El Fons Cassià Costal ingressa a la UdG

dimarts, 2 novembre, 2021 - 12:00 Afegir al Calendari 2021-11-02 12:00:00 2021-11-09 12:00:00 El Fons Cassià Costal ingressa a la UdG El dilluns 25 d’octubre es va traslladar a la Biblioteca del campus Barri Vell el fons bibliogràfic del pedagog Cassià Costal, procedent de la Biblioteca Pública Octavi Viader i Margarit, de Sant Feliu de Guíxols. L’ingrés d’aquesta col·lecció, que aplega més de 1.000 volums, resulta del document signat el proppassat mes de juliol per l’alcalde de Sant Feliu de Guíxols i el rector de la Universitat de Girona, que establia la donació d’aquest fons per a la seva incorporació al Fons per a la Història de l’Educació de la Universitat de Girona. Cassià Costal i Marinel·lo (Mollet de Peralada, Alt Empordà, 11 d'abril de 1876 – Barcelona, 19 de gener de 1937) fou mestre, polític i impulsor de la renovació pedagògica. Fill i germà de mestres, per tal de no ser incorporat a la guerra colonial de Cuba, s'exilià a Suïssa l'any 1895 i fixà la seva residència a Zuric durant deu anys. Allà conegué les importants contribucions pedagògiques de Rousseau, Pestalozzi i Fröbel. També s'interessà pels plantejaments pedagògics de l'idealisme alemany. Retornà per estudiar magisteri a Madrid i, en finalitzar, aconseguí l'ingrés a l'acabada de crear Escuela Superior de Magisterio on sintonitzà amb els renovadors postulats educatius i socials de la Institución Libre de Enseñanza. Fou el número u de la primera promoció sorgida d'aquella escola superior i escollí ocupar la càtedra de pedagogia de l'Institut de Girona, en uns anys en què els estudis de magisteri eren integrats a aquest tipus de centre. Treballà per assolir l'autonomia de la formació dels mestres conjuntament amb entitats professionals i cíviques. El 1914 es restablí l'Escola Normal de Mestres de Girona i Cassià Costal en fou el seu director fins que fou rellevat d'aquesta funció per la Dictadura de Primo de Rivera el mes de març de 1924. A part de la tasca docent, Costal participà en entitats i accions culturals a la ciutat de Girona i fou un dels impulsors de l'Ateneu de Girona. Vinculat a la Unió Socialista de Catalunya, en proclamar-se la II República, Costal fou designat president provisional de la Diputació de Girona. També fou restablert com a director de l'Escola Normal gironina. Càrrec que deixà en ser requerit com a professor de l'Escola Normal de la Generalitat, de la qual li fou confiada la seva direcció. L’ingrés a la UdG de la biblioteca personal, essencialment pedagògica, de Cassià Costal simbolitza el retorn d’un antic director de la Normal a la Universitat que n’és hereva i representa un enriquiment excepcional del Fons per a la Història de l’Educació de la Universitat de Girona que, sobre la base del fons antic de l’Escola Normal de Girona ha anat aplegant documentació de mestres, inspectors, estudiosos, col·leccionistes i d’altres persones relacionades amb l’educació, com Josep Pallach, Quim Franch, Maria Antònia Canals o Jordi Verrié. El Fons per a la Història de l’Educació de la Universitat de Girona, reuneix milers de volums i documents manuscrits i gràfics de més de trenta col·leccions diverses i es constitueix en una font única i de gran riquesa per a l’estudi de l’ensenyament a la Catalunya contemporània. Biblioteca del campus Barri Vell Biblioteca UdG biblioteca@udg.edu Europe/Madrid public

Inici:: dimarts, 2 novembre, 2021 - 12:00 Afegir al Calendari 2021-11-02 12:00:00 2021-11-09 12:00:00 El Fons Cassià Costal ingressa a la UdG El dilluns 25 d’octubre es va traslladar a la Biblioteca del campus Barri Vell el fons bibliogràfic del pedagog Cassià Costal, procedent de la Biblioteca Pública Octavi Viader i Margarit, de Sant Feliu de Guíxols. L’ingrés d’aquesta col·lecció, que aplega més de 1.000 volums, resulta del document signat el proppassat mes de juliol per l’alcalde de Sant Feliu de Guíxols i el rector de la Universitat de Girona, que establia la donació d’aquest fons per a la seva incorporació al Fons per a la Història de l’Educació de la Universitat de Girona. Cassià Costal i Marinel·lo (Mollet de Peralada, Alt Empordà, 11 d'abril de 1876 – Barcelona, 19 de gener de 1937) fou mestre, polític i impulsor de la renovació pedagògica. Fill i germà de mestres, per tal de no ser incorporat a la guerra colonial de Cuba, s'exilià a Suïssa l'any 1895 i fixà la seva residència a Zuric durant deu anys. Allà conegué les importants contribucions pedagògiques de Rousseau, Pestalozzi i Fröbel. També s'interessà pels plantejaments pedagògics de l'idealisme alemany. Retornà per estudiar magisteri a Madrid i, en finalitzar, aconseguí l'ingrés a l'acabada de crear Escuela Superior de Magisterio on sintonitzà amb els renovadors postulats educatius i socials de la Institución Libre de Enseñanza. Fou el número u de la primera promoció sorgida d'aquella escola superior i escollí ocupar la càtedra de pedagogia de l'Institut de Girona, en uns anys en què els estudis de magisteri eren integrats a aquest tipus de centre. Treballà per assolir l'autonomia de la formació dels mestres conjuntament amb entitats professionals i cíviques. El 1914 es restablí l'Escola Normal de Mestres de Girona i Cassià Costal en fou el seu director fins que fou rellevat d'aquesta funció per la Dictadura de Primo de Rivera el mes de març de 1924. A part de la tasca docent, Costal participà en entitats i accions culturals a la ciutat de Girona i fou un dels impulsors de l'Ateneu de Girona. Vinculat a la Unió Socialista de Catalunya, en proclamar-se la II República, Costal fou designat president provisional de la Diputació de Girona. També fou restablert com a director de l'Escola Normal gironina. Càrrec que deixà en ser requerit com a professor de l'Escola Normal de la Generalitat, de la qual li fou confiada la seva direcció. L’ingrés a la UdG de la biblioteca personal, essencialment pedagògica, de Cassià Costal simbolitza el retorn d’un antic director de la Normal a la Universitat que n’és hereva i representa un enriquiment excepcional del Fons per a la Història de l’Educació de la Universitat de Girona que, sobre la base del fons antic de l’Escola Normal de Girona ha anat aplegant documentació de mestres, inspectors, estudiosos, col·leccionistes i d’altres persones relacionades amb l’educació, com Josep Pallach, Quim Franch, Maria Antònia Canals o Jordi Verrié. El Fons per a la Història de l’Educació de la Universitat de Girona, reuneix milers de volums i documents manuscrits i gràfics de més de trenta col·leccions diverses i es constitueix en una font única i de gran riquesa per a l’estudi de l’ensenyament a la Catalunya contemporània. Biblioteca del campus Barri Vell Biblioteca UdG biblioteca@udg.edu Europe/Madrid public
Fi:: dimarts, 9 novembre, 2021 - 12:00
Lloc:: Biblioteca del campus Barri Vell

El dilluns 25 d’octubre es va traslladar a la Biblioteca del campus Barri Vell el fons bibliogràfic del pedagog Cassià Costal, procedent de la Biblioteca Pública Octavi Viader i Margarit, de Sant Feliu de Guíxols.

L’ingrés d’aquesta col·lecció, que aplega més de 1.000 volums, resulta del document signat el proppassat mes de juliol per l’alcalde de Sant Feliu de Guíxols i el rector de la Universitat de Girona, que establia la donació d’aquest fons per a la seva incorporació al Fons per a la Història de l’Educació de la Universitat de Girona.

Cassià Costal i Marinel·lo (Mollet de Peralada, Alt Empordà, 11 d'abril de 1876 – Barcelona, 19 de gener de 1937) fou mestre, polític i impulsor de la renovació pedagògica.

Fill i germà de mestres, per tal de no ser incorporat a la guerra colonial de Cuba, s'exilià a Suïssa l'any 1895 i fixà la seva residència a Zuric durant deu anys. Allà conegué les importants contribucions pedagògiques de Rousseau, Pestalozzi i Fröbel. També s'interessà pels plantejaments pedagògics de l'idealisme alemany.

Retornà per estudiar magisteri a Madrid i, en finalitzar, aconseguí l'ingrés a l'acabada de crear Escuela Superior de Magisterio on sintonitzà amb els renovadors postulats educatius i socials de la Institución Libre de Enseñanza. Fou el número u de la primera promoció sorgida d'aquella escola superior i escollí ocupar la càtedra de pedagogia de l'Institut de Girona, en uns anys en què els estudis de magisteri eren integrats a aquest tipus de centre.

Treballà per assolir l'autonomia de la formació dels mestres conjuntament amb entitats professionals i cíviques. El 1914 es restablí l'Escola Normal de Mestres de Girona i Cassià Costal en fou el seu director fins que fou rellevat d'aquesta funció per la Dictadura de Primo de Rivera el mes de març de 1924.

A part de la tasca docent, Costal participà en entitats i accions culturals a la ciutat de Girona i fou un dels impulsors de l'Ateneu de Girona.

Vinculat a la Unió Socialista de Catalunya, en proclamar-se la II República, Costal fou designat president provisional de la Diputació de Girona. També fou restablert com a director de l'Escola Normal gironina. Càrrec que deixà en ser requerit com a professor de l'Escola Normal de la Generalitat, de la qual li fou confiada la seva direcció.

L’ingrés a la UdG de la biblioteca personal, essencialment pedagògica, de Cassià Costal simbolitza el retorn d’un antic director de la Normal a la Universitat que n’és hereva i representa un enriquiment excepcional del Fons per a la Història de l’Educació de la Universitat de Girona que, sobre la base del fons antic de l’Escola Normal de Girona ha anat aplegant documentació de mestres, inspectors, estudiosos, col·leccionistes i d’altres persones relacionades amb l’educació, com Josep Pallach, Quim Franch, Maria Antònia Canals o Jordi Verrié.

El Fons per a la Història de l’Educació de la Universitat de Girona, reuneix milers de volums i documents manuscrits i gràfics de més de trenta col·leccions diverses i es constitueix en una font única i de gran riquesa per a l’estudi de l’ensenyament a la Catalunya contemporània.