Exposició "Bruixes i dones: passeig pels processos inquisitorials de començaments del segle XVII a Catalunya"

Inici:
Afegir al Calendari 2020-01-14 08:00:00 2020-02-15 23:59:00 Exposició "Bruixes i dones: passeig pels processos inquisitorials de començaments del segle XVII a Catalunya" "Bruixes i dones" és una mostra de fotografies preses per Enric Manonelles durant tres edicions de la festa Escaldarium de Caldes de Montbui. L'exposició ens trasllada una mirada des de la concepció màgica del món de les zones rurals i des dels ulls de la fetilleria femenina, inspirada en l'estudi "Las Brujas y su mundo" de l'antropòleg Julio Caro Baroja. A la cultura popular catalana hi ha un gran nombre de llegendes sobre el personatge de la bruixa, moltes d'elles comunes amb molts altres pobles d'Europa. A l'imaginari popular, la bruixa és una dona que, per mitjà d'un pacte amb el dimoni, ha aconseguit poders sobrenaturals, que utilitza en benefici propi o amb finalitats malèfiques. Durant l'edat mitjana el poder eclesiàstic va alimentar aquestes creences entre la població, utilitzant les bruixes com a cap de turc de totes les calamitats, o per marginar, empresonar i, fins i tot, executar les persones, sobretot dones, que no encaixaven en l'ordre social establert. Va ser sobretot durant a la segona meitat del segle XVI i primera del segle XVII, que es va dur a terme una persecució de dones acusades de bruixeria. Es tractava de persecucions promogudes pel mateix poble, davant de les quals sovint la Santa Inquisició va haver d'intervenir per tal de garantir, en molts casos, unes certes formes, atès que se solien fer els judicis amb la presència només de les autoritats locals. La relació de Caldes de Montbui i les bruixes es remunta als anys 1619 i 1620, època en què a Caldes de Montbui van ser jutjades fins a 7 dones, la majoria de les quals van ser executades. Biblioteca del campus Barri Vell Biblioteca UdG biblioteca@udg.edu Europe/Madrid public
Fi:
Lloc:
Biblioteca del campus Barri Vell

"Bruixes i dones" és una mostra de fotografies preses per Enric Manonelles durant tres edicions de la festa Escaldarium de Caldes de Montbui.

L'exposició ens trasllada una mirada des de la concepció màgica del món de les zones rurals i des dels ulls de la fetilleria femenina, inspirada en l'estudi "Las Brujas y su mundo" de l'antropòleg Julio Caro Baroja.

A la cultura popular catalana hi ha un gran nombre de llegendes sobre el personatge de la bruixa, moltes d'elles comunes amb molts altres pobles d'Europa. A l'imaginari popular, la bruixa és una dona que, per mitjà d'un pacte amb el dimoni, ha aconseguit poders sobrenaturals, que utilitza en benefici propi o amb finalitats malèfiques.

Durant l'edat mitjana el poder eclesiàstic va alimentar aquestes creences entre la població, utilitzant les bruixes com a cap de turc de totes les calamitats, o per marginar, empresonar i, fins i tot, executar les persones, sobretot dones, que no encaixaven en l'ordre social establert.

Va ser sobretot durant a la segona meitat del segle XVI i primera del segle XVII, que es va dur a terme una persecució de dones acusades de bruixeria. Es tractava de persecucions promogudes pel mateix poble, davant de les quals sovint la Santa Inquisició va haver d'intervenir per tal de garantir, en molts casos, unes certes formes, atès que se solien fer els judicis amb la presència només de les autoritats locals.

La relació de Caldes de Montbui i les bruixes es remunta als anys 1619 i 1620, època en què a Caldes de Montbui van ser jutjades fins a 7 dones, la majoria de les quals van ser executades.