De la República a l’exili: els camins de les mestres

dimarts, 7 març, 2023 - 18:00 Afegir al Calendari 2023-03-07 18:00:00 2023-03-07 20:00:00 De la República a l’exili: els camins de les mestres La proclamació de la Segona República, l’any 1931, va representar un gran canvi social per a les dones, el nou estat va reconèixer a les dones la igualtat de drets laborals (1931), drets civils com el divorci (1932) i va abolir les diferències entre fills i filles legítims i naturals (1931), entre d’altres. La llei catalana sobre la capacitat jurídica de la dona que establia la igualtat entre la parella es va aprovar l’any 1934. Els canvis mai es produeixen sols, abans de la proclamació de la República, hi ha una genealogia de dones que lluiten en tots els fronts possibles. Així trobem a Elisa Úriz i Pi, amb només tretze anys, participant en un míting feminista i anticlerical a Madrid, com ens detalla el diari El País. Diario Republicano o Adelina Cortina Benajas proclamant la igualtat de les dones en els seus drets civils i polítics l’any 1913, com recull l’article Academia jurídico-escolar al diari Las províncias. Totes les protagonistes tenen en comú que el camí professional escollit és l’educació, són mestres, però a més a més, algunes d’elles són militants actives a sindicats i partits polítics. Entre elles trobem a Natividad Yarza Planas, la primera alcaldessa escollida democràticament, Antònia Adroher Pascual, regidora de Cultura a l’Ajuntament de Girona o Dolors Piera Llobera, fundadora de Federación de Trabajadores de la Enseñanza (FETE-UGT) i Secretària General de la Unió de Dones de Catalunya. Tant la Dolors Piera Llobera, com la Joana Colom Llach van participar com a ponents al «Primer Congrés Nacional de la Dona» tal com ens explica el diari La Humanitat. Dolors Piera al míting de la Unió de Dones de CatalunyaPérez de Rozas. (1938). Míting de la Unió de Dones de Catalunya al Gran Price [Fotografia]. Font: Arxiu Fotogràfic de l’Ajuntament de Barcelona. En les seves línies de vida llegim sobre la defensa dels drets de les dones, dels infants, de la necessitat de la coeducació i de la qualitat educativa, de com innoven en les propostes pedagògiques. Josefa Úriz i Pi va ser impulsora, amb la seva germana Elisa, del grup Batec dedicat a estendre el «mètode Freinet» o Margalida Comas Camps, professora de Biologia infantil a la Universitat de Barcelona, qui va publicar diverses metodologies d'aprenentatge de la ciència, la coeducació o sobre el mètode de projectes a les escoles urbanes. Amb l'esclat de la Guerra Civil, l'any 1936, comença a esquerdar-se l'albir dels nous temps i comença, en degoteig, el camí de l'exili per a totes les persones que havien participat dels somnis republicans. Cap a finals de 1936, el diari La Humanitat ens explica que Hilda Agostini Banús i Nativitat Yarza Planas formen part de l’organització femenina del P.S.U. (Partit Socialista Unificat) i s’encarreguen de la secció de Premsa, Agitació i Propaganda. Les classes no s’aturen tot i la guerra i Pepita Macau i Julià, com moltes mestres, continua exercint la seva professió. L'any 1939, són rius de persones que fugen dels últims bombardeigs amb l'anomenada retirada republicana. Totes les mestres van col·laborar, d'una manera o altra, en la salvaguarda dels infants, com per exemple, Àngela Solés Sarret i Estrella Cortichs Viñals, que van travessar la frontera amb les colònies d'infants refugiats. Des de l'exili continuaran lluitant per les seves creences i encara exerciran de mestres, militant, publicant i somniant en el retorn que, per a moltes d'elles, no va arribar mai. Refugees transport, Ayuda Suiza a los niños de España, Spanish Civil War, 1937. SCI-International Archives. Font: WikimediaLa mostra «De la República a l’exili: els camins de les mestres» s’ha programat per reivindicar, un any més, que el Dia de la Dona Treballadora, el 8M, ha d’estendre’s tot l’any. L’exposició s’ha elaborat partint de les fitxes de les mestres exiliades que formen part del Fons Magisteri exiliat de Catalunya fruit de la recerca de Salomó Marquès i Sureda, qui ens acompanyarà fent una xerrada inaugural de l’exposició el dia 7 de març a les 18 h a la Biblioteca del Campus Barri Vell. Biblioteca del campus Barri Vell Biblioteca UdG biblioteca@udg.edu Europe/Madrid public

Inici:: dimarts, 7 març, 2023 - 18:00 Afegir al Calendari 2023-03-07 18:00:00 2023-03-07 20:00:00 De la República a l’exili: els camins de les mestres La proclamació de la Segona República, l’any 1931, va representar un gran canvi social per a les dones, el nou estat va reconèixer a les dones la igualtat de drets laborals (1931), drets civils com el divorci (1932) i va abolir les diferències entre fills i filles legítims i naturals (1931), entre d’altres. La llei catalana sobre la capacitat jurídica de la dona que establia la igualtat entre la parella es va aprovar l’any 1934. Els canvis mai es produeixen sols, abans de la proclamació de la República, hi ha una genealogia de dones que lluiten en tots els fronts possibles. Així trobem a Elisa Úriz i Pi, amb només tretze anys, participant en un míting feminista i anticlerical a Madrid, com ens detalla el diari El País. Diario Republicano o Adelina Cortina Benajas proclamant la igualtat de les dones en els seus drets civils i polítics l’any 1913, com recull l’article Academia jurídico-escolar al diari Las províncias. Totes les protagonistes tenen en comú que el camí professional escollit és l’educació, són mestres, però a més a més, algunes d’elles són militants actives a sindicats i partits polítics. Entre elles trobem a Natividad Yarza Planas, la primera alcaldessa escollida democràticament, Antònia Adroher Pascual, regidora de Cultura a l’Ajuntament de Girona o Dolors Piera Llobera, fundadora de Federación de Trabajadores de la Enseñanza (FETE-UGT) i Secretària General de la Unió de Dones de Catalunya. Tant la Dolors Piera Llobera, com la Joana Colom Llach van participar com a ponents al «Primer Congrés Nacional de la Dona» tal com ens explica el diari La Humanitat. Dolors Piera al míting de la Unió de Dones de CatalunyaPérez de Rozas. (1938). Míting de la Unió de Dones de Catalunya al Gran Price [Fotografia]. Font: Arxiu Fotogràfic de l’Ajuntament de Barcelona. En les seves línies de vida llegim sobre la defensa dels drets de les dones, dels infants, de la necessitat de la coeducació i de la qualitat educativa, de com innoven en les propostes pedagògiques. Josefa Úriz i Pi va ser impulsora, amb la seva germana Elisa, del grup Batec dedicat a estendre el «mètode Freinet» o Margalida Comas Camps, professora de Biologia infantil a la Universitat de Barcelona, qui va publicar diverses metodologies d'aprenentatge de la ciència, la coeducació o sobre el mètode de projectes a les escoles urbanes. Amb l'esclat de la Guerra Civil, l'any 1936, comença a esquerdar-se l'albir dels nous temps i comença, en degoteig, el camí de l'exili per a totes les persones que havien participat dels somnis republicans. Cap a finals de 1936, el diari La Humanitat ens explica que Hilda Agostini Banús i Nativitat Yarza Planas formen part de l’organització femenina del P.S.U. (Partit Socialista Unificat) i s’encarreguen de la secció de Premsa, Agitació i Propaganda. Les classes no s’aturen tot i la guerra i Pepita Macau i Julià, com moltes mestres, continua exercint la seva professió. L'any 1939, són rius de persones que fugen dels últims bombardeigs amb l'anomenada retirada republicana. Totes les mestres van col·laborar, d'una manera o altra, en la salvaguarda dels infants, com per exemple, Àngela Solés Sarret i Estrella Cortichs Viñals, que van travessar la frontera amb les colònies d'infants refugiats. Des de l'exili continuaran lluitant per les seves creences i encara exerciran de mestres, militant, publicant i somniant en el retorn que, per a moltes d'elles, no va arribar mai. Refugees transport, Ayuda Suiza a los niños de España, Spanish Civil War, 1937. SCI-International Archives. Font: WikimediaLa mostra «De la República a l’exili: els camins de les mestres» s’ha programat per reivindicar, un any més, que el Dia de la Dona Treballadora, el 8M, ha d’estendre’s tot l’any. L’exposició s’ha elaborat partint de les fitxes de les mestres exiliades que formen part del Fons Magisteri exiliat de Catalunya fruit de la recerca de Salomó Marquès i Sureda, qui ens acompanyarà fent una xerrada inaugural de l’exposició el dia 7 de març a les 18 h a la Biblioteca del Campus Barri Vell. Biblioteca del campus Barri Vell Biblioteca UdG biblioteca@udg.edu Europe/Madrid public
Fi:: dimarts, 7 març, 2023 - 20:00
Lloc:: Biblioteca del campus Barri Vell

La proclamació de la Segona República, l’any 1931, va representar un gran canvi social per a les dones, el nou estat va reconèixer a les dones la igualtat de drets laborals (1931), drets civils com el divorci (1932) i va abolir les diferències entre fills i filles legítims i naturals (1931), entre d’altres. La llei catalana sobre la capacitat jurídica de la dona que establia la igualtat entre la parella es va aprovar l’any 1934. Els canvis mai es produeixen sols, abans de la proclamació de la República, hi ha una genealogia de dones que lluiten en tots els fronts possibles.

Així trobem a Elisa Úriz i Pi, amb només tretze anys, participant en un míting feminista i anticlerical a Madrid, com ens detalla el diari El País. Diario Republicano o Adelina Cortina Benajas proclamant la igualtat de les dones en els seus drets civils i polítics l’any 1913, com recull l’article Academia jurídico-escolar al diari Las províncias.

Totes les protagonistes tenen en comú que el camí professional escollit és l’educació, són mestres, però a més a més, algunes d’elles són militants actives a sindicats i partits polítics. Entre elles trobem a Natividad Yarza Planas, la primera alcaldessa escollida democràticament, Antònia Adroher Pascual, regidora de Cultura a l’Ajuntament de Girona o Dolors Piera Llobera, fundadora de Federación de Trabajadores de la Enseñanza (FETE-UGT) i Secretària General de la Unió de Dones de Catalunya. Tant la Dolors Piera Llobera, com la Joana Colom Llach van participar com a ponents al «Primer Congrés Nacional de la Dona» tal com ens explica el diari La Humanitat.

Dolors Piera al míting de la Unió de Dones de Catalunya

Pérez de Rozas. (1938). Míting de la Unió de Dones de Catalunya al Gran Price [Fotografia]. Font: Arxiu Fotogràfic de l’Ajuntament de Barcelona.

En les seves línies de vida llegim sobre la defensa dels drets de les dones, dels infants, de la necessitat de la coeducació i de la qualitat educativa, de com innoven en les propostes pedagògiques. Josefa Úriz i Pi va ser impulsora, amb la seva germana Elisa, del grup Batec dedicat a estendre el «mètode Freinet» o Margalida Comas Camps, professora de Biologia infantil a la Universitat de Barcelona, qui va publicar diverses metodologies d'aprenentatge de la ciència, la coeducació o sobre el mètode de projectes a les escoles urbanes.

Amb l'esclat de la Guerra Civil, l'any 1936, comença a esquerdar-se l'albir dels nous temps i comença, en degoteig, el camí de l'exili per a totes les persones que havien participat dels somnis republicans. Cap a finals de 1936, el diari La Humanitat ens explica que Hilda Agostini Banús i Nativitat Yarza Planas formen part de l’organització femenina del P.S.U. (Partit Socialista Unificat) i s’encarreguen de la secció de Premsa, Agitació i Propaganda. Les classes no s’aturen tot i la guerra i Pepita Macau i Julià, com moltes mestres, continua exercint la seva professió.

L'any 1939, són rius de persones que fugen dels últims bombardeigs amb l'anomenada retirada republicana. Totes les mestres van col·laborar, d'una manera o altra, en la salvaguarda dels infants, com per exemple, Àngela Solés Sarret i Estrella Cortichs Viñals, que van travessar la frontera amb les colònies d'infants refugiats. Des de l'exili continuaran lluitant per les seves creences i encara exerciran de mestres, militant, publicant i somniant en el retorn que, per a moltes d'elles, no va arribar mai.

Refugees transport, Ayuda Suiza a los niños de España, Spanish Civil War, 1937. SCI-International Archives. Font: Wikimedia

La mostra «De la República a l’exili: els camins de les mestres» s’ha programat per reivindicar, un any més, que el Dia de la Dona Treballadora, el 8M, ha d’estendre’s tot l’any. L’exposició s’ha elaborat partint de les fitxes de les mestres exiliades que formen part del Fons Magisteri exiliat de Catalunya fruit de la recerca de Salomó Marquès i Sureda, qui ens acompanyarà fent una xerrada inaugural de l’exposició el dia 7 de març a les 18 h a la Biblioteca del Campus Barri Vell.