Notícies Fons Joaquim Monzó Lasala

dimarts, 21 setembre, 2021 - 08:21 Afegir al Calendari 2021-09-21 08:21:53 2021-09-28 08:21:53 Notícies Fons Joaquim Monzó Lasala L’element bàsic de tota anàlisi històrica: les fonts documentals. A continuació us presentem dos documents que ens serviran d’anàlisi per il·lustrar el processament d’un dels fons bibliogràfics de la nostra Biblioteca, el Fons Joaquim Monzó Lasala. En primer lloc, en aquest document del segle XVII, trobem el següent fragment descriptiu sobre els catalans: “A donde no llegan las armas pueden llegar los engaños: ya que el Catalan: mes val giny que força”. El fragment no deixa de sorprendre per les paraules i els adjectius que empra per definir el caràcter dels catalans, amb un estil entre novel·lesc i poètic, un tret distintiu del fons Joaquim Monzó Lasala, ja que s’allunya del caràcter jurídic i administratiu que tenen la majoria de documents d’aquest Fons. Una altre font documental que propicia una breu observació i anàlisi és aquest altre del segle XVIII, sota l’autoria del Conde de Asalto. En l’edicte, el Capità General de Catalunya ordena a tots els corregidors del Principat de Catalunya adoptar el model emprat pel Corregiment de Girona per tal de frenar la malaltia epidèmica que pateix el bestiar boví, cavallí, i altres animals. Els fons bibliogràfics són col·leccions de gran riquesa perquè tot el coneixement que contenen està impregnat del passat. Des d’aquest punt de vista és interessant veure com afectaven les pandèmies en el passat a les nostres terres, en aquest cas com afectaven als animals, i com han canviat les mesures utilitzades per combatre-les. Així, l’edicte mostra com el model emprat per el Corregiment de Girona per erradicar la malaltia estava conformat per un seguit de remeis, com els que es descriuen a continuació: “Pendrán imperatoria, gra de ginebra, sal beneída, y vinagre, y ho donarán al bestiar, y fregarán la llengua ab un bossí de drap, o alguna pessa de plata”. Uns remeis que, excloent-hi els possibles debats científics, constitueixen una riquesa cultural pel coneixement humà que se’ns transmet des d’aquella època. L’edicte també conté un paràgraf que fa referència a les prevencions necessàries perquè la malaltia no es transmetés dels animals als humans, unes paraules que poden sonar properes a l’actual context global de pandèmia en què estem, en què hi destaquen, per una banda, el nomenament de persones encarregades de vigilar que no es matessin els animals infectats per la malaltia o, per altra banda, que en cas de mort d’animals infectats es cremessin o enterressin en llocs apartats del poble sense cap possibilitat de comunicació amb l’interior. La història ha viscut diversos moments i situacions de pandèmia al llarg del seu curs. Aquestes pinzellades prèvies il·lustren la similitud de com es succeïen les malalties en èpoques predecessores, sobretot pel què fa a les mesures preventives que s’adoptaven per fer-hi front. Precisament, durant aquest any marcat per la pandèmia del coronavirus el butlletí de la Biblioteca de la Universitat de Girona s’ha fet ressò de les publicacions d’alguns llibres sobre les pandèmies viscudes al llarg de la història, com l’obra Plagas y Pueblos de l’historiador William H. McNeill, o Les grans epidèmies modernes: la lluita de l’home contra els enemics invisibles de l’escriptor i investigador Salvador Macip. Unes referències que posen de manifest la importància del processament dels fons per conservar l’herència cultural dels nostres avantpassats, demostrant que constitueixen la prova empírica de la base científica de la història com a ciència, que en contextos actuals i d’ordre mundial permet dilucidar-nos precedents de fenòmens similars per sortir a l’encontre dels fets de més actualitat, com demostren les obres anteriorment citades del butlletí de la biblioteca. Autor: Martí Crous Masó Biblioteca UdG biblioteca@udg.edu Europe/Madrid public

Inici:: dimarts, 21 setembre, 2021 - 08:21 Afegir al Calendari 2021-09-21 08:21:53 2021-09-28 08:21:53 Notícies Fons Joaquim Monzó Lasala L’element bàsic de tota anàlisi històrica: les fonts documentals. A continuació us presentem dos documents que ens serviran d’anàlisi per il·lustrar el processament d’un dels fons bibliogràfics de la nostra Biblioteca, el Fons Joaquim Monzó Lasala. En primer lloc, en aquest document del segle XVII, trobem el següent fragment descriptiu sobre els catalans: “A donde no llegan las armas pueden llegar los engaños: ya que el Catalan: mes val giny que força”. El fragment no deixa de sorprendre per les paraules i els adjectius que empra per definir el caràcter dels catalans, amb un estil entre novel·lesc i poètic, un tret distintiu del fons Joaquim Monzó Lasala, ja que s’allunya del caràcter jurídic i administratiu que tenen la majoria de documents d’aquest Fons. Una altre font documental que propicia una breu observació i anàlisi és aquest altre del segle XVIII, sota l’autoria del Conde de Asalto. En l’edicte, el Capità General de Catalunya ordena a tots els corregidors del Principat de Catalunya adoptar el model emprat pel Corregiment de Girona per tal de frenar la malaltia epidèmica que pateix el bestiar boví, cavallí, i altres animals. Els fons bibliogràfics són col·leccions de gran riquesa perquè tot el coneixement que contenen està impregnat del passat. Des d’aquest punt de vista és interessant veure com afectaven les pandèmies en el passat a les nostres terres, en aquest cas com afectaven als animals, i com han canviat les mesures utilitzades per combatre-les. Així, l’edicte mostra com el model emprat per el Corregiment de Girona per erradicar la malaltia estava conformat per un seguit de remeis, com els que es descriuen a continuació: “Pendrán imperatoria, gra de ginebra, sal beneída, y vinagre, y ho donarán al bestiar, y fregarán la llengua ab un bossí de drap, o alguna pessa de plata”. Uns remeis que, excloent-hi els possibles debats científics, constitueixen una riquesa cultural pel coneixement humà que se’ns transmet des d’aquella època. L’edicte també conté un paràgraf que fa referència a les prevencions necessàries perquè la malaltia no es transmetés dels animals als humans, unes paraules que poden sonar properes a l’actual context global de pandèmia en què estem, en què hi destaquen, per una banda, el nomenament de persones encarregades de vigilar que no es matessin els animals infectats per la malaltia o, per altra banda, que en cas de mort d’animals infectats es cremessin o enterressin en llocs apartats del poble sense cap possibilitat de comunicació amb l’interior. La història ha viscut diversos moments i situacions de pandèmia al llarg del seu curs. Aquestes pinzellades prèvies il·lustren la similitud de com es succeïen les malalties en èpoques predecessores, sobretot pel què fa a les mesures preventives que s’adoptaven per fer-hi front. Precisament, durant aquest any marcat per la pandèmia del coronavirus el butlletí de la Biblioteca de la Universitat de Girona s’ha fet ressò de les publicacions d’alguns llibres sobre les pandèmies viscudes al llarg de la història, com l’obra Plagas y Pueblos de l’historiador William H. McNeill, o Les grans epidèmies modernes: la lluita de l’home contra els enemics invisibles de l’escriptor i investigador Salvador Macip. Unes referències que posen de manifest la importància del processament dels fons per conservar l’herència cultural dels nostres avantpassats, demostrant que constitueixen la prova empírica de la base científica de la història com a ciència, que en contextos actuals i d’ordre mundial permet dilucidar-nos precedents de fenòmens similars per sortir a l’encontre dels fets de més actualitat, com demostren les obres anteriorment citades del butlletí de la biblioteca. Autor: Martí Crous Masó Biblioteca UdG biblioteca@udg.edu Europe/Madrid public
Fi:: dimarts, 28 setembre, 2021 - 08:21

L’element bàsic de tota anàlisi històrica: les fonts documentals. A continuació us presentem dos documents que ens serviran d’anàlisi per il·lustrar el processament d’un dels fons bibliogràfics de la nostra Biblioteca, el Fons Joaquim Monzó Lasala.

monzo lasala 1

En primer lloc, en aquest document del segle XVII, trobem el següent fragment descriptiu sobre els catalans:

“A donde no llegan las armas pueden llegar los engaños: ya que el Catalan: mes val giny que força”.

El fragment no deixa de sorprendre per les paraules i els adjectius que empra per definir el caràcter dels catalans, amb un estil entre novel·lesc i poètic, un tret distintiu del fons Joaquim Monzó Lasala, ja que s’allunya del caràcter jurídic i administratiu que tenen la majoria de documents d’aquest Fons.

monzo lasala 2

Una altre font documental que propicia una breu observació i anàlisi és aquest altre del segle XVIII, sota l’autoria del Conde de Asalto. En l’edicte, el Capità General de Catalunya ordena a tots els corregidors del Principat de Catalunya adoptar el model emprat pel Corregiment de Girona per tal de frenar la malaltia epidèmica que pateix el bestiar boví, cavallí, i altres animals.

Els fons bibliogràfics són col·leccions de gran riquesa perquè tot el coneixement que contenen està impregnat del passat. Des d’aquest punt de vista és interessant veure com afectaven les pandèmies en el passat a les nostres terres, en aquest cas com afectaven als animals, i com han canviat les mesures utilitzades per combatre-les. Així, l’edicte mostra com el model emprat per el Corregiment de Girona per erradicar la malaltia estava conformat per un seguit de remeis, com els que es descriuen a continuació: “Pendrán imperatoria, gra de ginebra, sal beneída, y vinagre, y ho donarán al bestiar, y fregarán la llengua ab un bossí de drap, o alguna pessa de plata”. Uns remeis que, excloent-hi els possibles debats científics, constitueixen una riquesa cultural pel coneixement humà que se’ns transmet des d’aquella època.

L’edicte també conté un paràgraf que fa referència a les prevencions necessàries perquè la malaltia no es transmetés dels animals als humans, unes paraules que poden sonar properes a l’actual context global de pandèmia en què estem, en què hi destaquen, per una banda, el nomenament de persones encarregades de vigilar que no es matessin els animals infectats per la malaltia o, per altra banda, que en cas de mort d’animals infectats es cremessin o enterressin en llocs apartats del poble sense cap possibilitat de comunicació amb l’interior.

La història ha viscut diversos moments i situacions de pandèmia al llarg del seu curs. Aquestes pinzellades prèvies il·lustren la similitud de com es succeïen les malalties en èpoques predecessores, sobretot pel què fa a les mesures preventives que s’adoptaven per fer-hi front.

Precisament, durant aquest any marcat per la pandèmia del coronavirus el butlletí de la Biblioteca de la Universitat de Girona s’ha fet ressò de les publicacions d’alguns llibres sobre les pandèmies viscudes al llarg de la història, com l’obra Plagas y Pueblos de l’historiador William H. McNeill, o Les grans epidèmies modernes: la lluita de l’home contra els enemics invisibles de l’escriptor i investigador Salvador Macip.

Unes referències que posen de manifest la importància del processament dels fons per conservar l’herència cultural dels nostres avantpassats, demostrant que constitueixen la prova empírica de la base científica de la història com a ciència, que en contextos actuals i d’ordre mundial permet dilucidar-nos precedents de fenòmens similars per sortir a l’encontre dels fets de més actualitat, com demostren les obres anteriorment citades del butlletí de la biblioteca.

Autor: Martí Crous Masó