“Aquí Fem Llibres”. Presentació de “El soldat de Baltimore”, de Xavier Pla
- Inici:
-
Afegir al Calendari 2023-03-22 13:00:00 2023-03-22 15:00:00 “Aquí Fem Llibres”. Presentació de “El soldat de Baltimore”, de Xavier Pla En el marc de la campanya “Aquí fem llibres: és (també) la nostra recerca”, impulsada per la Facultat de Lletres, la Biblioteca acull la presentació de “El soldat de Baltimore: Assaigs sobre literatura i realitat en temps d’autoficció” (Lleonard Muntaner, 2022), de Xavier Pla, professor del Departament de Filologia i Comunicació de la UdG. La presentació anirà a càrrec d’Àngel Quintana i es farà el dimecres 22 de març, a les 13:o0 h. al Seminari Aurora Bertrana de la biblioteca del campus Barri Vell. La història del soldat de Baltimore apareix al llibre de Stendhal “Racine et Shakespeare” (1823). En una conversa entre un acadèmic classicista i un romàntic, surt el terme «il·lusió». Aleshores, el romàntic explica el següent: «L’any passat el soldat que estava en funció a l’interior del teatre de Baltimore, veient que Otel·lo, en el cinquè acte de la tragèdia del seu mateix nom, anava a matar Desdèmona, va cridar: “Que no pugui ser mai dit que en la meva presència un maleït negre haurà matat una dona blanca.” En aquell mateix moment, el soldat dispara amb el seu fusell i fractura un braç a l’actor que feia d’Otel·lo. La representació va haver de plegar». L’anècdota entusiasmava Roland Barthes. Cada any l’explicava als alumnes i, després, es posava a riure. El llibre conté un conjunt d’assaigs comparatistes que es posa sota l’aixopluc de Stendhal i de Barthes, però també d’Emmanuel Carrère i de Mircea Cărtărescu, de Sergi Pàmies i de Francesc Serés; estira els fils de la relació entre realitat i ficció i fa una proposta (inevitablement fracassada) de definició de l’autoficció per defugir aquesta mena de calaix de sastre en què s’ha convertit (ple de tota mena de dols, penes, divorcis, separacions…) i que n’oblida la hibridesa interrogativa. Perquè l’autoficció ha de ser un camp de tensió, ha de fer una mica de vertigen… Com en un trompe-l’oeil. (Font: El soldat de Baltimore. Assaigs sobre literatura i realitat en temps d’autoficció – Lleonard Muntaner Editor) Cartell Biblioteca del campus Barri Vell Biblioteca UdG biblioteca@udg.edu Europe/Madrid public
- Fi:
-
- Lloc:
-
Biblioteca del campus Barri Vell
En el marc de la campanya “Aquí fem llibres: és (també) la nostra recerca”, impulsada per la Facultat de Lletres, la Biblioteca acull la presentació de “El soldat de Baltimore: Assaigs sobre literatura i realitat en temps d’autoficció” (Lleonard Muntaner, 2022), de Xavier Pla, professor del Departament de Filologia i Comunicació de la UdG.
La presentació anirà a càrrec d’Àngel Quintana i es farà el dimecres 22 de març, a les 13:o0 h. al Seminari Aurora Bertrana de la biblioteca del campus Barri Vell.
La història del soldat de Baltimore apareix al llibre de Stendhal “Racine et Shakespeare” (1823). En una conversa entre un acadèmic classicista i un romàntic, surt el terme «il·lusió». Aleshores, el romàntic explica el següent: «L’any passat el soldat que estava en funció a l’interior del teatre de Baltimore, veient que Otel·lo, en el cinquè acte de la tragèdia del seu mateix nom, anava a matar Desdèmona, va cridar: “Que no pugui ser mai dit que en la meva presència un maleït negre haurà matat una dona blanca.” En aquell mateix moment, el soldat dispara amb el seu fusell i fractura un braç a l’actor que feia d’Otel·lo. La representació va haver de plegar». L’anècdota entusiasmava Roland Barthes. Cada any l’explicava als alumnes i, després, es posava a riure.
El llibre conté un conjunt d’assaigs comparatistes que es posa sota l’aixopluc de Stendhal i de Barthes, però també d’Emmanuel Carrère i de Mircea Cărtărescu, de Sergi Pàmies i de Francesc Serés; estira els fils de la relació entre realitat i ficció i fa una proposta (inevitablement fracassada) de definició de l’autoficció per defugir aquesta mena de calaix de sastre en què s’ha convertit (ple de tota mena de dols, penes, divorcis, separacions…) i que n’oblida la hibridesa interrogativa. Perquè l’autoficció ha de ser un camp de tensió, ha de fer una mica de vertigen… Com en un trompe-l’oeil.