Fons Especials: M. Lluïsa Borràs

dijous, 24 juny, 2021 - 09:00 Afegir al Calendari 2021-06-24 09:00:00 2021-07-02 00:00:00 Fons Especials: M. Lluïsa Borràs I have a dream Coretta Scott King, viuda de Martin Luther King, va dedicar el llibre "La meva vida amb Martin Luther King" a M. Lluïsa Borràs, crítica d’art catalana. Les dedicatòries, de les quals els nostres Fons Especials n’estan plens, no són anècdotes vàcues; són per se una font històrica. Els Fons Especials de la nostra universitat són plens d’informació útil per a la investigació. Però aquesta informació no només la trobem dins dels llibres i del contingut, en general, dels fons. La informació en si són els fons observats i analitzats de forma holística. El contingut d’un fons, els seus llibres, les seves revistes, les diapositives, els fulletons, etc., ens mostren tot un marc intel·lectual i conceptual concret. Cada fons especial és una font històrica particularment diferent: són fruit d’una vida avesada a la cultura, a la ciència i a la recerca. Cada personatge i, per extensió, cada fons és únic i ens ofereix la possibilitat d’endinsar-nos, d’embardissar-nos, dins el pensament de cada autor i l’època de la seva obra. La imbricació d’aquestes personalitats amb el territori gironí, català i europeu, permet idear i connectar tota una xarxa de relacions que, per ella mateixa, ens ensenya una cultura i una societat concreta que està entrelligada i en un constant diàleg. En aquest sentit, les dedicatòries que trobem dins de llibres, cartes i documents dels fons especials són una gran font per establir aquestes xarxes de relacions que ens ofereixen una font històrica immensament qualitativa, ja que és possible investigar a les personalitats a través de les seves lectures, els espais que freqüentaven (ateneus, sales d’exposicions, viatges, etc.) i les persones amb les quals es relacionaven de forma més assídua. Miró, M. Lluïsa Borràs i Brossa.En el fons de la crítica d’art M. Lluïsa Borràs (Barcelona, 1931 – Palafrugell, 2010), en el que actualment estem treballant, aquesta xarxa de relacions es veu sobretot plasmada en la llarga llista d’artistes i escriptors amb els quals Borràs hi mantenia una intensa relació: Joan Miró, Joan Brossa, Antoni Tàpies, Manuel Vázquez Montalbán, Emília Xargay, Joan Perucho, Pere Gimferrer, Josep Vicenç Foix, Joan Vila Casas, Sir Roland Penrose, Coretta Scott King, Elsa Peretti, Pic Adrian o Francis Picabia són només uns dels noms excepcionals que podem trobar dins del Fons M. Lluïsa Borràs. En aquest sentit, cal apuntar que l’excepcionalitat d’aquests noms no ve determinada per la importància d’un nom o de l’altre, no. La rellevància dels noms rau en el conjunt que tots ells conformen, ja que se’ns presenta davant de nosaltres tota una jet-set artística i intel·lectual que està interrelacionada i que podem connectar a través la figura de M. Lluïsa Borràs, que se’ns presenta com un pont entre els diferents corrents artístics i intel·lectuals que conformen la totalitat del fons. Així, les dedicatòries i el contingut del fons, observat globalment, ofereixen dues línies d’investigació amb potencial: per una banda, ens permeten conèixer la figura de Borràs a través de la reconstrucció del seu marc ideològic, ja que l’accés a la biblioteca personal de qualsevol personalitat ens concedeix l’oportunitat d’estar al cas de les seves línies ideològiques i d’investigació més significatives; i, per altra banda, tal com s’ha anat apuntant, ofereixen la possibilitat d’entrellaçar una llarga llistes d’artistes i escriptors amb M. Lluïsa Borràs al centre i com a nexe d’unió. La investigació d’aquesta llista o xarxa de relacions permet contemplar l’àmbit artístic català –dels anys setanta fins finals dels noranta– a través de la perspectiva de la crítica de l’art, aportant nous punts de vista a una època en què l’art català era reconegut internacionalment. Des de la Biblioteca de la Universitat volem exercir el nostre deure com a la institució social i acadèmica que som. Cal que reivindiquem la biblioteca com a laboratori, remarcant la seva influència i missió en la vida de la universitat. La marca Fons Especials UdG –que tot treballant-hi ens ha aportat qualitat, singularitat, imbricació territorial, prestigi i projecció exterior– és fonamental per continuar duent a terme les nostres funcions com a institució. Somiant, tal com proposava Martin Luther King, volem que la biblioteca continuï desenvolupant totes les manifestacions culturals possibles que estiguin al seu abast. Els Fons Especials són puntals per donar operativitat d’investigació a la biblioteca. Caminant sobre les espatlles dels gegants dels nostres fons podem arribar molt lluny en la recerca i en la proposició de noves metodologies d’estudi que ofereixin nous punts de vista i, sobretot, nous horitzons. Autor: Pau Expósito i Jufré Biblioteca UdG biblioteca@udg.edu Europe/Madrid public

Inici:: dijous, 24 juny, 2021 - 09:00 Afegir al Calendari 2021-06-24 09:00:00 2021-07-02 00:00:00 Fons Especials: M. Lluïsa Borràs I have a dream Coretta Scott King, viuda de Martin Luther King, va dedicar el llibre "La meva vida amb Martin Luther King" a M. Lluïsa Borràs, crítica d’art catalana. Les dedicatòries, de les quals els nostres Fons Especials n’estan plens, no són anècdotes vàcues; són per se una font històrica. Els Fons Especials de la nostra universitat són plens d’informació útil per a la investigació. Però aquesta informació no només la trobem dins dels llibres i del contingut, en general, dels fons. La informació en si són els fons observats i analitzats de forma holística. El contingut d’un fons, els seus llibres, les seves revistes, les diapositives, els fulletons, etc., ens mostren tot un marc intel·lectual i conceptual concret. Cada fons especial és una font històrica particularment diferent: són fruit d’una vida avesada a la cultura, a la ciència i a la recerca. Cada personatge i, per extensió, cada fons és únic i ens ofereix la possibilitat d’endinsar-nos, d’embardissar-nos, dins el pensament de cada autor i l’època de la seva obra. La imbricació d’aquestes personalitats amb el territori gironí, català i europeu, permet idear i connectar tota una xarxa de relacions que, per ella mateixa, ens ensenya una cultura i una societat concreta que està entrelligada i en un constant diàleg. En aquest sentit, les dedicatòries que trobem dins de llibres, cartes i documents dels fons especials són una gran font per establir aquestes xarxes de relacions que ens ofereixen una font històrica immensament qualitativa, ja que és possible investigar a les personalitats a través de les seves lectures, els espais que freqüentaven (ateneus, sales d’exposicions, viatges, etc.) i les persones amb les quals es relacionaven de forma més assídua. Miró, M. Lluïsa Borràs i Brossa.En el fons de la crítica d’art M. Lluïsa Borràs (Barcelona, 1931 – Palafrugell, 2010), en el que actualment estem treballant, aquesta xarxa de relacions es veu sobretot plasmada en la llarga llista d’artistes i escriptors amb els quals Borràs hi mantenia una intensa relació: Joan Miró, Joan Brossa, Antoni Tàpies, Manuel Vázquez Montalbán, Emília Xargay, Joan Perucho, Pere Gimferrer, Josep Vicenç Foix, Joan Vila Casas, Sir Roland Penrose, Coretta Scott King, Elsa Peretti, Pic Adrian o Francis Picabia són només uns dels noms excepcionals que podem trobar dins del Fons M. Lluïsa Borràs. En aquest sentit, cal apuntar que l’excepcionalitat d’aquests noms no ve determinada per la importància d’un nom o de l’altre, no. La rellevància dels noms rau en el conjunt que tots ells conformen, ja que se’ns presenta davant de nosaltres tota una jet-set artística i intel·lectual que està interrelacionada i que podem connectar a través la figura de M. Lluïsa Borràs, que se’ns presenta com un pont entre els diferents corrents artístics i intel·lectuals que conformen la totalitat del fons. Així, les dedicatòries i el contingut del fons, observat globalment, ofereixen dues línies d’investigació amb potencial: per una banda, ens permeten conèixer la figura de Borràs a través de la reconstrucció del seu marc ideològic, ja que l’accés a la biblioteca personal de qualsevol personalitat ens concedeix l’oportunitat d’estar al cas de les seves línies ideològiques i d’investigació més significatives; i, per altra banda, tal com s’ha anat apuntant, ofereixen la possibilitat d’entrellaçar una llarga llistes d’artistes i escriptors amb M. Lluïsa Borràs al centre i com a nexe d’unió. La investigació d’aquesta llista o xarxa de relacions permet contemplar l’àmbit artístic català –dels anys setanta fins finals dels noranta– a través de la perspectiva de la crítica de l’art, aportant nous punts de vista a una època en què l’art català era reconegut internacionalment. Des de la Biblioteca de la Universitat volem exercir el nostre deure com a la institució social i acadèmica que som. Cal que reivindiquem la biblioteca com a laboratori, remarcant la seva influència i missió en la vida de la universitat. La marca Fons Especials UdG –que tot treballant-hi ens ha aportat qualitat, singularitat, imbricació territorial, prestigi i projecció exterior– és fonamental per continuar duent a terme les nostres funcions com a institució. Somiant, tal com proposava Martin Luther King, volem que la biblioteca continuï desenvolupant totes les manifestacions culturals possibles que estiguin al seu abast. Els Fons Especials són puntals per donar operativitat d’investigació a la biblioteca. Caminant sobre les espatlles dels gegants dels nostres fons podem arribar molt lluny en la recerca i en la proposició de noves metodologies d’estudi que ofereixin nous punts de vista i, sobretot, nous horitzons. Autor: Pau Expósito i Jufré Biblioteca UdG biblioteca@udg.edu Europe/Madrid public
Fi:: divendres, 2 juliol, 2021 - 00:00

I have a dream

Coretta Scott King, viuda de Martin Luther King, va dedicar el llibre "La meva vida amb Martin Luther King" a M. Lluïsa Borràs, crítica d’art catalana. Les dedicatòries, de les quals els nostres Fons Especials n’estan plens, no són anècdotes vàcues; són per se una font històrica.

Els Fons Especials de la nostra universitat són plens d’informació útil per a la investigació. Però aquesta informació no només la trobem dins dels llibres i del contingut, en general, dels fons. La informació en si són els fons observats i analitzats de forma holística.

El contingut d’un fons, els seus llibres, les seves revistes, les diapositives, els fulletons, etc., ens mostren tot un marc intel·lectual i conceptual concret. Cada fons especial és una font històrica particularment diferent: són fruit d’una vida avesada a la cultura, a la ciència i a la recerca. Cada personatge i, per extensió, cada fons és únic i ens ofereix la possibilitat d’endinsar-nos, d’embardissar-nos, dins el pensament de cada autor i l’època de la seva obra.

La imbricació d’aquestes personalitats amb el territori gironí, català i europeu, permet idear i connectar tota una xarxa de relacions que, per ella mateixa, ens ensenya una cultura i una societat concreta que està entrelligada i en un constant diàleg. En aquest sentit, les dedicatòries que trobem dins de llibres, cartes i documents dels fons especials són una gran font per establir aquestes xarxes de relacions que ens ofereixen una font històrica immensament qualitativa, ja que és possible investigar a les personalitats a través de les seves lectures, els espais que freqüentaven (ateneus, sales d’exposicions, viatges, etc.) i les persones amb les quals es relacionaven de forma més assídua.

Miró, M.Lluïsa Borràs i Brossa. — Miró, M. Lluïsa Borràs i Brossa.

En el fons de la crítica d’art M. Lluïsa Borràs (Barcelona, 1931 – Palafrugell, 2010), en el que actualment estem treballant, aquesta xarxa de relacions es veu sobretot plasmada en la llarga llista d’artistes i escriptors amb els quals Borràs hi mantenia una intensa relació: Joan Miró, Joan Brossa, Antoni Tàpies, Manuel Vázquez Montalbán, Emília Xargay, Joan Perucho, Pere Gimferrer, Josep Vicenç Foix, Joan Vila Casas, Sir Roland Penrose, Coretta Scott King, Elsa Peretti, Pic Adrian o Francis Picabia són només uns dels noms excepcionals que podem trobar dins del Fons M. Lluïsa Borràs.

En aquest sentit, cal apuntar que l’excepcionalitat d’aquests noms no ve determinada per la importància d’un nom o de l’altre, no. La rellevància dels noms rau en el conjunt que tots ells conformen, ja que se’ns presenta davant de nosaltres tota una jet-set artística i intel·lectual que està interrelacionada i que podem connectar a través la figura de M. Lluïsa Borràs, que se’ns presenta com un pont entre els diferents corrents artístics i intel·lectuals que conformen la totalitat del fons.

Així, les dedicatòries i el contingut del fons, observat globalment, ofereixen dues línies d’investigació amb potencial: per una banda, ens permeten conèixer la figura de Borràs a través de la reconstrucció del seu marc ideològic, ja que l’accés a la biblioteca personal de qualsevol personalitat ens concedeix l’oportunitat d’estar al cas de les seves línies ideològiques i d’investigació més significatives; i, per altra banda, tal com s’ha anat apuntant, ofereixen la possibilitat d’entrellaçar una llarga llistes d’artistes i escriptors amb M. Lluïsa Borràs al centre i com a nexe d’unió. La investigació d’aquesta llista o xarxa de relacions permet contemplar l’àmbit artístic català –dels anys setanta fins finals dels noranta– a través de la perspectiva de la crítica de l’art, aportant nous punts de vista a una època en què l’art català era reconegut internacionalment.

Des de la Biblioteca de la Universitat volem exercir el nostre deure com a la institució social i acadèmica que som. Cal que reivindiquem la biblioteca com a laboratori, remarcant la seva influència i missió en la vida de la universitat. La marca Fons Especials UdG –que tot treballant-hi ens ha aportat qualitat, singularitat, imbricació territorial, prestigi i projecció exterior– és fonamental per continuar duent a terme les nostres funcions com a institució.

Somiant, tal com proposava Martin Luther King, volem que la biblioteca continuï desenvolupant totes les manifestacions culturals possibles que estiguin al seu abast. Els Fons Especials són puntals per donar operativitat d’investigació a la biblioteca. Caminant sobre les espatlles dels gegants dels nostres fons podem arribar molt lluny en la recerca i en la proposició de noves metodologies d’estudi que ofereixin nous punts de vista i, sobretot, nous horitzons.

Autor: Pau Expósito i Jufré