| |
 |
Castellano
English
Fons de la Institució Catalana d'Història
Natural
El Fons ICHN
El Fons de la ICHN reuneix un total d'uns
600 llibres i unes 300 revistes. Aquesta documentació es troba a la
Biblioteca de la Universitat de Girona del Campus de Montilivi. Va ser una
donació feta l'any 1998. La Institució Catalana d'Història Natural ha fet
donació de les publicacions pròpies i de moltes altres procedents dels
intercanvis amb institucions d'arreu del món (Argentina, Japó, Portugal,
Suïssa, etc.). En l'acord de cessió entre la ICHN i la UdG es va estipular
que els socis de la Institució podrien consultar el fons encara que no
fossin estudiants de la Universitat de Girona.
La Biblioteca de la UdG no només es fa
càrrec del manteniment, de la catalogació i de la gestió del fons cedit
per la ICHN, sinó que també s'ocupa dels intercanvis vigents que mantenia
la Institució. Això representa uns 155 intercanvis de revistes.
La valoració que es fa de les
publicacions cedides és molt positiva. Hi ha publicacions dels anys 20 que
no es troben ni a la Biblioteca de Catalunya, i, de fet, la Universitat de
Girona és l'única universitat catalana que té molts d'aquests títols. La
gran quantitat d'exemplars també han servit per completar títols que ja
existien a la UdG, i pel que fa al Butlletí de la Institució Catalana
d'Història Natural, som l'única universitat que té tota la col·lecció.
A continuació podeu veure algunes
imatges d'exemplars del Fons
de la ICHN.
La Institució Catalana d'Història Natural
 Institució
Catalana d'Història Natural. Entitat fundada
el 1899 a Barcelona per un grup d'estudiants. En formaren part ben aviat
naturalistes prestigiosos. El Butlletí de la Institució Catalana
d'Història Natural, les Memòries i els Treballs
de la Institució donen idea de la tasca remarcable dels seus membres. Des
del 1936, en vida latent, passà gairebé inadvertida, fins que el 1972
reprengué les activitats amb vigoria. És filial des del 1915 de l'Institut
d'Estudis Catalans. L'any 1987 tenia prop d'un miler de membres.
El grup d'estudiants fundadors foren Joan
Baptista d'Aguilar-Amat i Banús (1882-1936), Joan Alzina i Melis
(1879-1979), Francesc Badia i Guia, Josep Balcells i Masó, Josep Maluquer
i Nicolau (1883-1960), Salvador Maluquer i Nicolau (1881-1955), Josep M.
Mas de Xaxars (1881-1946) i Antoni Novellas i Roig (1879-1951). El seu
interès anava dirigit a «relligar la ciència amb el catalanisme com altres
ho han fet amb la història, l'art, la literatura i fins l'excursionisme».
Des dels inicis, aparegueren friccions en
el si de la Institució. El conflicte acabà el 1904 amb una ruptura, i es
canvià el nom pel d’Institució Catalana de Ciències Naturals. El 1904 es
funda una nova Institució Catalana d'Història Natural, que va esdevenir la
veritable continuadora, amb la liquidació de la ICCN. Amb la "refundació",
però, la ICHN havia perdut el seu caràcter apolític i no confessional. El
1906 la ICHN era una entitat de prestigi, amb els seus estudiants
fundadors convertits en professionals del dret o l'enginyeria, i consumats
naturalistes. Prova del seu prestigi fou la seva participació en l'elecció
dels membres de la Junta Municipal de Ciències Naturals (quatre dels vuit
membres de la primera Junta eren socis de la ICHN). El 1915, buscant
l'estabilitat econòmica, començaren algunes aproximacions cap a l'Institut
d'Estudis Catalans. Així va ser com aparegué el primer volum de Treballs
de la Institució Catalana d'Història Natural.
La seu de la ICHN passà als locals de l'IEC i el 1917 les col·leccions de
la Institució s'incorporen al nou Museu de Catalunya.
Entre 1924 i 1931, la Institució funcionà
gairebé al marge de l'IEC. Fins a l'esclat de la guerra civil, la ICHN va
sobreviure gràcies al mecenatge de la Diputació i l'Ajuntament de
Barcelona i de persones com Rafael Patxot, Concepció Patxot i Rabell i
Josep M. Bofill i Pichot. Durant la II República es reprengueren les
excursions científiques i les relacions amb l'Institut d'Estudis Catalans.
Al mateix temps, el nombre de socis es duplica, i la Institució va
abandonant el seu confessionalisme i s'obre al món de l'ensenyament.
Després de la guerra civil, la ICHN restà per més d'una dècada en eclipsi
total. Després arribarien algunes reunions irregulars de grups de
botànics, geòlegs, zoòlegs i biòlegs, però el cert és que l'entitat està a
punt de desaparèixer a la dècada dels seixanta. El 1972, un petit grup de
l'Institut d'Estudis Catalans, dirigit per dos naturalistes, decideix
acabar amb la "suspensió temporal" de la ICHN. El mateix any tenim les
primeres sessions científiques públiques i aviat sorgí el projecte de fer
un llibre blanc sobre l'estat de la natura als Països Catalans. El 1976 la
Institució apareixia com a pont entre el món de la ciència i el món de
l'acció cívica i política.
El 1982 la situació tendeix cap a la
normalització, lligada a la millora de la situació de l'IEC. A partir de
1983 es
potenciaren les publicacions sistemàtiques, els catàlegs i les guies de
camp, així com les excursions i el reciclatge de socis dedicats a la
docència.
El 1990 es van adoptar uns nous estatuts, els primers
formalment adoptats d'ençà de 1920. La Institució aprovà els seus estatuts
en assemblea el 27 de setembre de 1990 i foren dictaminats favorablement
per l'IEC el 5 d'abril de 1991, data en la qual entraren en vigor.
En aquests darrers anys s'han consolidat les tendències
de l'etapa anterior, en el sentit d'anar cap a una Institució que, sense
deixar de banda el rigor de la recerca del coneixement de tots els
components del nostre entorn natural, tampoc renunciï a una activitat
crítica enfront de les malvestats de què són objecte en nom d'un presumpte
"progrés".
El 1997, per un acord entre el Departament de Medi
Ambient de la Generalitat de Catalunya i l'Institut d'Estudis Catalans, la
Institució Catalana d'Història Natural rebia l'encàrrec de coordinar els
treballs de base per a la preparació d'una estratègia catalana per a la
conservació i l'ús sostenible de la biodiversitat, treballs que s'han
desenvolupat principalment al llarg de 1998 i han estat definitivament
lliurats al Departament de Medi Ambient a la primeria de 1999, any en què
es complia el primer centenari de la Institució.
-
Institució Catalana d'Història
Natural. Breu història de la Institució Catalana d'Història Natural.
En línia. Internet. 2 juny 2003. Accessible a
http://www.iec.es/institucio/societats/ICHistoriaNatural/història.htm.
(Consulta 2-7-2003).
-
"Institució Catalana d'Història
Natural". Gran enciclopèdia catalana. Ed. 1989.
-
Camarasa, Josep M. Cent anys de
passió per la natura : una història de la Institució Catalana d'Història
Natural : 1899-1999. Barcelona : Institució Catalana d'Història
Natural (ICHN), 2000.
Institució Catalana
d'Història Natural
Accés al catàleg del Fons ICHN
El catàleg del Fons ICHN està inclòs en
el
Catàleg de la Biblioteca de la UdG . Per
accedir exclusivament a aquest fons, cal que seguiu les
instruccions següents:
Abans d'activar una cerca, dins les opcions "Limitar la cerca"
i en el desplegable "Localització", escolliu "Montilivi
- ICHN"
Butlletí de
la Institució Catalana d'Història Natural
Publicació de la Institució Catalana
d'Història Natural. Fou publicada des del gener del 1901 fins al 1936.
Posteriorment (1949) aparegué el volum 37, en commemoració del
cinquantenari de l'entitat. A les seves pàgines han aparegut treballs
originals, dedicats a les diverses branques de les ciències naturals.
En l'aprovació oficial dels estatuts de
1900 ja apareixia la creació d'un butlletí per a fomentar l'estudi de les
ciències naturals. Així, pel març o abril de 1901, apareixia el primer
fascicle del Butlletí de la Institució Catalana d'Història Natural.
En aquest primer número es veia l'interès per publicar un butlletí
mensual. Amb els nous estatuts de 1904, el Butlletí es veié afectat
pel confessionalisme del moment, i s’hi troba la frase "No hi pot haver
veritable dissensió entre la fe i la raó", en llatí, a l'encapçalament
dels seus fascicles. Amb la dictadura de Primo de Rivera, el Butlletí
deixarà d'escriure's majoritàriament en català, i es dóna el cas curiós
d'encapçalaments amb el nom Butlletí de la Institución Catalana de
Historia Natural. El 1928 el 85% dels articles s'escriuen en castellà,
i només a partir de 1932 tornarien a ser en català més de la meitat dels
articles. És també durant la II República que s'afegeixen al Butlletí
els opuscles dels represos itineraris científics. Amb la guerra civil
encara pogué editar-se el fascicle del segon trimestre de 1936; s'hauria
d'esperar al 1949 per tenir el següent número.
El 1974 es va reprendre la
sèrie del Butlletí però amb un caràcter diferent del dels
butlletins apareguts fins a 1936; més aviat seguint el model convencional
de qualsevol publicació científica periòdica, en aquest cas dividida en
tres sèries, botànica, geològica i zoològica, però sota un títol i una
numeració comuna. El primer volum de la nova sèrie del Butlletí, el
38, que havia quedat tancat el gener de 1974 com a volum setè de
Treballs, aparegué finalment a la tardor de 1974 amb una introducció
del secretari general de la Institució, Ramon Folch i Guillèn, glossant la
història de les publicacions de la Institució, i cinc articles més de tema
botànic. L'any següent es publicà el volum 39, primer de la sèrie
zoològica i el 1976, el 40, primer de la sèrie geològica. El volum
41, segon de la sèrie botànica, apareixeria el 1977.
La publicació del Butlletí obria la possibilitat
d'establir bescanvis amb altres publicacions similars.
A la primavera de 1990 es va acordar fer un Butlletí
amb una única sèrie amb les característiques de contingut i de disseny que
ha pres a partir del número 61; això és, més aviat les d'una revista
d'alta divulgació especialitzada en temes naturalístics però adreçada a un
públic més ampli que el dels mers especialistes, amb seccions dedicades a
la presentació de metodologies de treball o de troballes o estudis
d'interès per als especialistes, però també articles sobre temes polèmics
o sobre espècies o espais amenaçats.
Des d'aquí podeu anar directament a
l'entrada del
Butlletí
en el catàleg de la Biblioteca .
-
"Butlletí de la Institució Catalana
d'Història Natural". Gran enciclopèdia catalana. Ed. 1989
-
Institució Catalana d'Història Natural.
Breu història de la Institució Catalana d'Història Natural. En línia.
Internet. 2 juny 2003. Accessible a
http://www.iec.es/institucio/societats/ICHistoriaNatural/història.htm
(Consulta 2-7-2003
-
Camarasa, Josep M. Cent anys de passió per la natura :
una història de la Institució Catalana d'Història Natural : 1899-1999.
Barcelona : Institució Catalana d'Història Natural (ICHN), 2000.
.
Institucions amb
les quals es fan els intercanvis
Tal com hem explicat en l'apartat de
descripció del fons, amb la donació la Universitat de Girona també va
acceptar fer-se càrrec dels intercanvis que la ICHN feia amb institucions
d'arreu del món gràcies al seu Butlletí. La UdG ja realitzava
intercanvis amb algunes d'elles, però amb moltes altres no. Alguns noms
són: l'Academia Nacional de Ciencias de
Argentina, l'Istituto Nazionale per la Fauna Selvatica "Alessandro Ghigi",
el Natural History Museum of Los Angeles County i el Museu Nacional de la
Ciència de Tòquio.
A continuació teniu una
llista completa de les institucions,
dividides per països.
Recull de Premsa
- Biblioteca.
Notícies de la Institució: circular de la Institució Catalana d'Història Natural (núm. 30, juliol-agost de 2000).
-
Biblioteca.
Notícies de la Institució: circular de la Institució Catalana d'Història Natural
(núm. 44, novembre-desembre de 2002).
-
Marques de Biblioteca. Revista de Girona (núm. 234,
gener-febrer de 2006).
Enllaços
|
