève. Entre les peces reunides hi trobarem el collaret que llueix Aurora Bertrana en aquesta foto del Fons Bertrana. Biblioteca del campus Barri Vell Biblioteca UdG biblioteca@udg.edu Europe/Madrid public

Inici:: dissabte, 23 abril, 2022 - 08:00 Afegir al Calendari 2022-04-23 08:00:00 2022-04-30 20:00:00 Un article desconegut d’Aurora Bertrana a una revista polinèsia El novembre de 2020 va arribar una petició d’informació sobre Aurora Bertrana a la Biblioteca de la Universitat de Girona, que conserva el Fons Bertrana. La comunicació era singular per la procedència: Société des Études Océaniennes; Papeete, Tahití. L’entitat preparava un article al seu butlletí sobre l’estada a la Polinèsia d’una Aurora Bertrana i del seu marit, Denys Choffat, a finals dels anys vint. De seguida, amb la Càtedra de Patrimoni Literari Maria Àngels Anglada - Carles Fages de Climent amb la qual vetllem conjuntament per l’obra d’Aurora Bertrana en el marc de l’associació Espais Escrits. Xarxa del Patrimoni Literari Català, vam atendre la consulta i vam rebre un seguit d’informacions prou rellevants sobre l’etapa polinèsia del matrimoni Choffat-Bertrana. Entre aquestes dades, el descobriment que la que va ser “membre correspondant” de la Société des Études Océaniennes, ja retornada a Catalunya, va col·laborar en el seu Bulletin de la Société des Études Océaniennes (BSEO). Va ser així com va sortir a la llum, almenys a Catalunya, un article d’Aurora Bertrana que val la pena donar a conèixer. L’article, amb el títol “Enric Blanco” i signat amb data maig de 1931, pren la forma d’una carta de presentació d’Enric Blanco Alberich, nascut a la Barceloneta el 1891, considerat el primer navegant en solitari català. El 1930, Blanco creuà l’Atlàntic amb el balandre Evalú, acompanyat de la seva dona i la seva filla de set anys. Sortí de Boston el 10 de juliol i arribà a Barcelona el 5 d’octubre, on fou rebut per una gran multitud. Blanco va recollir la seva gesta a Boston-Barcelona: un campament a l’Atlàntic. Barcelona: Josep Monteso, 1931 Per a més informació sobre l’article: Rufí Pagès, Jaume, “Aurora Bertrana i Enric Blanco, aventurers catalans d’entreguerres: un article d’Aurora Bertrana al Bulletin de la Société des Études Océaniennes”. Revista de Girona, 331, març-abril de 2022. (enllaç a l’article a Racó: Aurora Bertrana i Enric Blanco | Revista de Girona (raco.cat)) Aquesta relació d’Aurora Bertrana amb una societat d’estudis no ens ha d’estranyar ni va ser aïllada, atès que va ser també la primera dona a associar-se a la Societat Catalana de Geografia, el 1935, el mateix any de la seva fundació. A banda de l’article, el contacte amb els estudiosos de la Polinèsia ha permès conèixer altres detalls de la trajectòria polinèsia d’Aurora Bertrana i de Denys Choffat, com ara que Aurora va exercir de com a professora de solfeig de l‘École Centrale de Papeete i també que el llavors marit d’Aurora Bertrana també va col·laborar amb el BSEO. Els tres articles de Denys Choffat són, però molt posteriors, dels anys 1977, 1978 i 1982, i tracten sobre exploradors i navegants espanyols i europeus en aigües polinèsies. La correspondència de la UdG amb la Société des Études Océaniennes ens ha fet avinent també l’existència d’una important col·lecció d’objectes polinesis de Denys Choffat al Musée Etnològique de Genève. Entre les peces reunides hi trobarem el collaret que llueix Aurora Bertrana en aquesta foto del Fons Bertrana. Biblioteca del campus Barri Vell Biblioteca UdG biblioteca@udg.edu Europe/Madrid public
Fi:: dissabte, 30 abril, 2022 - 20:00
Lloc:: Biblioteca del campus Barri Vell

El novembre de 2020 va arribar una petició d’informació sobre Aurora Bertrana a la Biblioteca de la Universitat de Girona, que conserva el Fons Bertrana. La comunicació era singular per la procedència: Société des Études Océaniennes; Papeete, Tahití.

L’entitat preparava un article al seu butlletí sobre l’estada a la Polinèsia d’una Aurora Bertrana i del seu marit, Denys Choffat, a finals dels anys vint. De seguida, amb la Càtedra de Patrimoni Literari Maria Àngels Anglada - Carles Fages de Climent amb la qual vetllem conjuntament per l’obra d’Aurora Bertrana en el marc de l’associació Espais Escrits. Xarxa del Patrimoni Literari Català, vam atendre la consulta i vam rebre un seguit d’informacions prou rellevants sobre l’etapa polinèsia del matrimoni Choffat-Bertrana. Entre aquestes dades, el descobriment que la que va ser “membre correspondant” de la Société des Études Océaniennes, ja retornada a Catalunya, va col·laborar en el seu Bulletin de la Société des Études Océaniennes (BSEO). Va ser així com va sortir a la llum, almenys a Catalunya, un article d’Aurora Bertrana que val la pena donar a conèixer.

Portada23_Bertrana

L’article, amb el títol “Enric Blanco” i signat amb data maig de 1931, pren la forma d’una carta de presentació d’Enric Blanco Alberich, nascut a la Barceloneta el 1891, considerat el primer navegant en solitari català. El 1930, Blanco creuà l’Atlàntic amb el balandre Evalú, acompanyat de la seva dona i la seva filla de set anys. Sortí de Boston el 10 de juliol i arribà a Barcelona el 5 d’octubre, on fou rebut per una gran multitud. Blanco va recollir la seva gesta a Boston-Barcelona: un campament a l’Atlàntic. Barcelona: Josep Monteso, 1931

Portada23_Bertrana

Per a més informació sobre l’article: Rufí Pagès, Jaume, “Aurora Bertrana i Enric Blanco, aventurers catalans d’entreguerres: un article d’Aurora Bertrana al Bulletin de la Société des Études Océaniennes”. Revista de Girona, 331, març-abril de 2022. (enllaç a l’article a Racó: Aurora Bertrana i Enric Blanco | Revista de Girona (raco.cat))

Aquesta relació d’Aurora Bertrana amb una societat d’estudis no ens ha d’estranyar ni va ser aïllada, atès que va ser també la primera dona a associar-se a la Societat Catalana de Geografia, el 1935, el mateix any de la seva fundació.

A banda de l’article, el contacte amb els estudiosos de la Polinèsia ha permès conèixer altres detalls de la trajectòria polinèsia d’Aurora Bertrana i de Denys Choffat, com ara que Aurora va exercir de com a professora de solfeig de l‘École Centrale de Papeete i també que el llavors marit d’Aurora Bertrana també va col·laborar amb el BSEO. Els tres articles de Denys Choffat són, però molt posteriors, dels anys 1977, 1978 i 1982, i tracten sobre exploradors i navegants espanyols i europeus en aigües polinèsies.

La correspondència de la UdG amb la Société des Études Océaniennes ens ha fet avinent també l’existència d’una important col·lecció d’objectes polinesis de Denys Choffat al Musée Etnològique de Genève. Entre les peces reunides hi trobarem el collaret que llueix Aurora Bertrana en aquesta foto del Fons Bertrana.