icens
i Vives (Girona 1910 - Lió 1960).
Historiador. Estudià filosofia i lletres a Barcelona (1926-30), on tingué
com a mestres Antonio de la Torre i Pere Bosch i Gimpera. Professor a
l'Institut-Escola (1932-33), passà com a encarregat de curs i ajudant a la
Universitat Autònoma (1933-37), a la vegada que guanyava la càtedra de
geografia i història, de l'institut de Figueres. El 1936 llegí la tesi
doctoral, Ferran II i la ciutat de Barcelona (1936-37). Sancionat
després del 1939, conegué uns anys difícils en què hagué de guanyar-se la
vida escrivint articles de política internacional al setmanari Destino
(amb el pseudònim de Lorenzo Guillén) i publicant llibres de text i
obres de divulgació.
Fou destinat el 1942 a l'institut de Baeza, i poc després participà en la
fundació d'una editorial que es proposava de millorar els llibres de text.
Reprengué la seva tasca investigadora amb Historia de los remensas
en el siglo XV (1945), i el 1947 guanyà la càtedra d'història
moderna de la Universitat de Saragossa, d'on l'any següent passà, també
per oposició, a la de Barcelona. El 1950, en assistir al Congrés
Internacional de Ciències Històriques de París, entrà en contacte amb els
nous corrents de la historiografia europea i rebé una forta influència de
l'escola dels Annales, que el dugué a afirmacions programàtiques on
proclamava la importància dels fets econòmics i, molt especialment, la fe
en l'eficàcia del mètode estadístic, encara que amb adherències tan
poc congruents com la geopolítica, el mètode de les generacions o les
morfologies històriques. Malgrat el caràcter francament positivista dels
plantejaments de Vicens, el món acadèmic hispànic els mirà amb recel i
volgué justificar amb raons ideològiques el refús d'una exigència
d'actualització que posava en evidència la misèria intel·lectual dominant.
Dugué a terme aquesta tasca renovadora en la seva pròpia obra d'aquests
anys –Aproximación a la historia de España (1952), Juan II de
Aragón (1953), El gran sindicato remensa (1954) i El segle
XV. Els Trastàmares (1956)–, així com en realitzacions col·lectives,
com ara els Estudios de Historia Moderna (1951-59), Índice
Histórico Español (iniciat el 1953), la Historia social y económica
de España y América (1957-59) o la sèrie Biografies Catalanes
(disfressa que hagué d'adoptar, per raons de censura, el seu intent de
publicació d'una nova història de Catalunya), amb la col·laboració d'un
grup d'historiadors que, si mai no arribaren a formar una escola, per llur
indefinició teòrica, compartiren àmpliament l'impuls renovador de Vicens.
Fruit de l’ensenyament d'història a la nova facultat de Ciències
Econòmiques de Barcelona fou la publicació del Manual de historia
económica de España (1959), amb la col·laboració de Jordi Nadal.
Aquesta dimensió metodològica no basta per a explicar l'obra de Vicens,
que ja des del 1952 es proclamava continuador d'una escola catalana
d'història que anava de Pròsper de Bofarull a Ferran Soldevila. És en
aquesta línia que cal situar la seva preocupació pels estudis d'història
contemporània de Catalunya, abandonats fins aleshores, puix que estava
convençut que havien de contribuir a replantejar d'una manera més realista
una política de recobrament de Catalunya, obsessionat com estava per
l'experiència de la desfeta del 1939, amb el seu seguit de defeccions.
Testimoni d'aquesta preocupació són Els catalans en el segle XIX
(1958) –que, amb una col·laboració de M. Llorens, integraria
Industrials i polítics del segle XIX– i Notícia de Catalunya
(1960). Una ràpida malaltia posà fi a la seva vida quan era en plena
activitat. Darrere seu deixava un estímul que transformaria per complet la
historiografia catalana i una obra que, amb els articles, ultrapassa els
tres-cents cinquanta títols. Pòstumament han estat reeditades les seves
obres.
Fontana i Làzaro, Josep. "Vicens i Vives,
Jaume" a: Gran enciclopèdia catalana, (2ª ed.). Barcelona:
Enciclopèdia Catalana, 1986- . V. 24, p. 80. ISBN (oc.): 84-85194-81-0
Bibliografia de Jaume Vicens Vives
Els llibres, articles i altres materials escrits per
Jaume Vicens Vives els podreu consultar buscant en el
Catàleg de la
Biblioteca UdG i també al
Catàleg Col·lectiu de les Universitats Catalanes.
Manuscrits del Fons Jaume Vicens Vives ; 1930-1960 Visita virtual
60 documents, en 7 caixes, i 30 fitxers
(2 m.l.).
Conté documents, en català i castellà,
producte de les activitats docents i de recerca de Jaume Vicens Vives, a
més de documents personals. Manté l'organització original en cinc grans
unitats:
L'usuari d'aquest fons ha de signar un
formulari de consulta on es compromet a utilitzar la documentació només
amb finalitats d'investigació, a citar-ne la procedència si se'n fa
divulgació i a entregar a la Biblioteca de la UdG una còpia de qualsevol
treball que resulti de la seva consulta.
Es disposa d'un registre de fons integrat
dins el catàleg de la Biblioteca de la UdG
i
d'un catàleg dels manuscrits, imprès, a la Unitat Barri Vell de la
biblioteca.
La família de l'historiador conserva
l'arxiu personal, del qual la correspondència ha estat publicada a: Vicens Vives, Jaume
Epistolari de Jaume Vicens.
Girona: Cercle d'Estudis Històrics i Socials, 1994-1998. 2 v.; 21 cm.
(Quaderns del Cercle; 10; 14).
Bibliografia:
Muñoz i Lloret, Josep M. "Vicens i Vives, cap d'escola" a: Revista de
Girona, núm. 191 (novembre-desembre 1998), p. 64-67; Villanova, José
Luis. "Jaume Vicens Vives i l'estudi de la geopolítica" a: Revista de
Girona, núm. 171 (juliol-agost 1995), p. 52-55
