Fahrenheit 451

dilluns, 19 juny, 2023 - 08:00 Afegir al Calendari 2023-06-19 08:00:00 2023-07-19 20:00:00 Fahrenheit 451 Podem imaginar un món sense llibres? La novel·la de ciència-ficció de Ray Bradbury Farenheit 451 descriu un futur en el qual la tinença de qualsevol mena de llibre és censurada i perseguida. El títol fa referència a la temperatura, en graus Farenheit, en la qual el paper crema. Aquest futur que descriu Bradbury té molt de passat, de certs temps del passat. Fernándo Báez ens ho recorda escrivint la Història universal de la destrucción de libros. De las tablillas sumerias a la guerra de Irak. Els llibres com a font i transmissió de coneixement són considerats perillosos en molts moments històrics, sigui per motius religiosos, polítics o per diferències ideològiques. Amb la mutilació, censura o crema s'intenta esborrar i fer desaparèixer memòries pretèrites i probables futurs que puguin contrariar el desig d'homogeneïtzar pensaments i dogmes. Per al nostre itinerari hem utilitzat quatre hemeroteques digitals: ARCA. Arxiu de revistes catalanes antigues, Galiciana. Biblioteca dixital de Galicia, Hemeroteca Digital de la BNE, Biblioteca Virtual de Prensa Històrica i Arxiu Municipal de Girona. Premsa digitalitzada. Utilitzant diverses combinacions de com “llibres”, “crema”, “acte de fe”, “censura”, en castellà i català, hem anat traçant el recorregut. La invenció de la impremta i el desenvolupament de l'art tipogràfic, van facilitar, a partir del segle XV, l'edició de llibres i els tiratges de diaris. Al segle XIX, amb l’invent de la linotípia, les publicacions van esdevenir altaveus que posaven en circulació de tot mena d’idearis. És en aquest segle, l’any 1871, que l’Almanaque de El Museo de la industria, recull un article Francisco M. Tubino, que parla sobre l’escriptura, el paper i la impremta. En un dels paràgrafs l’autor ens explica diverses cremes i destrucció de documents, àrabs, mexicans, protestants, entre d’altres, per acabar dient: La cosa no debe extrañarnos cuando en pleno siglo XIX, España ha asistido indiferente á más de una quema de libros, y cuando aun están humeantes las ruinas de la biblioteca de Estrasburgo. (Tubino,1871, p. 25) L’exercit va cremar la biblioteca municipal d'Estrasburg en el setge a la ciutat, i les cremes de llibres que relata eren el que s'anomena als diaris de l’època com a «acte de fe». Aquest «acte», tot i que no inclou el foc -que és posterior-, és part del judici condemnatori de la Inquisició, activa del segle XV al XIX. Berruguete, P. (1493-1499). Santo Domingo y los albigenses. Font: Wikimedia Goya y Lucientes, F. (1808-1812). Escena de Inquisición. Font: WikimediaPotser alguna d'aquestes cremes de les quals parla Tubino, va ser la succeïda a Barcelona l'any 1861. La notícia es publica a diversos diaris i, evidentment, donen diferents lectures a favor i en contra de la crema. Ramon de Lacunza, al diari La Corona, relata i comenta el fet: El 9 de octubre, á las diez y media de la mañana, se personaron en la Esplanada, en el sitio en que se ejecutaban antiguamente las sentencias de muerte, un señor sacerdote delegado del señor obispo; un notario para dar testimonio de la ejecución; un vista de la aduana para certificar que los libros habían sido efectivamente destruidos por las llamas, como estaba dispuesto; un comisionado representante del propietario de las obras condenadas, y tres mozos encargados de alimentar la hoguera. (Lacunza, 1861, p. 5) Els documents confiscats a la duana, uns tres-cents llibres, són condemnats perquè estaven tots relacionats amb l’espiritisme i per tant eren immorals i contraris a la fe catòlica. Altres publicacions, com El diario o La Regeneración, es posicionen a favor d’aquesta crema, en canvi Lacunza expressa la seva disconformitat respecte a l’acte en si mateix. Si ha estat possible que això passi a Barcelona -la lliberal Barcelona- què està passant a altres províncies? Si és possible prohibir la circulació, segons la llei, per què l’espectacle públic? El temps donarà la raó a Ramon de Lacunza i les cremes de llibres prohibits es seguiran produint a tot el territori com a forma d’espectacle públic i per això al 1879 a Avilés (Asturies), cremaran Els miserables de Victor Hugo a mans dels jesuïtes. Les campanyes moralitzadores iniciades per l’església continuaran al segle XX, el Diario de Gerona ens explica les prohibicions de l'any 1905 al Índice de libros prohibidos: llibres de Kant, Heine o Zola. Les fogueres segueixen encenent-se i el següent relat al Correo Español ens situa a Oviedo l’any 1907, en l’exercici d’unes missions dels pares redemptoristes. Les publicacions desautoritzades per l'Església catòlica no són les úniques que es consumiren pel foc, les lluites polítiques i ideològiques seran les protagonistes en la primera meitat del segle XX. Dues rotatives de la ciutat de Barcelona van ser l’objectiu, l’any 1905, segons recull el Diario de Gerona, el setmanari ¡Cu-Cut! i La Veu de Catalunya, dels quals van extraure llibres, documents i aparells per fer una pila de foc davant mateix dels edificis on es trobaven. Els anys trenta van ser especialment conflictius amb la pujança dels feixismes. Segurament les cremes més conegudes són les que es van produir a Alemanya, amb el triomf, l’any 1933, del Partit Nacionalsocialista Alemany dels Treballadors i amb Hitler com a canceller de l’estat. El més difós a la premsa va ser l’«acte de fe» programat per la Federació d’Estudiants de les Universitats alemanyes. El diari Luz, publica l’editorial «La “Depuración” nacionalsocialista» en la qual fa referència a com ha de ser el procés que s’inicia el 12 d’abril i que finalitza el 10 de maig amb la crema a diferents universitats. El mateix diari, dos dies després va publicar els punts del programa en l'article «Signos de la Edad Media». Als mitjans de comunicació de tota Europa es fa ressò d’aquests dies foscos i es calcula que més de 25.000 exemplars van ser incinerats a les fogueres, en l’acte depuratiu del nou estat alemany. Aquí a Catalunya i a tot el territori espanyol els «actes de fe» i la mutilació de biblioteques també es produiran, abans, durant i després de la Guerra Civil durant la dictadura franquista. Poc després de les eleccions del 1936, es publica un article al diari Heraldo de Madrid, on es relata com els gestors municipals, durant el «bienni negre», havien cremat molts dels llibres de la Biblioteca del poble i detalla els títols i les autories. Molts d’aquest llibres estaven relacionats amb les noves pedagogies que, durant la II República s’havien portat a terme a les escoles. Del recull documental per a l’exposició «De la República a l’exili: els camins de les mestres», recuperem un fragment del llibre Joan Comas i la política educativa de la segona república (1936-1939), germà d’una de les protagonistes, Margarida Comas Camps que diu: Oh i varen venir a cerca llibres i papers del papà i els varen rompre. Cartes d’en Cossío i d’altres, tot i de Na Margarita, que tenia coses precioses, les cremaren a la Plaça de Pollença. Per exemple La educación de los sexos i coses de matemàtiques i de ciències i altres… (Oliver i Jaume, 1985, p. 135-136) Les creuades en contra dels llibres «marxistes i immorals» del partit de La Falange Española, van començar un cop iniciada la guerra per eliminar qualsevol literatura contrària al «nacionalsindicalismo» que regia el seu ideari. Són moltes les notícies que hem anat recollint en relació amb el tema, però són pocs els documents visuals que en queden, com aquesta fotografia publicada a El ideal Gallego un mes després del cop d’estat en contra del govern de la república. Per conèixer més sobre aquesta època us recomanem el llibre d’Ana Martínez Rus, La persecución del libro. Hogueras, infiernos y buenas lecturas (1936-1951), que podeu demanar a través del préstec universitari consorciat. Per finalitzar el recorregut ens agradaria citar les paraules d’un altre autor, també escriptor de ciència-ficció, Herbert George Wells que va viure molt a prop alguns dels fets que hem anat narrant. A finals de l’any 1933 va escriure a la premsa anglesa l’article «Desafío a los quemadores de libros» i va ser traduït i publicat al diari El Sol: La quema de libros es simbólica. Cuando se quema un libro lo que se hace es adoptar un modo melodramático de mostrar que se quiere destruirlo y ponerlo fuera del alcance de la razón humana. Pero la quema de un libro no destruye el libro, sino un ejemplar de él; no ahoga las ideas que el libro contiene. Ningún libro ha sido suprimido por la quema; ningún libro ha sido reducido al silencio por la censura. Los libros tienen una persistencia y una vitalidad que exceden con mucho a la de los seres humanos. Biblioteca UdG biblioteca@udg.edu Europe/Madrid public

Inici:: dilluns, 19 juny, 2023 - 08:00 Afegir al Calendari 2023-06-19 08:00:00 2023-07-19 20:00:00 Fahrenheit 451 Podem imaginar un món sense llibres? La novel·la de ciència-ficció de Ray Bradbury Farenheit 451 descriu un futur en el qual la tinença de qualsevol mena de llibre és censurada i perseguida. El títol fa referència a la temperatura, en graus Farenheit, en la qual el paper crema. Aquest futur que descriu Bradbury té molt de passat, de certs temps del passat. Fernándo Báez ens ho recorda escrivint la Història universal de la destrucción de libros. De las tablillas sumerias a la guerra de Irak. Els llibres com a font i transmissió de coneixement són considerats perillosos en molts moments històrics, sigui per motius religiosos, polítics o per diferències ideològiques. Amb la mutilació, censura o crema s'intenta esborrar i fer desaparèixer memòries pretèrites i probables futurs que puguin contrariar el desig d'homogeneïtzar pensaments i dogmes. Per al nostre itinerari hem utilitzat quatre hemeroteques digitals: ARCA. Arxiu de revistes catalanes antigues, Galiciana. Biblioteca dixital de Galicia, Hemeroteca Digital de la BNE, Biblioteca Virtual de Prensa Històrica i Arxiu Municipal de Girona. Premsa digitalitzada. Utilitzant diverses combinacions de com “llibres”, “crema”, “acte de fe”, “censura”, en castellà i català, hem anat traçant el recorregut. La invenció de la impremta i el desenvolupament de l'art tipogràfic, van facilitar, a partir del segle XV, l'edició de llibres i els tiratges de diaris. Al segle XIX, amb l’invent de la linotípia, les publicacions van esdevenir altaveus que posaven en circulació de tot mena d’idearis. És en aquest segle, l’any 1871, que l’Almanaque de El Museo de la industria, recull un article Francisco M. Tubino, que parla sobre l’escriptura, el paper i la impremta. En un dels paràgrafs l’autor ens explica diverses cremes i destrucció de documents, àrabs, mexicans, protestants, entre d’altres, per acabar dient: La cosa no debe extrañarnos cuando en pleno siglo XIX, España ha asistido indiferente á más de una quema de libros, y cuando aun están humeantes las ruinas de la biblioteca de Estrasburgo. (Tubino,1871, p. 25) L’exercit va cremar la biblioteca municipal d'Estrasburg en el setge a la ciutat, i les cremes de llibres que relata eren el que s'anomena als diaris de l’època com a «acte de fe». Aquest «acte», tot i que no inclou el foc -que és posterior-, és part del judici condemnatori de la Inquisició, activa del segle XV al XIX. Berruguete, P. (1493-1499). Santo Domingo y los albigenses. Font: Wikimedia Goya y Lucientes, F. (1808-1812). Escena de Inquisición. Font: WikimediaPotser alguna d'aquestes cremes de les quals parla Tubino, va ser la succeïda a Barcelona l'any 1861. La notícia es publica a diversos diaris i, evidentment, donen diferents lectures a favor i en contra de la crema. Ramon de Lacunza, al diari La Corona, relata i comenta el fet: El 9 de octubre, á las diez y media de la mañana, se personaron en la Esplanada, en el sitio en que se ejecutaban antiguamente las sentencias de muerte, un señor sacerdote delegado del señor obispo; un notario para dar testimonio de la ejecución; un vista de la aduana para certificar que los libros habían sido efectivamente destruidos por las llamas, como estaba dispuesto; un comisionado representante del propietario de las obras condenadas, y tres mozos encargados de alimentar la hoguera. (Lacunza, 1861, p. 5) Els documents confiscats a la duana, uns tres-cents llibres, són condemnats perquè estaven tots relacionats amb l’espiritisme i per tant eren immorals i contraris a la fe catòlica. Altres publicacions, com El diario o La Regeneración, es posicionen a favor d’aquesta crema, en canvi Lacunza expressa la seva disconformitat respecte a l’acte en si mateix. Si ha estat possible que això passi a Barcelona -la lliberal Barcelona- què està passant a altres províncies? Si és possible prohibir la circulació, segons la llei, per què l’espectacle públic? El temps donarà la raó a Ramon de Lacunza i les cremes de llibres prohibits es seguiran produint a tot el territori com a forma d’espectacle públic i per això al 1879 a Avilés (Asturies), cremaran Els miserables de Victor Hugo a mans dels jesuïtes. Les campanyes moralitzadores iniciades per l’església continuaran al segle XX, el Diario de Gerona ens explica les prohibicions de l'any 1905 al Índice de libros prohibidos: llibres de Kant, Heine o Zola. Les fogueres segueixen encenent-se i el següent relat al Correo Español ens situa a Oviedo l’any 1907, en l’exercici d’unes missions dels pares redemptoristes. Les publicacions desautoritzades per l'Església catòlica no són les úniques que es consumiren pel foc, les lluites polítiques i ideològiques seran les protagonistes en la primera meitat del segle XX. Dues rotatives de la ciutat de Barcelona van ser l’objectiu, l’any 1905, segons recull el Diario de Gerona, el setmanari ¡Cu-Cut! i La Veu de Catalunya, dels quals van extraure llibres, documents i aparells per fer una pila de foc davant mateix dels edificis on es trobaven. Els anys trenta van ser especialment conflictius amb la pujança dels feixismes. Segurament les cremes més conegudes són les que es van produir a Alemanya, amb el triomf, l’any 1933, del Partit Nacionalsocialista Alemany dels Treballadors i amb Hitler com a canceller de l’estat. El més difós a la premsa va ser l’«acte de fe» programat per la Federació d’Estudiants de les Universitats alemanyes. El diari Luz, publica l’editorial «La “Depuración” nacionalsocialista» en la qual fa referència a com ha de ser el procés que s’inicia el 12 d’abril i que finalitza el 10 de maig amb la crema a diferents universitats. El mateix diari, dos dies després va publicar els punts del programa en l'article «Signos de la Edad Media». Als mitjans de comunicació de tota Europa es fa ressò d’aquests dies foscos i es calcula que més de 25.000 exemplars van ser incinerats a les fogueres, en l’acte depuratiu del nou estat alemany. Aquí a Catalunya i a tot el territori espanyol els «actes de fe» i la mutilació de biblioteques també es produiran, abans, durant i després de la Guerra Civil durant la dictadura franquista. Poc després de les eleccions del 1936, es publica un article al diari Heraldo de Madrid, on es relata com els gestors municipals, durant el «bienni negre», havien cremat molts dels llibres de la Biblioteca del poble i detalla els títols i les autories. Molts d’aquest llibres estaven relacionats amb les noves pedagogies que, durant la II República s’havien portat a terme a les escoles. Del recull documental per a l’exposició «De la República a l’exili: els camins de les mestres», recuperem un fragment del llibre Joan Comas i la política educativa de la segona república (1936-1939), germà d’una de les protagonistes, Margarida Comas Camps que diu: Oh i varen venir a cerca llibres i papers del papà i els varen rompre. Cartes d’en Cossío i d’altres, tot i de Na Margarita, que tenia coses precioses, les cremaren a la Plaça de Pollença. Per exemple La educación de los sexos i coses de matemàtiques i de ciències i altres… (Oliver i Jaume, 1985, p. 135-136) Les creuades en contra dels llibres «marxistes i immorals» del partit de La Falange Española, van començar un cop iniciada la guerra per eliminar qualsevol literatura contrària al «nacionalsindicalismo» que regia el seu ideari. Són moltes les notícies que hem anat recollint en relació amb el tema, però són pocs els documents visuals que en queden, com aquesta fotografia publicada a El ideal Gallego un mes després del cop d’estat en contra del govern de la república. Per conèixer més sobre aquesta època us recomanem el llibre d’Ana Martínez Rus, La persecución del libro. Hogueras, infiernos y buenas lecturas (1936-1951), que podeu demanar a través del préstec universitari consorciat. Per finalitzar el recorregut ens agradaria citar les paraules d’un altre autor, també escriptor de ciència-ficció, Herbert George Wells que va viure molt a prop alguns dels fets que hem anat narrant. A finals de l’any 1933 va escriure a la premsa anglesa l’article «Desafío a los quemadores de libros» i va ser traduït i publicat al diari El Sol: La quema de libros es simbólica. Cuando se quema un libro lo que se hace es adoptar un modo melodramático de mostrar que se quiere destruirlo y ponerlo fuera del alcance de la razón humana. Pero la quema de un libro no destruye el libro, sino un ejemplar de él; no ahoga las ideas que el libro contiene. Ningún libro ha sido suprimido por la quema; ningún libro ha sido reducido al silencio por la censura. Los libros tienen una persistencia y una vitalidad que exceden con mucho a la de los seres humanos. Biblioteca UdG biblioteca@udg.edu Europe/Madrid public
Fi:: dimecres, 19 juliol, 2023 - 20:00

Podem imaginar un món sense llibres? La novel·la de ciència-ficció de Ray Bradbury Farenheit 451 descriu un futur en el qual la tinença de qualsevol mena de llibre és censurada i perseguida. El títol fa referència a la temperatura, en graus Farenheit, en la qual el paper crema.

Aquest futur que descriu Bradbury té molt de passat, de certs temps del passat. Fernándo Báez ens ho recorda escrivint la Història universal de la destrucción de libros. De las tablillas sumerias a la guerra de Irak.

Els llibres com a font i transmissió de coneixement són considerats perillosos en molts moments històrics, sigui per motius religiosos, polítics o per diferències ideològiques. Amb la mutilació, censura o crema s'intenta esborrar i fer desaparèixer memòries pretèrites i probables futurs que puguin contrariar el desig d'homogeneïtzar pensaments i dogmes.

Per al nostre itinerari hem utilitzat quatre hemeroteques digitals: ARCA. Arxiu de revistes catalanes antigues, Galiciana. Biblioteca dixital de Galicia, Hemeroteca Digital de la BNE, Biblioteca Virtual de Prensa Històrica i Arxiu Municipal de Girona. Premsa digitalitzada. Utilitzant diverses combinacions de com “llibres”, “crema”, “acte de fe”, “censura”, en castellà i català, hem anat traçant el recorregut.

La invenció de la impremta i el desenvolupament de l'art tipogràfic, van facilitar, a partir del segle XV, l'edició de llibres i els tiratges de diaris. Al segle XIX, amb l’invent de la linotípia, les publicacions van esdevenir altaveus que posaven en circulació de tot mena d’idearis.

És en aquest segle, l’any 1871, que l’Almanaque de El Museo de la industria, recull un article Francisco M. Tubino, que parla sobre l’escriptura, el paper i la impremta. En un dels paràgrafs l’autor ens explica diverses cremes i destrucció de documents, àrabs, mexicans, protestants, entre d’altres, per acabar dient:

La cosa no debe extrañarnos cuando en pleno siglo XIX, España ha asistido indiferente á más de una quema de libros, y cuando aun están humeantes las ruinas de la biblioteca de Estrasburgo. (Tubino,1871, p. 25)

L’exercit va cremar la biblioteca municipal d'Estrasburg en el setge a la ciutat, i les cremes de llibres que relata eren el que s'anomena als diaris de l’època com a «acte de fe». Aquest «acte», tot i que no inclou el foc -que és posterior-, és part del judici condemnatori de la Inquisició, activa del segle XV al XIX.

portada23 — Berruguete, P. (1493-1499). Santo Domingo y los albigenses. Font: Wikimedia
Goya y Lucientes, F. (1808-1812). Escena de Inquisición. Font: Wikimedia

Potser alguna d'aquestes cremes de les quals parla Tubino, va ser la succeïda a Barcelona l'any 1861. La notícia es publica a diversos diaris i, evidentment, donen diferents lectures a favor i en contra de la crema. Ramon de Lacunza, al diari La Corona, relata i comenta el fet:

El 9 de octubre, á las diez y media de la mañana, se personaron en la Esplanada, en el sitio en que se ejecutaban antiguamente las sentencias de muerte, un señor sacerdote delegado del señor obispo; un notario para dar testimonio de la ejecución; un vista de la aduana para certificar que los libros habían sido efectivamente destruidos por las llamas, como estaba dispuesto; un comisionado representante del propietario de las obras condenadas, y tres mozos encargados de alimentar la hoguera. (Lacunza, 1861, p. 5)

Els documents confiscats a la duana, uns tres-cents llibres, són condemnats perquè estaven tots relacionats amb l’espiritisme i per tant eren immorals i contraris a la fe catòlica. Altres publicacions, com El diario o La Regeneración, es posicionen a favor d’aquesta crema, en canvi Lacunza expressa la seva disconformitat respecte a l’acte en si mateix. Si ha estat possible que això passi a Barcelona -la lliberal Barcelona- què està passant a altres províncies? Si és possible prohibir la circulació, segons la llei, per què l’espectacle públic?

El temps donarà la raó a Ramon de Lacunza i les cremes de llibres prohibits es seguiran produint a tot el territori com a forma d’espectacle públic i per això al 1879 a Avilés (Asturies), cremaran Els miserables de Victor Hugo a mans dels jesuïtes.

Les campanyes moralitzadores iniciades per l’església continuaran al segle XX, el Diario de Gerona ens explica les prohibicions de l'any 1905 al Índice de libros prohibidos: llibres de Kant, Heine o Zola. Les fogueres segueixen encenent-se i el següent relat al Correo Español ens situa a Oviedo l’any 1907, en l’exercici d’unes missions dels pares redemptoristes.

Les publicacions desautoritzades per l'Església catòlica no són les úniques que es consumiren pel foc, les lluites polítiques i ideològiques seran les protagonistes en la primera meitat del segle XX. Dues rotatives de la ciutat de Barcelona van ser l’objectiu, l’any 1905, segons recull el Diario de Gerona, el setmanari ¡Cu-Cut! i La Veu de Catalunya, dels quals van extraure llibres, documents i aparells per fer una pila de foc davant mateix dels edificis on es trobaven.

Els anys trenta van ser especialment conflictius amb la pujança dels feixismes. Segurament les cremes més conegudes són les que es van produir a Alemanya, amb el triomf, l’any 1933, del Partit Nacionalsocialista Alemany dels Treballadors i amb Hitler com a canceller de l’estat. El més difós a la premsa va ser l’«acte de fe» programat per la Federació d’Estudiants de les Universitats alemanyes. El diari Luz, publica l’editorial «La “Depuración” nacionalsocialista» en la qual fa referència a com ha de ser el procés que s’inicia el 12 d’abril i que finalitza el 10 de maig amb la crema a diferents universitats. El mateix diari, dos dies després va publicar els punts del programa en l'article «Signos de la Edad Media».

portada23

Als mitjans de comunicació de tota Europa es fa ressò d’aquests dies foscos i es calcula que més de 25.000 exemplars van ser incinerats a les fogueres, en l’acte depuratiu del nou estat alemany.

Aquí a Catalunya i a tot el territori espanyol els «actes de fe» i la mutilació de biblioteques també es produiran, abans, durant i després de la Guerra Civil durant la dictadura franquista.

Poc després de les eleccions del 1936, es publica un article al diari Heraldo de Madrid, on es relata com els gestors municipals, durant el «bienni negre», havien cremat molts dels llibres de la Biblioteca del poble i detalla els títols i les autories. Molts d’aquest llibres estaven relacionats amb les noves pedagogies que, durant la II República s’havien portat a terme a les escoles. Del recull documental per a l’exposició «De la República a l’exili: els camins de les mestres», recuperem un fragment del llibre Joan Comas i la política educativa de la segona república (1936-1939), germà d’una de les protagonistes, Margarida Comas Camps que diu:

Oh i varen venir a cerca llibres i papers del papà i els varen rompre. Cartes d’en Cossío i d’altres, tot i de Na Margarita, que tenia coses precioses, les cremaren a la Plaça de Pollença. Per exemple La educación de los sexos i coses de matemàtiques i de ciències i altres… (Oliver i Jaume, 1985, p. 135-136)

Les creuades en contra dels llibres «marxistes i immorals» del partit de La Falange Española, van començar un cop iniciada la guerra per eliminar qualsevol literatura contrària al «nacionalsindicalismo» que regia el seu ideari. Són moltes les notícies que hem anat recollint en relació amb el tema, però són pocs els documents visuals que en queden, com aquesta fotografia publicada a El ideal Gallego un mes després del cop d’estat en contra del govern de la república.

portada23

Per conèixer més sobre aquesta època us recomanem el llibre d’Ana Martínez Rus, La persecución del libro. Hogueras, infiernos y buenas lecturas (1936-1951), que podeu demanar a través del préstec universitari consorciat.

Per finalitzar el recorregut ens agradaria citar les paraules d’un altre autor, també escriptor de ciència-ficció, Herbert George Wells que va viure molt a prop alguns dels fets que hem anat narrant. A finals de l’any 1933 va escriure a la premsa anglesa l’article «Desafío a los quemadores de libros» i va ser traduït i publicat al diari El Sol:

La quema de libros es simbólica. Cuando se quema un libro lo que se hace es adoptar un modo melodramático de mostrar que se quiere destruirlo y ponerlo fuera del alcance de la razón humana. Pero la quema de un libro no destruye el libro, sino un ejemplar de él; no ahoga las ideas que el libro contiene. Ningún libro ha sido suprimido por la quema; ningún libro ha sido reducido al silencio por la censura. Los libros tienen una persistencia y una vitalidad que exceden con mucho a la de los seres humanos.