Castellano  English

Biblioteca Josep Ferrater Mora

La Biblioteca Ferrater Mora Josep Ferrater Mora Bibliografia de Josep Ferrater Mora Accés al catàleg de la Biblioteca Ferrater Mora Base de dades de dedicatòries Correspondència de Josep Ferrater Mora Condicions de consulta Documents sobre el fons Càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani Enllaços

La Biblioteca Ferrater Mora

La Biblioteca de J. Ferrater Mora als Estats Units.

El gener de 1991 Ferrater Mora feia pública la decisió de fer donació de la seva biblioteca personal a l'Estudi General de Girona, actualment Universitat de Girona (UdG). El fons consta de 7.255 volums que abasten la filosofia, la literatura, el cinema, la religió, la història i la sociologia; 156 títols de revistes de temàtica igualment diversa, on també destaca la filosofia, i la correspondència, amb 5334 cartes. La primavera de 1992 arribaven els llibres des de Bryn Mawr, Pennsilvània, i a l'estiu del mateix any va començar la catalogació, coincidint amb l'automatització del Catàleg de la Biblioteca de la UdG la qual cosa permet la màxima difusió d'aquest llegat.

Aquesta accessibilitat es tradueix en un índex elevat de peticions de préstec des d'altres institucions, a causa de les característiques del fons, amb primeres edicions de treballs cabdals en la història de la filosofia i obres completes de filòsofs de totes les èpoques i tradicions, recollides en el recorregut de Ferrater Mora a l'exili per Cuba i Xile, i durant la seva posterior estada com a professor al Bryn Mawr College a partir de finals dels anys quaranta.

Dins el fons destaquen els llibres relacionats amb la filosofia, uns 3.625, entre els quals hi trobem diccionaris en totes les llengües, obres de filòsofs –des d'Abelard a Zubiri passant pel mateix Ferrater Mora– i temàtiques com ara filosofia del coneixement, lògica matemàtica, filosofia de la ment o del llenguatge, ètica, filosofia analítica, antropologia filosòfica, nominalisme, metafísica, consciència, subjectivitat, relativisme, pragmatisme, etc.

El fons no és, però, només important en filosofia, sinó també en obres sobre llengua i literatura, uns 2300 llibres, amb nombroses obres d'autors alemanys, anglesos o nord-americans, francesos, castellans i catalans. Entre aquests dos darrers grups, hi destaquen els llibres d'escriptors catalans i castellans que van viure i editar llibres a l'exili. En quantitats menors també hi trobem obres d'autors portuguesos, russos, polonesos i dels clàssics grecs i llatins, a més d'estudis sobre autors i obres de teoria i crítica literària.

També són destacables els llibres sobre religió: ateisme, teologia, budisme o filosofia xinesa; els de sociologia, dret i educació; els prop de dos-cents sobre història de la ciència i de les matemàtiques, física i geometria, els de cinema i fotografia i també els que tracten de filosofia i metodologia de la història.

Pel que fa a les revistes, la majoria corresponen a la filosofia (Revista Cubana de Filosofía, Revista de Filosofía, Cuadernos Uruguayos de Filosofía, Journal of the History of Philosophy, Cuadernos del Seminario de Problemas Científicos Filosóficos, Teorema, The British Journal for the Philosophy of Science o Phronesis: a Journal for Ancient Philosophy), però també n’hi ha de cinema (Avant-scène Cinéma, Filmmakers: Newsletter, Super 8 Filmaker o American Cinematographer), i de literatura i humanitats (Lettres Françaises, Revista de Catalunya, Sur, Revista de Occidente, The Texas Quarterly o La Torre), etc.

Durant la catalogació s'anaven trobant, com a punts de llibre, cartes, adreces i targetes dels mateixos autors, anotacions, retalls de diaris i revistes amb ressenyes, propaganda, tríptics, que s'han conservat amb una referència al llibre d'on es van extreure. També són remarcables i obren portes a possibles estudis tant les anotacions que Ferrater Mora anava fent als llibres, com les dedicatòries que dibuixarien el seu cercle de relacions i amistat.

La Biblioteca Ferrater Mora està instal·lada i es pot consultar a la sala de llegats de la Biblioteca de la Universitat de Girona.

Lourdes Oliva (Universitat de Girona. Biblioteca). 1999

Josep Ferrater Mora (1912-1991)

Nascut a Barcelona, va estudiar filosofia a la Universitat de Barcelona, on la figura de Xirau destacava per si mateixa i on l’atmosfera que el rodejava fou decididament de caire fenomenològic i de forta filiació alemanya. La seva lluita en l’exèrcit republicà el conduí a abandonar Catalunya el 1939 i a cercar un primer, tot i que breu, refugi a París. Cuba i Santiago de Xile (1941) varen ser estances temporals abans del seu definitiu establiment als Estats Units (amb una beca Guggenheim al 1947 i com a professor de Bryn Mawr a partir de 1949). Ferrater tenia una reconeguda capacitat per als idiomes, fet que li va permetre dedicar-se a diverses tasques de traducció. Aquest fet fou precisament el que va empènyer un editor mexicà a proposar l’any 1939 a Ferrater, llavors resident a Cuba, la preparació d’un breu diccionari de filosofia. L’encàrrec, casual i modest, donaria pas, amb el temps, a una obra monumental.

Però la importància del Diccionario de Filosofía de Ferrater no radica tan sols en el seu enorme interès intrínsec, sinó també –i potser sobretot– en el paper que va jugar en l’evolució del pensament filosòfic del seu autor.

En efecte, la preparació del diccionari –que ell va emprendre amb major impuls i ambició de la que s’havia previst– va obligar Ferrater a profunditzar en la tradició històrica. No es tractava tan sols d’oferir una visió esquemàtica del gran tapís de la història de la filosofia, sinó que també s’havien de lligar molts dels fils que componien les figures, les escenes i els relleus d’aquest tapís.

En aprofundir en la comprensió històrica de la filosofia, Ferrater, a més de descobrir un univers en aquells moments encara desconegut pel que fa a Espanya, el de la tradició analítica, va arribar també a concebre una de les seves intuïcions fonamentals, ja que la mateixa existència de diverses doctrines filosòfiques el féu adonar-se de dues característiques bàsiques d’aquestes mateixes doctrines: la seva irreductibilitat i la seva conflictivitat.

Aquesta intuïció va generar la creació filosòfica del mateix Ferrater. Fascinat per la diversitat, es va sentir atret per gairebé tots els motius filosòfics, des de la lògica i la filosofia de la ciència fins a la política, l’ètica o l’estètica, passant per l’ontologia i la teoria del coneixement. Bona prova d’aquest fet són, entre moltes altres obres, els seus Fundamentos de la filosofia, El ser y la muerte o De la materia a la razón. Però tots aquests seus interessos no li feren oblidar la importància de seguir un sistema, un "sistema obert". Des d’aquesta visió de realitats diverses, a la vegada irreductibles i comprensibles, Ferrater exhibeix una elegant conjunció d’ironia (antidogmàtica) i rigor. Els seus propis interessos –els de la mateixa realitat– li reclamaven un mètode; però el seu mètode no el porta a l’abstracció, a la reclusió, sinó a la integració.

Ferrater és considerat unànimement com el filòsof espanyol més important de la segona meitat del segle XX. El fruit més madur del pensament de Ferrater es troba en el seu De la materia a la razón, de 1979, on presenta el seu sistema com una articulació emergent en quatre nivells: el físic, l’orgànic, el social i el cultural. Cada nivell emergeix de l’anterior, sense ser per aquest fet una mera derivació de l’altre.

En els seus darrers anys Ferrater va compondre diverses novel·les que ampliarien la seva incursió tècnica i estètica que anys abans havia realitzat, amb un èxit notable, en el camp del film amateur.

Traducció de: Ferrater Mora, Josep. Diccionario de Filosofía. Nueva ed. rev., aum. i act. por Josep-Maria Terricabras. Barcelona: Ariel, 1994. Volum II, p. 1246-1247.

Bibliografia Ferrater Mora

Els llibres, articles i altres materials escrits per Josep Ferrater Mora els podreu consultar buscant en el Catàleg de la Biblioteca UdG i també al Catàleg Col·lectiu de les Universitats Catalanes. En destaquem els següents:

• Cóctel de verdad, 1935.
• Diccionario de Filosofía, 1941; 2ª ed., 1944; 3ª ed., 1951; 4ª ed., 1958; 5ª ed., 2 vols., 1965; 6ª ed., 4 vols., 1979; 7ª ed. rev. i augm., 1994 (per Josep-Maria Terricabras).
• España y Europa, 1942.
• Les formes de la vida catalana, 1944; 2ª ed., 1955; 3ª ed., 1960; ed. augm. amb l’assaig «Catalunya enfora», 1980.
• Unamuno: bosquejo de una filosofía, 1944; 2ª ed., 1957 (trad. anglesa: Unamuno: A Philosophy of Tragedy, 1962; reed., 1982).
• Cuatro visiones de la historia universal: S. Agustín, Vico, Voltaire, Hegel, 1945; 2ª ed., 1955; 4ª ed., 1982 (trad. italiana: Quattro visioni della storia universale, 1981).
• Cuestiones españolas, 1945.
• Variaciones sobre el espíritu, 1945.
• La ironía, la muerte y la admiración, 1946.
• El sentido de la muerte, 1947.
• El llibre del sentit, 1948.
• Helenismo y cristianismo, 1949.
• El hombre en la encrucijada, 1952; 2ª ed., 1965 (trad. anglesa: Man at the Crossroads, 1957; nova ed., 1968).
• Cuestiones disputadas: ensayos de filosofía, 1955.
• Lógica matemática, 1955 (coautor amb H. Leblanc); 2ª ed., 1962.
• Ortega y Gasset: An Outline of his Philosophy, 1957 (trad. esp.; La filosofía de O. y G., 1958; versió castellana rev.: O. y G.: etapas de una filosofía, 1958 [2ª ed., a Obras Selectas; 3ª ed., 1973]); 2ª ed., 1963.
• Qué es la lógica, 1957; noves eds., 1960 i 1965.
• La filosofía en el mundo de hoy, 1959; 2ª ed., 1963 (versió anglesa: Philosophy Today: Conflicting Tendencies in Contemporary Thought, 1960; versió catalana: La filosofia en el món d’avui, 1965); versió rev.: La filosofía actual, vegeu infra.
• Una mica de tot, 1961.
• El ser y la muerte: bosquejo de una filosofía integracionista, 1962; 2ª ed., 1967; 3ª ed., 1979; 4ª ed., 1988, amb un nou «Prefaci» (trad. anglesa: Being and Death: An Outline of Integrationist Philosophy, 1965).
• Tres mundos: Cataluña, España, Europa, 1963 (inclou Las formas de la vida catalana).
• El ser y el sentido, 1968 (que després serà Fundamentos de filosofía, vegeu infra).
• La filosofía actual, 1969; 2ª ed., 1970; 3ª ed., 1973 (versió revisada de La filosofía en el mundo de hoy).
• Diccionario de filosofía abreviado, 1970.
• Indagaciones sobre el lenguaje, 1970; 2ª ed., 1980.
• Els mots i els homes, 1970 (versió espanyola ampl.: Las palabras y los hombres, 1971; 2ª ed., 1991).
• El hombre y su medio y otros ensayos, 1971.
• Las crisis humanas, 1972 (versió rev. i reduïda de Las crisis humanas, vegeu supra); nova ed. rev., 1983.
• Cambio de marcha en la filosofía, 1974.
• Cine sin filosofías, 1974.
• De la materia a la razón, 1979; 2ª ed., 1983.
• Ética aplicada. Del aborto a la violencia, 1981 (amb Priscilla Cohn); 2ª ed., 1982; 3ª ed., ampl., 1985.
• El mundo del escritor, 1983.
• Fundamentos de filosofía, 1985 (reelabora El ser y el sentido, vegeu supra).
• Modos de hacer filosofía, 1985.
• Mariposas y supercuerdas. Diccionario para nuestro tiempo, 1994 (assaigs; obra pòstuma).

Novel·les i relats:

• Siete relatos capitales, 1979.
• Claudia, mi Claudia, 1982.
• Voltaire en Nueva York, 1985.
• Hecho en corona, 1986.
• Ventana al mundo, 1986.
• El juego de la verdad, 1988.
• Regreso del infierno, 1989.
• La señorita Goldie, 1991.
• Mujeres al borde de la leyenda, 1991 (obra pòstuma).

Correspondència:

• Joc de cartes, 1988 [correspondència amb Joan Oliver].
• «Correspondència de J. F. M. - Antonio Rodríguez Huéscar», Boletín de la Institución Libre de Enseñanza, II, 16 (1993), 7-34; 17, (1993), 7-32.

Edició d’obres:

• Obras Selectas, 2 vols., 1967.

Estudis sobre l’obra de Ferrater Mora:

• Priscilla Cohn, ed., Transparencies. Philosophical Essays in Honor of José Ferrater Mora,1981.
• C. Nieto-Blanco, La filosofía en la encrucijada. Perfiles del pensamiento de José Ferrater Mora, 1985.
• Número monogràfic de la revista Anthropos, 49 (1985), dedicat a la seva obra.
• A. Mora, Gent nostra. Ferrater Mora, 1989.
• S. Giner, E. Guisán, eds., José Ferrater Mora: El hombre y su obra, 1994.

Traducció revisada de: Ferrater Mora, Josep. Diccionario de Filosofia. Nueva ed. rev., aum. i act. por Josep-Maria Terricabras. Barcelona : Ariel, 1994. Tomo II, p. 1246-1247.

Articles:

Des de la xarxa de la Universitat de Girona podeu consultar articles a text complet escrits per Josep Ferrater Mora recollits a les bases de dades JSTOR i Periodicals Index Online.

Accés al catàleg de la Biblioteca Ferrater Mora

El catàleg de la Biblioteca Ferrater Mora està inclòs en el Catàleg de la Biblioteca UdG. Per accedir exclusivament a aquest fons, cal que seguiu les següents instruccions :

Abans d'activar una cerca, dins les opcions "Limitar la cerca" i en el desplegable "Localització", escolliu B-Vell-R-Ferrater

Base de dades de dedicatòries

Molts dels volums de la Biblioteca Ferrater Mora estan dedicats pels seus respectius autors. Aquestes dedicatòries ens permeten reconstruir la xarxa de relacions del filòsof.

Des dels registres del catàleg corresponents a cada un dels llibres es pot accedir a aquestes dedicatòries, que també es poden consultar de manera independent en una base de dades lligada a aquests registres.

Càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani

La Càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani, fundada l'any 1989, organitza periòdicament seminaris i lliçons sobre filosofia contemporània.

Actualitzat el 28/7/2006

© Biblioteca UdG 2002