La recerca sobre Aurora Bertrana es posa en comú a la Biblioteca

Inici:
Afegir al Calendari 2023-04-20 08:00:00 2023-04-28 21:00:00 La recerca sobre Aurora Bertrana es posa en comú a la Biblioteca El divendres 31 de març, la Biblioteca va acollir el seminari de recerca  “Noves aportacions sobre l’obra d’Aurora Bertrana”, organitzat per l’Institut de Llengua i Cultura Catalanes, la Biblioteca i la Càtedra de Patrimoni Literari Maria Àngels Anglada – Carles Fages de Climent.  La sessió, que es va celebrar al Seminari Aurora Bertrana de la Biblioteca Barri Vell, va comptar amb la participació d’Adriana Bàrcia, Oriol Ponsatí-Murlà, Maria Ponsi i Ester Vinyes-Miralpeix, amb la presentació de recerques o edicions recents i en curs al voltant de l’escriptora gironina. Van exposar els seus treballs i van conversar sobre línies de futur i investigacions vinculades amb l’objectiu d’establir l'estat actual i les perspectives dels estudis sobre Aurora Bertrana.  Mariàngela Vilallonga, directora de la Càtedra de Patrimoni Literari Maria Àngels Anglada – Carles Fages de Climent, va fer l’obertura de la sessió amb un recorregut per totes les fites que han portat a l’eclosió d’edicions i estudis sobre Aurora Bertrana dels darrers anys. De l’ingrés i processament posterior del Fons Bertrana als any 90, passant pels treballs pioners de Catalina Bonnín i Neus Real, per la jornada d’homenatge a Girona i Vilada del 1999, recollida a Aurora Bertrana: una dona del segle XX  (publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2001) i amb una especial incidència en l’impuls que va representar la commemoració de l’any Bertrana el 2017 per a la revitalització de l’obra d’Aurora Bertrana i fins a les més recents publicacions d’obres, estudis i itineraris literaris.  Seguidament, es va iniciar la ronda d’intervencions en les quals cada ponent va fer un repàs als seus darrers treballs i recerques:  Ester Vinyes-Miralpeix, autora del treball de recerca “Aurora Bertrana: exili i retorn (1938-1969)  (UAB, 2002) va explicar la tasca d’actualització i ampliació d’aquest estudi, amb diverses línies de treball; l’estada en missió humanitària d’Aurora Bertrana a Étobon i l’exili a Prada, la intervenció de Joan Sales a “Entre dos silencis”, el retorn a Catalunya, així com la recuperació dels lectors de l’autora durant els anys 60.  Maria Ponsí, autora del Treball de Fina de Grau: L'Últim anhel de modernitat d'Aurora Bertrana: anàlisi de La Ciutat dels joves (2021) i del Treball de final de màster   Les Memòries com a font de coneixement personal: Aurora Bertrana com a model literari: Taller anual d'escriptura i literatura. Programació singular i innovadora 4t d'ESO  (2022) Va exposar aquests estudis i també la seva recerca en curs, ara centrada en les obres del “cicle d’Étobon”: “El pomell de violes”, “Entre dos silencis”, “La Mareta dels porcs” i “Tres presoners”, que tindrà continuïtat en el seu projecte de tesi sobre els llargs darrers anys d’Aurora Bertrana després de l’exili.  Oriol Ponsatí-Murlà va centrar la seva intervenció en l’estudi del manuscrit (MS AB 46,  Fons Bertrana-UdG) “Le 19 de juillet”, una crònica sobre els primers mesos de la Guerra Civil  i la Revolució, inèdita i només parcialment recollida a les Memòries d’Aurora Bertrana, que mostra una orientació a un públic europeu menys favorable a la causa republicana i en va defensar la una edició que l’acosti al públic i als estudiosos.  Finalment, Adriana Bàrcia, va exposar els treballs de revisió de les Memòries, ara mateix esgotades, que publicarà la Diputació de Girona, així com la seva recerca aprofundida sobre l’exili a Suïssa i  també per a una nova edició de “Vent de Grop”.  El Seminari es va tancar amb un col·loqui amb els assistents que va girar sobre les possibilitats que encara pot donar el Fons Bertrana pel que fa a edicions i estudis, les relacions de Bertrana amb la maçoneria i el paper de la Ciutat dels Joves com a obra distòpica de ciència-ficció i també de crítica al règim, així com sobre l’autoficció en les memòries de l’escriptora.  Amb aquest acte enriquidor el Fons Bertrana de la UdG es mostra altra vegada com a font indispensable per a l’estudi de la vida i l’obra d’Aurora Bertrana i la Biblioteca assumeix un paper actiu en el foment d’aquest estudi i en la seva difusió.  Podeu veure l’enregistrament íntegre de l’acte al repositori institucional DUGiMedia: http://hdl.handle.net/10256.1/7062  Edició de “Cendres” (Ela Geminada, 2022) d’Aurora Bertrana, a partir dels manuscrits del Fons Bertrana 1a edició de “La Ciutat dels joves: reportatge fantasia” (Pòrtic, 1971)   Primers paràgraf de “Les 19 de Juillet” MSAB 46. Fons Bertrana (Universitat de Girona)Cartell del Seminari de Recerca “Noves aportacions sobre l’obra d’Aurora Bertrana”  Biblioteca UdG biblioteca@udg.edu Europe/Madrid public
Fi:

seminari aurora bertrana

El divendres 31 de març, la Biblioteca va acollir el seminari de recerca  “Noves aportacions sobre l’obra d’Aurora Bertrana”, organitzat per l’Institut de Llengua i Cultura Catalanes, la Biblioteca i la Càtedra de Patrimoni Literari Maria Àngels Anglada – Carles Fages de Climent. 

La sessió, que es va celebrar al Seminari Aurora Bertrana de la Biblioteca Barri Vell, va comptar amb la participació d’Adriana Bàrcia, Oriol Ponsatí-Murlà, Maria Ponsi i Ester Vinyes-Miralpeix, amb la presentació de recerques o edicions recents i en curs al voltant de l’escriptora gironina. Van exposar els seus treballs i van conversar sobre línies de futur i investigacions vinculades amb l’objectiu d’establir l'estat actual i les perspectives dels estudis sobre Aurora Bertrana. 

Mariàngela Vilallonga, directora de la Càtedra de Patrimoni Literari Maria Àngels Anglada – Carles Fages de Climent, va fer l’obertura de la sessió amb un recorregut per totes les fites que han portat a l’eclosió d’edicions i estudis sobre Aurora Bertrana dels darrers anys. De l’ingrés i processament posterior del Fons Bertrana als any 90, passant pels treballs pioners de Catalina Bonnín i Neus Real, per la jornada d’homenatge a Girona i Vilada del 1999, recollida a Aurora Bertrana: una dona del segle XX  (publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2001) i amb una especial incidència en l’impuls que va representar la commemoració de l’any Bertrana el 2017 per a la revitalització de l’obra d’Aurora Bertrana i fins a les més recents publicacions d’obres, estudis i itineraris literaris. 

Seguidament, es va iniciar la ronda d’intervencions en les quals cada ponent va fer un repàs als seus darrers treballs i recerques: 

Ester Vinyes-Miralpeix, autora del treball de recerca “Aurora Bertrana: exili i retorn (1938-1969)  (UAB, 2002) va explicar la tasca d’actualització i ampliació d’aquest estudi, amb diverses línies de treball; l’estada en missió humanitària d’Aurora Bertrana a Étobon i l’exili a Prada, la intervenció de Joan Sales a “Entre dos silencis”, el retorn a Catalunya, així com la recuperació dels lectors de l’autora durant els anys 60. 

Maria Ponsí, autora del Treball de Fina de Grau: L'Últim anhel de modernitat d'Aurora Bertrana: anàlisi de La Ciutat dels joves (2021) i del Treball de final de màster   Les Memòries com a font de coneixement personal: Aurora Bertrana com a model literari: Taller anual d'escriptura i literatura. Programació singular i innovadora 4t d'ESO  (2022) Va exposar aquests estudis i també la seva recerca en curs, ara centrada en les obres del “cicle d’Étobon”: “El pomell de violes”, “Entre dos silencis”, “La Mareta dels porcs” i “Tres presoners”, que tindrà continuïtat en el seu projecte de tesi sobre els llargs darrers anys d’Aurora Bertrana després de l’exili. 

Oriol Ponsatí-Murlà va centrar la seva intervenció en l’estudi del manuscrit (MS AB 46,  Fons Bertrana-UdG) “Le 19 de juillet”, una crònica sobre els primers mesos de la Guerra Civil  i la Revolució, inèdita i només parcialment recollida a les Memòries d’Aurora Bertrana, que mostra una orientació a un públic europeu menys favorable a la causa republicana i en va defensar la una edició que l’acosti al públic i als estudiosos. 

Finalment, Adriana Bàrcia, va exposar els treballs de revisió de les Memòries, ara mateix esgotades, que publicarà la Diputació de Girona, així com la seva recerca aprofundida sobre l’exili a Suïssa i  també per a una nova edició de “Vent de Grop”. 

El Seminari es va tancar amb un col·loqui amb els assistents que va girar sobre les possibilitats que encara pot donar el Fons Bertrana pel que fa a edicions i estudis, les relacions de Bertrana amb la maçoneria i el paper de la Ciutat dels Joves com a obra distòpica de ciència-ficció i també de crítica al règim, així com sobre l’autoficció en les memòries de l’escriptora. 

Amb aquest acte enriquidor el Fons Bertrana de la UdG es mostra altra vegada com a font indispensable per a l’estudi de la vida i l’obra d’Aurora Bertrana i la Biblioteca assumeix un paper actiu en el foment d’aquest estudi i en la seva difusió. 

Podeu veure l’enregistrament íntegre de l’acte al repositori institucional DUGiMedia: http://hdl.handle.net/10256.1/7062 

seminari aurora bertrana
Edició de “Cendres” (Ela Geminada, 2022) d’Aurora Bertrana, a partir dels manuscrits del Fons Bertrana 
seminari aurora bertrana
1a edició de “La Ciutat dels joves: reportatge fantasia” (Pòrtic, 1971) 

 

seminari aurora bertrana
Primers paràgraf de “Les 19 de Juillet” MSAB 46. Fons Bertrana (Universitat de Girona)
seminari aurora bertrana
Cartell del Seminari de Recerca “Noves aportacions sobre l’obra d’Aurora Bertrana”