Exposició a la Biblioteca. De la República a l’exili: els camins de les mestres
Inici:
dimarts, 7 març, 2023 - 08:00Afegir al Calendari2023-03-07 08:00:002023-06-23 20:00:00Exposició a la Biblioteca. De la República a l’exili: els camins de les mestres
La guerra és una de les bestieses més enormes que pot patir una societat, i si aquesta és com la nostra del 1936 al 1939, encara més. Si fem nostres les paraules del poeta argentí Juan Gelman el 2008 a Salamanca, en el congrés sobre memòria històrica: “Se van los dictadores y llegan los organizadores del olvido”, resulta que a pesar dels anys de democràcia encara ens queda camí per córrer i recuperar la nostra història.
Dos anys més tard, Michelle Bachelet, que el 2018 seria nomenada Alta Comissionada de l’ONU pels Drets Humans, en una entrevista publicada a La Vanguardia el 19 de maig de 2010 manifestava: “Sobre el olvido no se puede construir ninguna convivencia. Para poder avanzar hay que conocer todo el pasado y afrontarlo. (…) la única manera de avanzar es conocer la historia, afrontarla y reparar los daños infligidos a las víctimas”.
I aquí estem per recuperar part de la història de les mestres de Catalunya que durant els anys republicans, i en alguns casos ja anys abans, treballaren a les escoles del país. I ho feren amb entusiasme i amb el convenciment que es podia millorar el país mitjançant l’educació i l’escola, una escola que els ensenyava a pensar i no pas a emmagatzemar.
Hem escollit tretze d’aquestes mestres de diferents perfils que varen treballar en diferents poblacions i que a causa de la dictadura varen haver de marxar del país i viure exiliades en diferents països. Algunes tornaren, d’altres no. Són el testimoni clar del progrés educatiu dels anys republicans, especialment els anys de pau.
Conèixer el testimoni d’aquestes dones, la seva categoria humana i professional, és un estímul per avançar a favor d’una escola coeducadora, lliure, plural i acollidora en un país més democràtic i just.
El text de Salomó Marquès i Sureda, situat a l’entrada de l’exposició “De la República a l’exili: Els camins de les mestres”, és un pont que ens condueix cap a un passat que va quedar en el tinter i manca encara, segons Marquès, recuperar. L’exposició, organitzada per commemorar el 8 de març es podrà visitar fins al 23 de juny a la Biblioteca del Campus del Barri Vell de la Universitat de Girona.
L’exposició al núvol
Més enllà del format físic, les noves tecnologies ens donen l’oportunitat de compartir i elaborar recursos que ens faciliten altres formes d'apropament a la documentació i en facilita la seva divulgació i accés.
L’exposició virtual al DUGiDocs (Repositori institucional de la Universitat de Girona), recull tots els materials realitzats per a l’exposició i que podeu consultar en línia o descarregar.
Si voleu resseguir els camins de les mestres que s’han pogut documentar, podeu consultar el mapa interactiu que s’ha elaborat a la plataforma Instamaps del Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. Cada mestra està representada per un color, i cada punt és un dels llocs del seu exili. Des del punt tindreu accés a la seva biografia, fotografia i més informació relacionada amb la seva vida i obra.
I, finalment, si el que us interessa són les fonts que documenten les biografies de les mestres, i de les quals hem partit per dissenyar l’exposició, podeu consultar la biblioteca que s’ha creat al gestor bibliogràfic Zotero. La documentació s'ha organitzat en dos grans grups. En primer lloc, trobareu una selecció de bibliografia en relació amb la temàtica de l'exposició més general i, en segon lloc, les fonts documentals de l'època i la bibliografia específica de cadascuna de les mestres: Adelina Cortina Benajas, Àngela Solés Sarret, Antònia Adroher Pascual, Dolors Piera Llobera, Elvira Godàs Vila, Estrella Cortichs Viñals, Elisa Úriz i Pi, Hilda Agostini Banús, Joana Colom Llach, Josefa Úriz i Pi, Margalida Comas Camps, Natividad Yarza Planas, i Pepita Macau i Julià.
Biblioteca del campus Barri Vell
Biblioteca UdGbiblioteca@udg.eduEurope/Madridpublic
Fi:
divendres, 23 juny, 2023 - 20:00
Lloc:
Biblioteca del campus Barri Vell
La guerra és una de les bestieses més enormes que pot patir una societat, i si aquesta és com la nostra del 1936 al 1939, encara més. Si fem nostres les paraules del poeta argentí Juan Gelman el 2008 a Salamanca, en el congrés sobre memòria històrica: “Se van los dictadores y llegan los organizadores del olvido”, resulta que a pesar dels anys de democràcia encara ens queda camí per córrer i recuperar la nostra història.
Dos anys més tard, Michelle Bachelet, que el 2018 seria nomenada Alta Comissionada de l’ONU pels Drets Humans, en una entrevista publicada a La Vanguardia el 19 de maig de 2010 manifestava: “Sobre el olvido no se puede construir ninguna convivencia. Para poder avanzar hay que conocer todo el pasado y afrontarlo. (…) la única manera de avanzar es conocer la historia, afrontarla y reparar los daños infligidos a las víctimas”.
I aquí estem per recuperar part de la història de les mestres de Catalunya que durant els anys republicans, i en alguns casos ja anys abans, treballaren a les escoles del país. I ho feren amb entusiasme i amb el convenciment que es podia millorar el país mitjançant l’educació i l’escola, una escola que els ensenyava a pensar i no pas a emmagatzemar.
Hem escollit tretze d’aquestes mestres de diferents perfils que varen treballar en diferents poblacions i que a causa de la dictadura varen haver de marxar del país i viure exiliades en diferents països. Algunes tornaren, d’altres no. Són el testimoni clar del progrés educatiu dels anys republicans, especialment els anys de pau.
Conèixer el testimoni d’aquestes dones, la seva categoria humana i professional, és un estímul per avançar a favor d’una escola coeducadora, lliure, plural i acollidora en un país més democràtic i just.
El text de Salomó Marquès i Sureda, situat a l’entrada de l’exposició “De la República a l’exili: Els camins de les mestres”, és un pont que ens condueix cap a un passat que va quedar en el tinter i manca encara, segons Marquès, recuperar. L’exposició, organitzada per commemorar el 8 de març es podrà visitar fins al 23 de juny a la Biblioteca del Campus del Barri Vell de la Universitat de Girona.
L’exposició al núvol
Més enllà del format físic, les noves tecnologies ens donen l’oportunitat de compartir i elaborar recursos que ens faciliten altres formes d'apropament a la documentació i en facilita la seva divulgació i accés.
L’exposició virtual al DUGiDocs (Repositori institucional de la Universitat de Girona), recull tots els materials realitzats per a l’exposició i que podeu consultar en línia o descarregar.
Si voleu resseguir els camins de les mestres que s’han pogut documentar, podeu consultar el mapa interactiu que s’ha elaborat a la plataforma Instamaps del Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. Cada mestra està representada per un color, i cada punt és un dels llocs del seu exili. Des del punt tindreu accés a la seva biografia, fotografia i més informació relacionada amb la seva vida i obra.
I, finalment, si el que us interessa són les fonts que documenten les biografies de les mestres, i de les quals hem partit per dissenyar l’exposició, podeu consultar la biblioteca que s’ha creat al gestor bibliogràfic Zotero. La documentació s'ha organitzat en dos grans grups. En primer lloc, trobareu una selecció de bibliografia en relació amb la temàtica de l'exposició més general i, en segon lloc, les fonts documentals de l'època i la bibliografia específica de cadascuna de les mestres: Adelina Cortina Benajas, Àngela Solés Sarret, Antònia Adroher Pascual, Dolors Piera Llobera, Elvira Godàs Vila, Estrella Cortichs Viñals, Elisa Úriz i Pi, Hilda Agostini Banús, Joana Colom Llach, Josefa Úriz i Pi, Margalida Comas Camps, Natividad Yarza Planas, i Pepita Macau i Julià.