“Aquí fem llibres”. Presentació de “Mágica belleza” de Roger Ferrer Ventosa

dilluns, 28 febrer, 2022 - 12:00 Afegir al Calendari 2022-02-28 12:00:00 2022-02-28 14:00:00 “Aquí fem llibres”. Presentació de “Mágica belleza” de Roger Ferrer Ventosa En el marc de la campanya "Aquí fem llibres: és (també) la nostra recerca", impulsada per la Facultat de Lletres, la Biblioteca del campus Barri Vell acull la presentació de "Mágica Belleza" de Roger Ferrer Ventosa, investigador al Grup de Recerca Teoria de l'Art Contemporani del Departament d'Història i Història de L'Art de la UdG. La presentació anirà a càrrec de Maria Josep Balsach i es farà el dilluns 28 de febrer, a les 12:00 h al Seminari Aurora Bertrana de la Biblioteca del campus Barri Vell. A "Mágica belleza" l'autor analitza les relacions entre les formes artístiques i el pensament màgic mitjançant l'ús de símbols i representacions, la creació de talismans i l'articulació de pràctiques rituals. Aquesta relació ha fluctuat històricament, amb períodes en els quals art i pensament màgic han estat units inextricablement, i altres en els quals es van intentar deslligar, com durant l'apogeu del racionalisme; no obstant això, sembla que aquesta separació és inassolible, atesa una vinculació que s'inicia en els orígens de l'art. Al llibre s'utilitza un marc històric amplíssim, des d'aquest focus inicial fins al present, per articular unes idees estètiques, una teoria per comprendre millor els fonaments de l'art. D'entre totes les formes, escoles, artistes i tendències, en el llibre es prioritzen les més properes al visionari, al místic, al sobrenatural, ja que aquests creadors o corrents presenten de manera més intensa la vinculació entre màgia i art. D'aquesta manera, al text es comentaran obres de Remedios Varo, Sigmar Polke, William Blake, David Lynch, Alfred Kubin, Apuleu, Andrei Tarkovski o H.P. Lovecraft. Pel que fa a la delimitació del pensament màgic, es parteix de l'hermetisme, de l'escola de l’antiguitat tardana, que va inspirar el Renaixement italià, amb filòsofs com Ficino o Bruno. Seva serà la manera principal d'entendre la màgia, sobretot en la seva hibridació amb la càbala i l'alquímia, però sense menysprear altres formes alternatives que van influir en l’art, com els xamanismes, l'onada oculto-teosòfica del segle XIX o la contracultura del XX. Adaptat de: Mágica belleza, de Roger Ferrer Ventosa (dilatandomenteseditorial.com) Biblioteca del campus Barri Vell Biblioteca UdG biblioteca@udg.edu Europe/Madrid public

Inici:: dilluns, 28 febrer, 2022 - 12:00 Afegir al Calendari 2022-02-28 12:00:00 2022-02-28 14:00:00 “Aquí fem llibres”. Presentació de “Mágica belleza” de Roger Ferrer Ventosa En el marc de la campanya "Aquí fem llibres: és (també) la nostra recerca", impulsada per la Facultat de Lletres, la Biblioteca del campus Barri Vell acull la presentació de "Mágica Belleza" de Roger Ferrer Ventosa, investigador al Grup de Recerca Teoria de l'Art Contemporani del Departament d'Història i Història de L'Art de la UdG. La presentació anirà a càrrec de Maria Josep Balsach i es farà el dilluns 28 de febrer, a les 12:00 h al Seminari Aurora Bertrana de la Biblioteca del campus Barri Vell. A "Mágica belleza" l'autor analitza les relacions entre les formes artístiques i el pensament màgic mitjançant l'ús de símbols i representacions, la creació de talismans i l'articulació de pràctiques rituals. Aquesta relació ha fluctuat històricament, amb períodes en els quals art i pensament màgic han estat units inextricablement, i altres en els quals es van intentar deslligar, com durant l'apogeu del racionalisme; no obstant això, sembla que aquesta separació és inassolible, atesa una vinculació que s'inicia en els orígens de l'art. Al llibre s'utilitza un marc històric amplíssim, des d'aquest focus inicial fins al present, per articular unes idees estètiques, una teoria per comprendre millor els fonaments de l'art. D'entre totes les formes, escoles, artistes i tendències, en el llibre es prioritzen les més properes al visionari, al místic, al sobrenatural, ja que aquests creadors o corrents presenten de manera més intensa la vinculació entre màgia i art. D'aquesta manera, al text es comentaran obres de Remedios Varo, Sigmar Polke, William Blake, David Lynch, Alfred Kubin, Apuleu, Andrei Tarkovski o H.P. Lovecraft. Pel que fa a la delimitació del pensament màgic, es parteix de l'hermetisme, de l'escola de l’antiguitat tardana, que va inspirar el Renaixement italià, amb filòsofs com Ficino o Bruno. Seva serà la manera principal d'entendre la màgia, sobretot en la seva hibridació amb la càbala i l'alquímia, però sense menysprear altres formes alternatives que van influir en l’art, com els xamanismes, l'onada oculto-teosòfica del segle XIX o la contracultura del XX. Adaptat de: Mágica belleza, de Roger Ferrer Ventosa (dilatandomenteseditorial.com) Biblioteca del campus Barri Vell Biblioteca UdG biblioteca@udg.edu Europe/Madrid public
Fi:: dilluns, 28 febrer, 2022 - 14:00
Lloc:: Biblioteca del campus Barri Vell

En el marc de la campanya "Aquí fem llibres: és (també) la nostra recerca", impulsada per la Facultat de Lletres, la Biblioteca del campus Barri Vell acull la presentació de "Mágica Belleza" de Roger Ferrer Ventosa, investigador al Grup de Recerca Teoria de l'Art Contemporani del Departament d'Història i Història de L'Art de la UdG.

La presentació anirà a càrrec de Maria Josep Balsach i es farà el dilluns 28 de febrer, a les 12:00 h al Seminari Aurora Bertrana de la Biblioteca del campus Barri Vell.

A "Mágica belleza" l'autor analitza les relacions entre les formes artístiques i el pensament màgic mitjançant l'ús de símbols i representacions, la creació de talismans i l'articulació de pràctiques rituals. Aquesta relació ha fluctuat històricament, amb períodes en els quals art i pensament màgic han estat units inextricablement, i altres en els quals es van intentar deslligar, com durant l'apogeu del racionalisme; no obstant això, sembla que aquesta separació és inassolible, atesa una vinculació que s'inicia en els orígens de l'art.

Al llibre s'utilitza un marc històric amplíssim, des d'aquest focus inicial fins al present, per articular unes idees estètiques, una teoria per comprendre millor els fonaments de l'art. D'entre totes les formes, escoles, artistes i tendències, en el llibre es prioritzen les més properes al visionari, al místic, al sobrenatural, ja que aquests creadors o corrents presenten de manera més intensa la vinculació entre màgia i art. D'aquesta manera, al text es comentaran obres de Remedios Varo, Sigmar Polke, William Blake, David Lynch, Alfred Kubin, Apuleu, Andrei Tarkovski o H.P. Lovecraft.

Pel que fa a la delimitació del pensament màgic, es parteix de l'hermetisme, de l'escola de l’antiguitat tardana, que va inspirar el Renaixement italià, amb filòsofs com Ficino o Bruno. Seva serà la manera principal d'entendre la màgia, sobretot en la seva hibridació amb la càbala i l'alquímia, però sense menysprear altres formes alternatives que van influir en l’art, com els xamanismes, l'onada oculto-teosòfica del segle XIX o la contracultura del XX.

Adaptat de: Mágica belleza, de Roger Ferrer Ventosa (dilatandomenteseditorial.com)

aquí fem llibres