La història de l’educació en una col·lecció de col·leccions

dimecres, 23 febrer, 2022 - 08:00 Afegir al Calendari 2022-02-23 08:00:00 2022-03-01 20:00:00 La història de l’educació en una col·lecció de col·leccions El Fons per a la Història de l’Educació de la Biblioteca de la Universitat de Girona es va configurar a partir del fons antic de la Biblioteca de l’Escola Normal de Girona i s’ha anat incrementant amb les donacions de prop de quaranta persones i entitats vinculades al món de l’ensenyament, fins a sumar avui 10.620 llibres i 226 títols de revista, a més de documents d’arxiu. El Fons per a la Història de l’Educació és una font única per a la recerca i un recurs valuós per a la docència (de la història de la pedagogia, de la pràctica educativa, de la didàctica en diferents especialitats...) que ens aporta evidència documental del caràcter històric de l’educació i del seu vincle amb la societat. En la configuració i creixement del fons hi ha tingut un paper cabdal el professorat UdG de l’àmbit de la Història de l’educació: Salomó Marquès i David Pujol i també altres docents i investigadors de la UdG (Maria Antònia Canals. Ramon Canals, Joaquim Jubert...). Que han cedit els seus fons personals. El seu volum i riquesa, així com el tractament que n’ha fet la Biblioteca han generat també un efecte crida que ha propiciat noves aportacions. El 1972, la Normal de Girona, creada el 1844, esdevingué un centre de la Universitat Autònoma de Barcelona. El 1991 es creà la Universitat de Girona, amb una Facultat de Ciències de l’Educació on s’integraren els estudis de Magisteri i, amb ells, el fons antic de la Biblioteca de l’Escola Normal de Girona que, amb els seus 4.292 llibres, esdevé un mirall de l’evolució en la formació dels mestres. Altres components rellevants del FHE: El Fons de l’Escoltisme, format amb aportacions dels fundadors de moviment escolta a Catalunya i a les comarques gironines. Amb manuals d’ideari i de tècnica de diferents països que permeten resseguir el naixement de l’escoltisme al nostre país durant el franquisme. Les biblioteques personals, reflex del pensament i pràctica de Josep Pallach, polític i pedagog o de Joaquim Franch: mestre, animador, psicopedagog, formador de formadors, creador de materials, gestor, investigador… El recull de tota mena de documents de Jordi Verrié, col·leccionista, bibliòfil i divulgador de la història de l’ensenyament a Catalunya o l’arxiu de Lluís M. Mestras que va ser inspector a la Delegació d’Ensenyament de Girona i també, un gran estudiós de la història de la pedagogia gironina i catalana. La diversitat de fons de diversos mestres gironins: Isabel Dalmau, Dolors Calsina, Lluís Esteva, Isidre Macau... amb els seus apunts, diaris, i documents o els quaderns dels seus alumnes. El fons d’Iu Bohigas, pioner de la represa de l’ensenyament del català a les comarques gironines, amb el seu curs per correspondència dels anys cinquanta. l’arxiu dels GRAMC (Grups de Recerca i Actuació amb Minories Culturals i Treballadors Estrangers) associació multicultural que té els seus inicis el maig de 1988, quan es constitueix l’escola Africana d’adults Samba Kubally a Santa Coloma de Farners, que va ser presidida successivament pels professors Josep M. Terricabras, Salomó Marquès i Ignasi Vila. La UdG compta, a més, amb el Fons Salomó Marquès-Magisteri El Fons del Magisteri Exiliat de Catalunya, fruit de la recerca feta pel professor emèrit Salomó Marquès, amb els dossiers de mestres republicans que treballaven a Catalunya i van marxar a l’exili el 1939, així com una col·lecció de llibres sobre mestres, escrits per mestres o sobre la temàtica de l’exili i l’educació a les èpoques republicana i franquista. Presentació i obertura d’expedient del mestre Isidre Macau i Teixidor (Palau-saverdera, 1882 - Barcelona, 1946) al Juzgado Militar Especial de Depuración de Funcionarios Civiles el febrer de 1939. Fons Isidre Macau (Universitat de Girona). Imatge d’un enregistrament durant el projecte de recerca sobre el desenvolupament durant el primer any de vida, dirigit pel Dr. Joaquim Jubert, professor al Col·legi Universitari de Girona. Fons Joaquim Jubert (Universitat de Girona).Dibuix del nen Salvador Conesa al recull de dibuixos sobre la guerra civil, fets per alumnes de 8 a 11 anys del Grup Escolar Carles Marx de Girona (actual La Salle), de la mestra Isabel Dalmau per participar en el "Concurs de Treballs Escolars" organitzat pel Casal de Cultura de Girona a finals de 1937. Fons Isabel Dalmau (Universitat de Girona).Revistes d’impremta escolar segons la tècnica Freinet exposades per a una sessió amb alumnes de l’assignatura “Història de l’Educació” del Grau en Pedagogia de la UdG. Fons Jordi Verrié (Universitat de Girona).Manuals sobre escoltisme exposats Exposades per a una sessió amb alumnes de l’assignatura “Història de l’Educació” del Grau en Pedagogia de la UdG. Fons Jordi Verrié (Universitat de Girona). Biblioteca del campus Barri Vell Biblioteca UdG biblioteca@udg.edu Europe/Madrid public

Inici:: dimecres, 23 febrer, 2022 - 08:00 Afegir al Calendari 2022-02-23 08:00:00 2022-03-01 20:00:00 La història de l’educació en una col·lecció de col·leccions El Fons per a la Història de l’Educació de la Biblioteca de la Universitat de Girona es va configurar a partir del fons antic de la Biblioteca de l’Escola Normal de Girona i s’ha anat incrementant amb les donacions de prop de quaranta persones i entitats vinculades al món de l’ensenyament, fins a sumar avui 10.620 llibres i 226 títols de revista, a més de documents d’arxiu. El Fons per a la Història de l’Educació és una font única per a la recerca i un recurs valuós per a la docència (de la història de la pedagogia, de la pràctica educativa, de la didàctica en diferents especialitats...) que ens aporta evidència documental del caràcter històric de l’educació i del seu vincle amb la societat. En la configuració i creixement del fons hi ha tingut un paper cabdal el professorat UdG de l’àmbit de la Història de l’educació: Salomó Marquès i David Pujol i també altres docents i investigadors de la UdG (Maria Antònia Canals. Ramon Canals, Joaquim Jubert...). Que han cedit els seus fons personals. El seu volum i riquesa, així com el tractament que n’ha fet la Biblioteca han generat també un efecte crida que ha propiciat noves aportacions. El 1972, la Normal de Girona, creada el 1844, esdevingué un centre de la Universitat Autònoma de Barcelona. El 1991 es creà la Universitat de Girona, amb una Facultat de Ciències de l’Educació on s’integraren els estudis de Magisteri i, amb ells, el fons antic de la Biblioteca de l’Escola Normal de Girona que, amb els seus 4.292 llibres, esdevé un mirall de l’evolució en la formació dels mestres. Altres components rellevants del FHE: El Fons de l’Escoltisme, format amb aportacions dels fundadors de moviment escolta a Catalunya i a les comarques gironines. Amb manuals d’ideari i de tècnica de diferents països que permeten resseguir el naixement de l’escoltisme al nostre país durant el franquisme. Les biblioteques personals, reflex del pensament i pràctica de Josep Pallach, polític i pedagog o de Joaquim Franch: mestre, animador, psicopedagog, formador de formadors, creador de materials, gestor, investigador… El recull de tota mena de documents de Jordi Verrié, col·leccionista, bibliòfil i divulgador de la història de l’ensenyament a Catalunya o l’arxiu de Lluís M. Mestras que va ser inspector a la Delegació d’Ensenyament de Girona i també, un gran estudiós de la història de la pedagogia gironina i catalana. La diversitat de fons de diversos mestres gironins: Isabel Dalmau, Dolors Calsina, Lluís Esteva, Isidre Macau... amb els seus apunts, diaris, i documents o els quaderns dels seus alumnes. El fons d’Iu Bohigas, pioner de la represa de l’ensenyament del català a les comarques gironines, amb el seu curs per correspondència dels anys cinquanta. l’arxiu dels GRAMC (Grups de Recerca i Actuació amb Minories Culturals i Treballadors Estrangers) associació multicultural que té els seus inicis el maig de 1988, quan es constitueix l’escola Africana d’adults Samba Kubally a Santa Coloma de Farners, que va ser presidida successivament pels professors Josep M. Terricabras, Salomó Marquès i Ignasi Vila. La UdG compta, a més, amb el Fons Salomó Marquès-Magisteri El Fons del Magisteri Exiliat de Catalunya, fruit de la recerca feta pel professor emèrit Salomó Marquès, amb els dossiers de mestres republicans que treballaven a Catalunya i van marxar a l’exili el 1939, així com una col·lecció de llibres sobre mestres, escrits per mestres o sobre la temàtica de l’exili i l’educació a les èpoques republicana i franquista. Presentació i obertura d’expedient del mestre Isidre Macau i Teixidor (Palau-saverdera, 1882 - Barcelona, 1946) al Juzgado Militar Especial de Depuración de Funcionarios Civiles el febrer de 1939. Fons Isidre Macau (Universitat de Girona). Imatge d’un enregistrament durant el projecte de recerca sobre el desenvolupament durant el primer any de vida, dirigit pel Dr. Joaquim Jubert, professor al Col·legi Universitari de Girona. Fons Joaquim Jubert (Universitat de Girona).Dibuix del nen Salvador Conesa al recull de dibuixos sobre la guerra civil, fets per alumnes de 8 a 11 anys del Grup Escolar Carles Marx de Girona (actual La Salle), de la mestra Isabel Dalmau per participar en el "Concurs de Treballs Escolars" organitzat pel Casal de Cultura de Girona a finals de 1937. Fons Isabel Dalmau (Universitat de Girona).Revistes d’impremta escolar segons la tècnica Freinet exposades per a una sessió amb alumnes de l’assignatura “Història de l’Educació” del Grau en Pedagogia de la UdG. Fons Jordi Verrié (Universitat de Girona).Manuals sobre escoltisme exposats Exposades per a una sessió amb alumnes de l’assignatura “Història de l’Educació” del Grau en Pedagogia de la UdG. Fons Jordi Verrié (Universitat de Girona). Biblioteca del campus Barri Vell Biblioteca UdG biblioteca@udg.edu Europe/Madrid public
Fi:: dimarts, 1 març, 2022 - 20:00
Lloc:: Biblioteca del campus Barri Vell

fons història educació El Fons per a la Història de l’Educació de la Biblioteca de la Universitat de Girona es va configurar a partir del fons antic de la Biblioteca de l’Escola Normal de Girona i s’ha anat incrementant amb les donacions de prop de quaranta persones i entitats vinculades al món de l’ensenyament, fins a sumar avui 10.620 llibres i 226 títols de revista, a més de documents d’arxiu.

El Fons per a la Història de l’Educació és una font única per a la recerca i un recurs valuós per a la docència (de la història de la pedagogia, de la pràctica educativa, de la didàctica en diferents especialitats...) que ens aporta evidència documental del caràcter històric de l’educació i del seu vincle amb la societat.

En la configuració i creixement del fons hi ha tingut un paper cabdal el professorat UdG de l’àmbit de la Història de l’educació: Salomó Marquès i David Pujol i també altres docents i investigadors de la UdG (Maria Antònia Canals. Ramon Canals, Joaquim Jubert...). Que han cedit els seus fons personals. El seu volum i riquesa, així com el tractament que n’ha fet la Biblioteca han generat també un efecte crida que ha propiciat noves aportacions.

El 1972, la Normal de Girona, creada el 1844, esdevingué un centre de la Universitat Autònoma de Barcelona. El 1991 es creà la Universitat de Girona, amb una Facultat de Ciències de l’Educació on s’integraren els estudis de Magisteri i, amb ells, el fons antic de la Biblioteca de l’Escola Normal de Girona que, amb els seus 4.292 llibres, esdevé un mirall de l’evolució en la formació dels mestres.

Altres components rellevants del FHE:

El Fons de l’Escoltisme, format amb aportacions dels fundadors de moviment escolta a Catalunya i a les comarques gironines. Amb manuals d’ideari i de tècnica de diferents països que permeten resseguir el naixement de l’escoltisme al nostre país durant el franquisme.
Les biblioteques personals, reflex del pensament i pràctica de Josep Pallach, polític i pedagog o de Joaquim Franch: mestre, animador, psicopedagog, formador de formadors, creador de materials, gestor, investigador…

El recull de tota mena de documents de Jordi Verrié, col·leccionista, bibliòfil i divulgador de la història de l’ensenyament a Catalunya o l’arxiu de Lluís M. Mestras que va ser inspector a la Delegació d’Ensenyament de Girona i també, un gran estudiós de la història de la pedagogia gironina i catalana.

La diversitat de fons de diversos mestres gironins: Isabel Dalmau, Dolors Calsina, Lluís Esteva, Isidre Macau... amb els seus apunts, diaris, i documents o els quaderns dels seus alumnes.

El fons d’Iu Bohigas, pioner de la represa de l’ensenyament del català a les comarques gironines, amb el seu curs per correspondència dels anys cinquanta.

l’arxiu dels GRAMC (Grups de Recerca i Actuació amb Minories Culturals i Treballadors Estrangers) associació multicultural que té els seus inicis el maig de 1988, quan es constitueix l’escola Africana d’adults Samba Kubally a Santa Coloma de Farners, que va ser presidida successivament pels professors Josep M. Terricabras, Salomó Marquès i Ignasi Vila.

La UdG compta, a més, amb el Fons Salomó Marquès-Magisteri El Fons del Magisteri Exiliat de Catalunya, fruit de la recerca feta pel professor emèrit Salomó Marquès, amb els dossiers de mestres republicans que treballaven a Catalunya i van marxar a l’exili el 1939, així com una col·lecció de llibres sobre mestres, escrits per mestres o sobre la temàtica de l’exili i l’educació a les èpoques republicana i franquista.

fons història educació — Presentació i obertura d’expedient del mestre Isidre Macau i Teixidor (Palau-saverdera, 1882 - Barcelona, 1946) al Juzgado Militar Especial de Depuración de Funcionarios Civiles el febrer de 1939. Fons Isidre Macau (Universitat de Girona).