Les dedicatòries als Fons especials, testimonis de les relacions humanes i del recorregut dels llibres
Inici:
dimarts, 21 juny, 2022 - 19:42Afegir al Calendari2022-06-21 19:42:022022-06-28 19:42:02Les dedicatòries als Fons especials, testimonis de les relacions humanes i del recorregut dels llibres
Les dedicatòries són mostres d’afecte, d’admiració o d’amistat que una persona escriu en l’exemplar d’una altra. Sovint és l’autor de l’obra qui escriu les paraules en el volum del posseïdor, però no sempre és així.
Hi ha dedicatòries extenses i de més breus, fins i tot tan sols una data o un lloc i una simple rúbrica; de vegades les paraules no calen, es tracta de fixar un record.
En el precís instant en què s’escriu una dedicatòria, el llibre deixa de ser com la resta d’exemplars existents de l'obra i esdevé especial i únic. Aquesta singularitat, més enllà de l’anècdota o de la mirada indiscreta del lector aliè, pot semblar insignificant, però en realitat proporciona informació molt diversa i rica, una mirada des d’una altra òptica.
En el cas dels llibres de vell o de segona mà, les dedicatòries permeten resseguir el recorregut de l’exemplar a través dels anys i dels seus posseïdors. Per contra, quan es tracta de la biblioteca personal d’un personatge, les dedicatòries dels seus llibres proporcionen una informació molt valuosa, ja que ajuden a reconstruir la xarxa d’amistats, col·legues i família teixida al llarg de la trajectòria professional i vital.
La història de les dedicatòries dels Fons especials de la Universitat de Girona s’inicia amb l’arribada dels primers fons, el de Jaume Vicens Vives i el de Josep Ferrater Mora. Tan bon punt els catalogadors comencen a fullejar els llibres per catalogar-los, sorgeixen exemplars dedicats.
Per recollir i difondre aquestes dedicatòries i la informació que, soles o agregades, ens poden proporcionar, la Biblioteca de la UdG ha construït bases de dades per a cada Fons Especial que les apleguen, ordenen i permeten cercar-les, vinculades al registre al catàleg del llibre que les conté.
Us en presentem aquí una mostra:
Dedicatòria a: Ferrater Mora, Josep. Unamuno: bosquejo de una filosofía. José Ferrater Mora. Madrid : Alianza, 1985. Fons Jaume Vicens Vives (Universitat de Girona)
Dedicatòria a: Vicens Vives, Jaume. Els Catalans en el segle XIX. Barcelona : Teide, 1958. Fons Pierre Vilar (Universitat de Girona)
Dedicatòria a: Carner, Josep. El Veire encantat. Barcelona : Lluís Gili, 1933. Fons Joan Ferraté (Universitat de Girona)
Dedicatòria a: Comadira, Narcís. Album de familia. Barcelona : Edicions dels Quaderns Crema, 1980. Fons Joan Ferraté (Universitat de Girona)
Dedicatòria a: Bartra, Agustí. L'Evangeli del vent. Ciutat de Mèxic : Biblioteca Catalana, 1956. Fons Bertrana (Universitat de Girona)
Dedicatòria a: Ruyra, Joaquim. Entre flames. Barcelona : Edicions de la Nova Revista, 1928. Fons Bertrana (Universitat de Girona)
Dedicatòria a: Heidegger, Martin. Was heisst Denken?. Tübingen : Max Niemeyer. 1954. Fons Raimon Panikkar (Universitat de Girona)
Base de dedicatòries. Fons Bertrana (Universitat de Girona)
Biblioteca UdGbiblioteca@udg.eduEurope/Madridpublic
Fi:
dimarts, 28 juny, 2022 - 19:42
Les dedicatòries són mostres d’afecte, d’admiració o d’amistat que una persona escriu en l’exemplar d’una altra. Sovint és l’autor de l’obra qui escriu les paraules en el volum del posseïdor, però no sempre és així.
Hi ha dedicatòries extenses i de més breus, fins i tot tan sols una data o un lloc i una simple rúbrica; de vegades les paraules no calen, es tracta de fixar un record.
En el precís instant en què s’escriu una dedicatòria, el llibre deixa de ser com la resta d’exemplars existents de l'obra i esdevé especial i únic. Aquesta singularitat, més enllà de l’anècdota o de la mirada indiscreta del lector aliè, pot semblar insignificant, però en realitat proporciona informació molt diversa i rica, una mirada des d’una altra òptica.
En el cas dels llibres de vell o de segona mà, les dedicatòries permeten resseguir el recorregut de l’exemplar a través dels anys i dels seus posseïdors. Per contra, quan es tracta de la biblioteca personal d’un personatge, les dedicatòries dels seus llibres proporcionen una informació molt valuosa, ja que ajuden a reconstruir la xarxa d’amistats, col·legues i família teixida al llarg de la trajectòria professional i vital.
La història de les dedicatòries dels Fons especials de la Universitat de Girona s’inicia amb l’arribada dels primers fons, el de Jaume Vicens Vives i el de Josep Ferrater Mora. Tan bon punt els catalogadors comencen a fullejar els llibres per catalogar-los, sorgeixen exemplars dedicats.
Per recollir i difondre aquestes dedicatòries i la informació que, soles o agregades, ens poden proporcionar, la Biblioteca de la UdG ha construït bases de dades per a cada Fons Especial que les apleguen, ordenen i permeten cercar-les, vinculades al registre al catàleg del llibre que les conté.
Us en presentem aquí una mostra:
Dedicatòria a: Ferrater Mora, Josep. Unamuno: bosquejo de una filosofía. José Ferrater Mora. Madrid : Alianza, 1985. Fons Jaume Vicens Vives (Universitat de Girona)
Dedicatòria a: Vicens Vives, Jaume. Els Catalans en el segle XIX. Barcelona : Teide, 1958. Fons Pierre Vilar (Universitat de Girona)
Dedicatòria a: Carner, Josep. El Veire encantat. Barcelona : Lluís Gili, 1933. Fons Joan Ferraté (Universitat de Girona)
Dedicatòria a: Comadira, Narcís. Album de familia. Barcelona : Edicions dels Quaderns Crema, 1980. Fons Joan Ferraté (Universitat de Girona)
Dedicatòria a: Bartra, Agustí. L'Evangeli del vent. Ciutat de Mèxic : Biblioteca Catalana, 1956. Fons Bertrana (Universitat de Girona)
Dedicatòria a: Ruyra, Joaquim. Entre flames. Barcelona : Edicions de la Nova Revista, 1928. Fons Bertrana (Universitat de Girona)
Dedicatòria a: Heidegger, Martin. Was heisst Denken?. Tübingen : Max Niemeyer. 1954. Fons Raimon Panikkar (Universitat de Girona)
Base de dedicatòries. Fons Bertrana (Universitat de Girona)