Sant Jordi al món

dijous, 20 abril, 2023 - 09:25 Afegir al Calendari 2023-04-20 09:25:17 2023-04-27 09:25:17 Sant Jordi al món L’any passat vam escriure una notícia per explicar per què es regala una rosa i un llibre a Catalunya el dia de Sant Jordi. Aquest any volíem viatjar pel món per conèixer com se celebra el dia de Sant Jordi en altres indrets. Per conèixer els orígens i com va arribar a ser el patró de Catalunya, us recomanem la lectura del llibre de Stefano M. Cingolani, Sant Jordi. Una llegenda mil·lenària que trobareu al Fons Garriga. Per acabar de completar la informació, teniu l’article de Pere Anguera «Sant Jordi, patró de Catalunya» publicat a la revista Estudis d’Història Agrària. Per començar ens haurem de situar a la Capadòcia, d’on era, suposadament, originària la família de Giorgios (nom grec que vol dir aquell que cultiva els camps) qui va néixer a Lod (antiga Lydda), molt a prop de Jerusalem. Una de les seves representacions més antigues és al temple de Göreme a Capadòcia Turquia. En els primers temps va ser conegut en tot el món cristià com a màrtir, i són molts els països dels quals Sant Jordi és patró: Geòrgia (país que en va adoptar el nom), Anglaterra, Etiòpia i Bulgària. Sant Jordi matant el dragó. Segle XV. Geòrgia. Font: Wikipedia La batalla de Adwa (Etiòpia) de 1896. Pintura a l’oli. 1940-1949. Font: British MuseumA Bulgària és una de les onomàstiques més celebrades, allà és el patró dels pastors i protector dels camps i les collites. En la llegenda búlgara Sant Jordi salva els ramats i les ovelles del drac, i se celebra el sis de maig en una festa on es cuina corder, s’enterren ous vermells a terra i es demana la protecció del sant. Sant Jordi matant el dragó. Entrada al temple de Sozopol (Bulgària). Carcharoth. Font: WikimediaCom a sant protector, també és molt venerat a l’Índia, a la república de Kerala, on son gran part de les esglésies de la religió catòlica siro-malabar. Entre el 27 d’abril i el 14 de maig té lloc la peregrinació cap a Edathua per celebrar la festa de Sant Jordi. D’aquests tipus de llegendes de cavallers i dracs n’hi ha una gran diversitat i són molt antigues, però la que ens va arribar a Catalunya prové, segurament, d’un manuscrit de Jacobus de Voragine, un monjo dominicà que va escriure La llegenda Àurea, escrita abans de 1264 i copiada en més de set-cents manuscrits fins al segle XV (Cingolani, 2010, p. 99). La llegenda va arrelar a Anglaterra, com dèiem abans va esdevenir el seu patró i la matança del drac es representa, encara avui en dia, el 23 d’abril entre molts altres actes. Celebració de Sant Jordi a Whitby Abbey, North Yorkshire. 2009. Spencer Means (CC BY-SA 2.0). Font: FlickrAl poble d’Alcanyís (Terol), l’any 1996, van començar a fer la representació de la lluita entre Sant Jordi i el dragó per simbolitzar la lluita entre el bé i el mal. A Catalunya, Pere III i els seus fills, especialment Martí I, li tenien una gran devoció i van intentar aconseguir les relíquies, van renovar l’ordre de cavallers de Sant Jordi i van encarregar tot un seguit d’obres d’art on es representava la llegenda de la mort del drac i la princesa com al Breviarium secundum ordinem Cisterciencium, també dit Breviari del rei Martí. Breviarium secundum ordinem Cisterciencium (1380-1450). Font: BnF GallicaPere Anguera (2004, p. 69) explica al seu article que Sant Jordi va ser festa obligada, amb indulgències eclesiàstiques si se celebrava, fins al segle XVII. Després de la Guerra de Successió, es va tornar a celebrar a la Reial Audiència, situada al Palau de la Generalitat. Com explicàvem l’any passat, en aquest espai es feia una fira de roses i era l’aristocràcia qui la gaudia. L'article d'Anguera segueix, explicant que en «la conversió de Sant Jordi en patró popular de Catalunya hi tingué un protagonisme clau l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques» (p.71) a finals del segle XIX. Aquesta entitat va començar a programar lectures poètiques per celebrar el Sant patró de Catalunya i amb les quals s’iniciaria la vinculació amb el catalanisme. Hem parlat abans la recreació del venciment del drac que es representa encara a Anglaterra i l’Aragó, però també hi ha un poble català, Montblanc, que, segons el Costumari de Joan Amades, és on realment va succeir la gesta cavalleresca. Si hi aneu pels volts de Sant Jordi, podreu veure al cavaller, la princesa i al drac. Bona diada! Biblioteca UdG biblioteca@udg.edu Europe/Madrid public

Inici:: dijous, 20 abril, 2023 - 09:25 Afegir al Calendari 2023-04-20 09:25:17 2023-04-27 09:25:17 Sant Jordi al món L’any passat vam escriure una notícia per explicar per què es regala una rosa i un llibre a Catalunya el dia de Sant Jordi. Aquest any volíem viatjar pel món per conèixer com se celebra el dia de Sant Jordi en altres indrets. Per conèixer els orígens i com va arribar a ser el patró de Catalunya, us recomanem la lectura del llibre de Stefano M. Cingolani, Sant Jordi. Una llegenda mil·lenària que trobareu al Fons Garriga. Per acabar de completar la informació, teniu l’article de Pere Anguera «Sant Jordi, patró de Catalunya» publicat a la revista Estudis d’Història Agrària. Per començar ens haurem de situar a la Capadòcia, d’on era, suposadament, originària la família de Giorgios (nom grec que vol dir aquell que cultiva els camps) qui va néixer a Lod (antiga Lydda), molt a prop de Jerusalem. Una de les seves representacions més antigues és al temple de Göreme a Capadòcia Turquia. En els primers temps va ser conegut en tot el món cristià com a màrtir, i són molts els països dels quals Sant Jordi és patró: Geòrgia (país que en va adoptar el nom), Anglaterra, Etiòpia i Bulgària. Sant Jordi matant el dragó. Segle XV. Geòrgia. Font: Wikipedia La batalla de Adwa (Etiòpia) de 1896. Pintura a l’oli. 1940-1949. Font: British MuseumA Bulgària és una de les onomàstiques més celebrades, allà és el patró dels pastors i protector dels camps i les collites. En la llegenda búlgara Sant Jordi salva els ramats i les ovelles del drac, i se celebra el sis de maig en una festa on es cuina corder, s’enterren ous vermells a terra i es demana la protecció del sant. Sant Jordi matant el dragó. Entrada al temple de Sozopol (Bulgària). Carcharoth. Font: WikimediaCom a sant protector, també és molt venerat a l’Índia, a la república de Kerala, on son gran part de les esglésies de la religió catòlica siro-malabar. Entre el 27 d’abril i el 14 de maig té lloc la peregrinació cap a Edathua per celebrar la festa de Sant Jordi. D’aquests tipus de llegendes de cavallers i dracs n’hi ha una gran diversitat i són molt antigues, però la que ens va arribar a Catalunya prové, segurament, d’un manuscrit de Jacobus de Voragine, un monjo dominicà que va escriure La llegenda Àurea, escrita abans de 1264 i copiada en més de set-cents manuscrits fins al segle XV (Cingolani, 2010, p. 99). La llegenda va arrelar a Anglaterra, com dèiem abans va esdevenir el seu patró i la matança del drac es representa, encara avui en dia, el 23 d’abril entre molts altres actes. Celebració de Sant Jordi a Whitby Abbey, North Yorkshire. 2009. Spencer Means (CC BY-SA 2.0). Font: FlickrAl poble d’Alcanyís (Terol), l’any 1996, van començar a fer la representació de la lluita entre Sant Jordi i el dragó per simbolitzar la lluita entre el bé i el mal. A Catalunya, Pere III i els seus fills, especialment Martí I, li tenien una gran devoció i van intentar aconseguir les relíquies, van renovar l’ordre de cavallers de Sant Jordi i van encarregar tot un seguit d’obres d’art on es representava la llegenda de la mort del drac i la princesa com al Breviarium secundum ordinem Cisterciencium, també dit Breviari del rei Martí. Breviarium secundum ordinem Cisterciencium (1380-1450). Font: BnF GallicaPere Anguera (2004, p. 69) explica al seu article que Sant Jordi va ser festa obligada, amb indulgències eclesiàstiques si se celebrava, fins al segle XVII. Després de la Guerra de Successió, es va tornar a celebrar a la Reial Audiència, situada al Palau de la Generalitat. Com explicàvem l’any passat, en aquest espai es feia una fira de roses i era l’aristocràcia qui la gaudia. L'article d'Anguera segueix, explicant que en «la conversió de Sant Jordi en patró popular de Catalunya hi tingué un protagonisme clau l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques» (p.71) a finals del segle XIX. Aquesta entitat va començar a programar lectures poètiques per celebrar el Sant patró de Catalunya i amb les quals s’iniciaria la vinculació amb el catalanisme. Hem parlat abans la recreació del venciment del drac que es representa encara a Anglaterra i l’Aragó, però també hi ha un poble català, Montblanc, que, segons el Costumari de Joan Amades, és on realment va succeir la gesta cavalleresca. Si hi aneu pels volts de Sant Jordi, podreu veure al cavaller, la princesa i al drac. Bona diada! Biblioteca UdG biblioteca@udg.edu Europe/Madrid public
Fi:: dijous, 27 abril, 2023 - 09:25

L’any passat vam escriure una notícia per explicar per què es regala una rosa i un llibre a Catalunya el dia de Sant Jordi. Aquest any volíem viatjar pel món per conèixer com se celebra el dia de Sant Jordi en altres indrets.

Per conèixer els orígens i com va arribar a ser el patró de Catalunya, us recomanem la lectura del llibre de Stefano M. Cingolani, Sant Jordi. Una llegenda mil·lenària que trobareu al Fons Garriga. Per acabar de completar la informació, teniu l’article de Pere Anguera «Sant Jordi, patró de Catalunya» publicat a la revista Estudis d’Història Agrària.

Per començar ens haurem de situar a la Capadòcia, d’on era, suposadament, originària la família de Giorgios (nom grec que vol dir aquell que cultiva els camps) qui va néixer a Lod (antiga Lydda), molt a prop de Jerusalem. Una de les seves representacions més antigues és al temple de Göreme a Capadòcia Turquia.

En els primers temps va ser conegut en tot el món cristià com a màrtir, i són molts els països dels quals Sant Jordi és patró: Geòrgia (país que en va adoptar el nom), Anglaterra, Etiòpia i Bulgària.

Sant Jordi al món — Sant Jordi matant el dragó. Segle XV. Geòrgia. Font: Wikipedia
La batalla de Adwa (Etiòpia) de 1896. Pintura a l’oli. 1940-1949. Font: British Museum

A Bulgària és una de les onomàstiques més celebrades, allà és el patró dels pastors i protector dels camps i les collites. En la llegenda búlgara Sant Jordi salva els ramats i les ovelles del drac, i se celebra el sis de maig en una festa on es cuina corder, s’enterren ous vermells a terra i es demana la protecció del sant.

Com a sant protector, també és molt venerat a l’Índia, a la república de Kerala, on son gran part de les esglésies de la religió catòlica siro-malabar. Entre el 27 d’abril i el 14 de maig té lloc la peregrinació cap a Edathua per celebrar la festa de Sant Jordi.

D’aquests tipus de llegendes de cavallers i dracs n’hi ha una gran diversitat i són molt antigues, però la que ens va arribar a Catalunya prové, segurament, d’un manuscrit de Jacobus de Voragine, un monjo dominicà que va escriure La llegenda Àurea, escrita abans de 1264 i copiada en més de set-cents manuscrits fins al segle XV (Cingolani, 2010, p. 99).

La llegenda va arrelar a Anglaterra, com dèiem abans va esdevenir el seu patró i la matança del drac es representa, encara avui en dia, el 23 d’abril entre molts altres actes.

Al poble d’Alcanyís (Terol), l’any 1996, van començar a fer la representació de la lluita entre Sant Jordi i el dragó per simbolitzar la lluita entre el bé i el mal.

A Catalunya, Pere III i els seus fills, especialment Martí I, li tenien una gran devoció i van intentar aconseguir les relíquies, van renovar l’ordre de cavallers de Sant Jordi i van encarregar tot un seguit d’obres d’art on es representava la llegenda de la mort del drac i la princesa com al Breviarium secundum ordinem Cisterciencium, també dit Breviari del rei Martí.

Pere Anguera (2004, p. 69) explica al seu article que Sant Jordi va ser festa obligada, amb indulgències eclesiàstiques si se celebrava, fins al segle XVII. Després de la Guerra de Successió, es va tornar a celebrar a la Reial Audiència, situada al Palau de la Generalitat. Com explicàvem l’any passat, en aquest espai es feia una fira de roses i era l’aristocràcia qui la gaudia. L'article d'Anguera segueix, explicant que en «la conversió de Sant Jordi en patró popular de Catalunya hi tingué un protagonisme clau l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques» (p.71) a finals del segle XIX. Aquesta entitat va començar a programar lectures poètiques per celebrar el Sant patró de Catalunya i amb les quals s’iniciaria la vinculació amb el catalanisme.

Hem parlat abans la recreació del venciment del drac que es representa encara a Anglaterra i l’Aragó, però també hi ha un poble català, Montblanc, que, segons el Costumari de Joan Amades, és on realment va succeir la gesta cavalleresca. Si hi aneu pels volts de Sant Jordi, podreu veure al cavaller, la princesa i al drac. Bona diada!