El Fons Pierre Vilar
El fons documental Pierre
Vilar recull tots els llibres dels segles XIX i XX de la biblioteca particular de l'historiador Pierre Vilar, donats per la seva família
l'any 2006 a la
Universitat de Girona. En total són més de 6.500 volums i 331 títols de
revista, alguns d'ells
signats pels autors i amb dedicatòries. Els llibres estan dipositats a
la Biblioteca de la Universitat.
La catalogació del fons
es realitza durant el mateix any 2006, i s'engloba dins un projecte més
ambiciós de commemoració del centenari del naixement de l'historiador,
entre els anys 2006 i 2007.
La suma d'aquest llegat
al Fons Jaume Vicens Vives (també a la Biblioteca de la UdG) confereix
al futur Institut de Recerca Històrica de la UdG una gran rellevància
com a centre d'investigació històrica i historiogràfica a Catalunya.
Pierre Vilar
Pierre Vilar, nascut el
1906 a
Frontinhan (Llenguadoc), era fill de mestres i nét de viticultors.
S’inscriu dins una generació batejada com a generació intel·lectual
(Sartre, Aron, Brasillach, Simone Weil, etc.), què va viure la Gran
Guerra com a nens. Això es traduí en una educació patriòtica exaltada
però també en una forta reacció contra la guerra. També van ser
normaliens als anys vint i van viure l’experiència de la II Guerra
Mundial, on alguns van servir com a oficials i van ser fets
presoners.
El seu
gran interès per a comprendre el món actual va empènyer Vilar a
estudiar geografia. A més, la influència d’Annales no havia pas irradiat
París abans del 1929 i des de jove mostrà certa antifilosofia. Les connexions entre el jove geògraf dels anys 30 i l’historiador dels
60 obsessionat per la història total són evidents. Albert
Demangeon li dirigí la tesina sobre la Barcelona industrial
(una recerca suggerida per Max Sorre). Així, va traslladar-se a aquesta
ciutat el 1927, on entrà en contacte amb Pau Vila, Gonçal de Reparaz i
Pere Bosch Gimpera. La relació amb Catalunya va continuar i fou
objecte de la tesi doctoral. El 1931 va viure la proclamació de la II
República a Barcelona i potser si no hagués esclatat la guerra civil
hauria publicat una monografia regional i no la monumental obra
posterior. Durant aquesta etapa va oferir ajuda als republicans, edità
textos de Marx, participà en la fundació de La Pensée (1939). El
1933 es casà amb Gabrielle Berrogain (arxivera), amb qui tingué
un fill (Jean).
Amb
l’esclat de la II Guerra Mundial, Vilar va ser oficial de l’exèrcit
francès, fins que caigué presoner dels alemanys. Cinc anys de captivitat
en camps per a oficials l’acabaren de convertir en
historiador. Va escriure una petita Història d’Espanya (1947),
àmpliament llegida a l’Espanya de la dictadura malgrat la censura. També
va escriure "El temps del Quixot" (1956), "El declivi català de la baixa
edat mitjana" (1959) i El Manual de la Companyia Nova de Gibraltar,
1709-1723 (1962). Durant la postguerra va retornar a Barcelona, però
per raons polítiques va ser exclòs de l’Institut Francès (1948), i va
haver de marxar. Va prosseguir la seva carrera acadèmica
a França, on fou director d’estudis a l’École Pratique des Hautes Études.
Al 1965 va ser nomenat catedràtic de la Sorbona, ocupant el mateix lloc
que el seu
mestre, Ernest Labrousse. Amb tot, el contacte amb Catalunya va
prosseguir. La seva obra fonamental va ser la monumental Catalunya
dins l’Espanya moderna (1962), que Vovelle va comparar amb la
inacabada Sagrada Família (Vilar no pogué aprofundir en el segle XIX).
Aquesta obra va ser essencial per a comprendre la formació de Catalunya
com a comunitat nacional a partir del desenvolupament econòmic de finals
del s. XVII i, sobretot, del s. XVIII.
Posteriorment va publicar Or i moneda en la història (1969),
Assaigs sobre la Catalunya del segle XVIII (1979), Iniciació al
vocabulari de l’anàlisi històrica (1980) Hidalgos, amotinados y
guerrilleros (1982) i La guerra civil espanyola (1986). Va
dirigir la Història de Catalunya i rebé diverses distincions i
premis (Doctor honoris causa per la Universitat de Barcelona). Com
a testament intel·lectual va deixar Pensar històricament: Reflexions
i records, obra que mostra de nou “l’historiador dins la història”,
un ric exercici d’egohistòria.
Vilar va
demostrar “simpatia” per la història de Catalunya, però la seva obra va
anar molt més enllà, com ho demostra la seva àmplia producció. Sempre es definí com a
marxista (materialisme històric) o millor dit "marxià", sempre amb un pensament crític i sense
afiliar-se al partit comunista i rebutjant les desviacions
althusserianes, amb influències molt diverses: la geografia, Annales,
Jaurès o Labrousse. Entre diverses expressions vilarianes essencials
cal recordar les següents: fer una “història raonada” (expressió presa
de l’economista Schumpeter, qui es referia a Marx); una “història en
construcció” (idea defensada en un article del 1973 a Annales); i
“pensar històricament” (reflexionar sobre el present tenint en compte la
història).
Va morir l'any 2003 a
Donapaleu, Navarra Baixa.
Ricard
Expósito Amagat
Bibliografia de Pierre Vilar
Els llibres, articles i altres materials escrits per
Pierre Vilar els podreu consultar buscant en el
Catàleg de la
Biblioteca UdG i també al
Catàleg Col·lectiu de les Universitats Catalanes.
En destaquem les següents:
-
Histoire de l'Espagne,
1947 (versió castellana: Historia de España, 1959;
6a. ed., 1978; versió catalana:
Història d'Espanya, 1984).
-
Le
Declin catalan du bas Moyen-Âge: hypothèses sur sa chronologie,
1956-1659 (separata de: Estudios de Historia Moderna, VI
(1956-1959).
-
Le «Manual de
la Companya Nova» de Gibraltar, 1709-1723, 1962 (versió
catalana:
Manual de la "Compañya nova de Gibraltar",
1990.
-
La Catalogne dans l'Espagne moderne:
recherches sur les fondements économiques des structures nationales,
1962 (versió catalana:
Catalunya dins l'Espanya moderna: recerques
sobre els fonaments econòmics de les estructures nacionals,
1964-1987; versió castellana: Cataluña en la España moderna:
investigaciones sobre los fundamentos económicos de las estructuras
nacionales, 1978-1988;
3a. ed., 1987-).
-
Oro y moneda en la historia: 1450-1920,
1972 (versió francesa: Or et monnaie dans l’histoire. 1450-1920,
1974).
-
Assaigs sobre la Catalunya del segle XVIII,
1973.
-
Iniciación al vocabulario del análisis
histórico, 1980; 2a. ed., 1980.
-
Hidalgos, amotinados y guerrilleros: pueblo y
poderes en la historia de España, 1982.
-
La
guerre d’Espagne, 1986 (versió castellana:
La Guerra civil española, 1986;
editorial Crítica,
2000;
versió catalana: La Guerra Civil Espanyola, 1986).
-
Pensar històricament: reflexions i records,
1995 (versió castellana:
Pensar históricamente: reflexiones y
recuerdos, 1997).
Per a una
bibliografia completa sobre l'historiador, adreceu-vos a la pàgina web
de l'Atelier
Pierre Vilar.
