El lector total. La Biblioteca cataloga el fons de Joan Ferraté

Inici:
Afegir al Calendari 2018-11-21 14:06:07 2019-01-31 23:59:00 El lector total. La Biblioteca cataloga el fons de Joan Ferraté El 12 gener de 2018, Amalia Ferraté Zeta va cedir a la Universitat de Girona l'extraordinària biblioteca reunida pel seu pare, en el transcurs d'un acte de recepció presidit pel Rector. La col·lecció està formada per més de 10.000 volums que cobreixen àmpliament la literatura universal, amb una especial atenció als autors clàssics -grecs i llatins-, catalans, castellans, anglosaxons i també francesos, italians i xinesos. Hi destaquen les obres dels escriptors que va estudiar (March, Riba, etc.) i traduir (Kavafis, Eliot, Du fu, etc.) i un important recull de poesia anglesa contemporània. Lògicament, hi trobem també representada en profunditat la filosofia del llenguatge, la lingüística i la teoria i la crítica literària. Gràcies a l'ajut del Rectorat i de diferents unitats de la Universitat de Girona (Facultat de Lletres, Departament de Filologia i Comunicació, Institut de Llengua i Cultura Catalanes, Observatori de les Llengües d'Europa i de la Mediterrània) s'ha pogut traslladar i instal·lar adequadament aquest fons i així, està ja a disposició d'estudiants i estudiosos a la Biblioteca del campus Barri Vell de la UdG i una mostra, amb una selecció dels autors que més apreciava, nodreix la "Sala Joan Ferraté", que vol ser un espai de treball per als investigadors i alhora d'homenatge al professor, teòric, crític i poeta però, sobretot, lector. Pel que fa al processament del fons, s'ha comptat amb la col·laboració decisiva de l'Obra Social La Caixa, en el marc del Conveni entre la Generalitat de Catalunya i aquesta entitat, que, a proposta del Departament de Cultura, ha concedit al projecte de catalogació una subvenció que tindrà continuïtat durant el proper exercici. D'aquesta manera, aquest projecte, ha passat ja en el seu equador, amb més de 5.000 volums que es poden localitzar al Catàleg de la UdG al Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya. Així mateix, el passat més de juliol i d'acord també amb els compromisos adquirits per la institució, el fons servia també com a incentiu per a l'organització del curs d'Estiu: "El Llegat Ferraté(r): Poesia i Crítica", amb l'objectiu de donar a conèixer la figura i l'obra de Joan Ferraté i del seu germà, Gabriel Ferrate, divulgar el fons bibliogràfic i documental de Joan Ferraté cedit a la biblioteca de la Universitat de Girona, ajudar a llegir poesia i a ensenyar poesia i reflexionar teòricament i críticament sobre el fet literari. Joan Ferraté ha estat un dels més destacats teòrics i crítics literaris europeus del segle XX, a més d'un rigorós editor, un insòlit poeta i un competent traductor. Un seguit de facetes que en ell derivaven d'una mateixa pràctica: la lectura, que dugué a terme amb abnegació, solvència i, per damunt de tot, responsabilitat. Estudia Filologia Clàssica a Barcelona, però els difícils temps de postguerra el porten a exercir com a professor en universitats estrangeres: Santiago de Cuba, Alberta (Canadà). De retorn a Catalunya el 1985 participa dels debats del seu temps i sistematitza una obra dispersa en revistes o en la premsa diària. Com a estudiós destaquen les seves lectures d'altres poetes, que de vegades interpreta a través de la traducció. Així Lectura de "La terra gastada" de T.S. Eliot (1977), Les poesies de C. P. Cavafis (1987) o Llegir Ausiàs March (1992), entre altres llibres, barregen sovint la tasca del crític amb la del traductor, la de l'intel·lectual amb la del lector. El resultat és una visió literària oberta i suggeridora, que sempre ens ofereix nous camins a més de tenir presents els que ja havien estat recorreguts. Ferraté va escriure pròlegs i va tenir cura d'edicions d'autors clàssics, com ara Carles Riba, amb qui comparteix el privilegi d'haver intentat la millor traducció possible de Kavafis. Molts dels seus articles i assaigs s'apleguen a Provocacions (1989). També hem de destacar la seva tasca com a editor de l'obra que va deixar inèdita el seu germà Gabriel Ferrater i la interessant polèmica que va mantenir amb Joan Fuster arran de l'obra de Salvador Espriu. Per últim s'ha de dir que Joan Ferraté va escriure una obra poètica rigorosa, amb llibres com Les taules de Marduk (1970) o Llibre de Daniel (1976). La seva poesia reunida es pot trobar a Catàleg general: 1952-1981 (1987).                                          Biblioteca UdG biblioteca@udg.edu Europe/Madrid public
Fi:

El 12 gener de 2018, Amalia Ferraté Zeta va cedir a la Universitat de Girona l'extraordinària biblioteca reunida pel seu pare, en el transcurs d'un acte de recepció presidit pel Rector.

La col·lecció està formada per més de 10.000 volums que cobreixen àmpliament la literatura universal, amb una especial atenció als autors clàssics -grecs i llatins-, catalans, castellans, anglosaxons i també francesos, italians i xinesos. Hi destaquen les obres dels escriptors que va estudiar (March, Riba, etc.) i traduir (Kavafis, Eliot, Du fu, etc.) i un important recull de poesia anglesa contemporània. Lògicament, hi trobem també representada en profunditat la filosofia del llenguatge, la lingüística i la teoria i la crítica literària.

Gràcies a l'ajut del Rectorat i de diferents unitats de la Universitat de Girona (Facultat de Lletres, Departament de Filologia i Comunicació, Institut de Llengua i Cultura Catalanes, Observatori de les Llengües d'Europa i de la Mediterrània) s'ha pogut traslladar i instal·lar adequadament aquest fons i així, està ja a disposició d'estudiants i estudiosos a la Biblioteca del campus Barri Vell de la UdG i una mostra, amb una selecció dels autors que més apreciava, nodreix la "Sala Joan Ferraté", que vol ser un espai de treball per als investigadors i alhora d'homenatge al professor, teòric, crític i poeta però, sobretot, lector.

Pel que fa al processament del fons, s'ha comptat amb la col·laboració decisiva de l'Obra Social La Caixa, en el marc del Conveni entre la Generalitat de Catalunya i aquesta entitat, que, a proposta del Departament de Cultura, ha concedit al projecte de catalogació una subvenció que tindrà continuïtat durant el proper exercici. D'aquesta manera, aquest projecte, ha passat ja en el seu equador, amb més de 5.000 volums que es poden localitzar al Catàleg de la UdG al Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya.

Així mateix, el passat més de juliol i d'acord també amb els compromisos adquirits per la institució, el fons servia també com a incentiu per a l'organització del curs d'Estiu: "El Llegat Ferraté(r): Poesia i Crítica", amb l'objectiu de donar a conèixer la figura i l'obra de Joan Ferraté i del seu germà, Gabriel Ferrate, divulgar el fons bibliogràfic i documental de Joan Ferraté cedit a la biblioteca de la Universitat de Girona, ajudar a llegir poesia i a ensenyar poesia i reflexionar teòricament i críticament sobre el fet literari.

Joan Ferraté ha estat un dels més destacats teòrics i crítics literaris europeus del segle XX, a més d'un rigorós editor, un insòlit poeta i un competent traductor. Un seguit de facetes que en ell derivaven d'una mateixa pràctica: la lectura, que dugué a terme amb abnegació, solvència i, per damunt de tot, responsabilitat.

Estudia Filologia Clàssica a Barcelona, però els difícils temps de postguerra el porten a exercir com a professor en universitats estrangeres: Santiago de Cuba, Alberta (Canadà). De retorn a Catalunya el 1985 participa dels debats del seu temps i sistematitza una obra dispersa en revistes o en la premsa diària.

Com a estudiós destaquen les seves lectures d'altres poetes, que de vegades interpreta a través de la traducció. Així Lectura de "La terra gastada" de T.S. Eliot (1977), Les poesies de C. P. Cavafis (1987) o Llegir Ausiàs March (1992), entre altres llibres, barregen sovint la tasca del crític amb la del traductor, la de l'intel·lectual amb la del lector. El resultat és una visió literària oberta i suggeridora, que sempre ens ofereix nous camins a més de tenir presents els que ja havien estat recorreguts.

Ferraté va escriure pròlegs i va tenir cura d'edicions d'autors clàssics, com ara Carles Riba, amb qui comparteix el privilegi d'haver intentat la millor traducció possible de Kavafis. Molts dels seus articles i assaigs s'apleguen a Provocacions (1989). També hem de destacar la seva tasca com a editor de l'obra que va deixar inèdita el seu germà Gabriel Ferrater i la interessant polèmica que va mantenir amb Joan Fuster arran de l'obra de Salvador Espriu.

Per últim s'ha de dir que Joan Ferraté va escriure una obra poètica rigorosa, amb llibres com Les taules de Marduk (1970) o Llibre de Daniel (1976). La seva poesia reunida es pot trobar a Catàleg general: 1952-1981 (1987).

 UdG                                       UdG